Pagina principala/NOL
|
Vos in vedrinaEl santuare de Santa Maria de la Crox l’è una basilega catolega minor qe la sa trova a un qilometer dal center storeg de la citaa de Crema, in su la strada per Bergem. L’orijen de la devozion a la Madona de Santa Maria de la Crox la sa cognoss ben, e g’è tants documents qe i ne parla. Il 13 de febrar 1489 Catarina dei Uberti, qe l’era de una famea rica de Crema, la g’hiva sposad el Bartolomee Pederbell. La jent i le ciamava “el Contai” (ital. Contaglio). L’era stait condanad e caçad via de Bergem e l’era rivad a Crema, senza dir nigot de la so condana. Crema e Bergem allora i era ind la Republica de Venezia. El prim ann de matrimone l’è miga stait facil. El Contai e la famea de Catarina i andava miga decorde sul pagament de la dota de la sposa. I documents storeg i cunta su qe la sira del 2 april 1490 el Contai al g’hiva convincid (o obligad) Catarina a andar-g adree a lu a trovar i so parents qe i stava ind el bergamasc. Quand qe i è rivads a un per de qilometri fœra de Crema, lu al g’ha cambiad strada, al g’ha lassad la via qe incœ la se ciama “Via dei Molin” è l’è andait dent ind el bosc del “Novellet”. Qé el Contai al g’ha assalid la so dona con la spada (qe l’è anc’mò conservada ind el Santuare): al l’ha colpida in sul coo, sui braç e al g’ha taiad via la man destra. Tant qe l’era adree a colpir-la con la so spada, la lama la s’è spacada in duu toc, e lu, per vesser plussee sicur qe l’era morta, el g’ha dait una cortellada ind la sqena. Ma la lama l’è miga reussida a ferir-la, i vestids i l’ha protejida e g’è restad domà un segn vixin a la spalla mancina. El Contai dopo el misfait l’è scapad cont un sac pien de robe, a anca con quater anei d'or de la Catarina. De lu s’è savid plœ nigot. (innanz)
Te 'l savevet che ...El don Primo Mazzolari (Cremona, tredes de genar del 1890 - Bòsul, dodes de april del 1959) a l'è staa on preved, scritor e partigian italian. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja
Un proverbi a cas
"L'alegrea la pias anch al Signor" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|