Vés al contingut

pegar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /pəˈɣa/
balear /peˈɣa/, /piˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /peˈɣa/
valencià /peˈɣaɾ/, /peˈɣa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: pagà, pagar, pegà
  • Etimologia: Del llatí picāre ‎(«apegar, enganxar»), passant amb sentit figurat a «enganxar-se amb algú, tenir contacte estret», segle XIII.

Verb

[modifica]

pegar intr., trans.

  1. Donar un cop o cops amb una certa força.
  2. Topar un cos amb un altre.
  3. apegar

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: pego, pega, peguem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

En balear, la vocal del radical es pronuncia e tancada o i per tal d’evitar homofonia amb pagar.

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: pegar

Castellà

[modifica]
Peninsular: \peˈɣaɾ\
Americà: alt /p(e)ˈɡaɾ/, baix \peˈɣaɾ\

Verb

[modifica]

pegar ‎(present pego, passat pegué, futur pegaré)

  1. enganxar, apegar, pegar
  2. pegar, tustar
  3. (esports de pilota) colpejar
  4. lligar, adir-se amb harmonia
  5. encomanar, contagiar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pe·gar (2)