Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaLa Storia de Mantoa la gh'ha no ona data de inizi certa, e nanca di fondator ciar. La leggenda la cunta su che la profetessa greca Manto, in fuga da Tebe, l'è 'ndada in l'odierna Mantoa e donca l'ha fondaa la città. 'Sta leggenda chì l'è cuntada anca in l'Infern del Dant Lighier. I primm trasc de vita a Mantoa ja troeuvom in del secol quell de 10, ma domà in del secol quell de 4 Mantoa la vegn on center important, de la civilità di Etrusch. In del 214 a.C. i Roman conquisten la città, e in del 90 a.C cont la Lex Iulia de civitate la vegn città libera. A Mantoa l'è nassuu anca el Publio Virgilio Marone, ma l'è semper restada in dispart, cont center 'me Cremona e Verona ch'eren pussee important. Mantoa l'è stada vuna di primm città de la Pianura a vess cristianizada, cont on martiri in l'ann quell de 37. Semper a Mantoa el papa Leon I l'ha convint i Unn de l'Attila a conquistà minga Roma, anca se poeu l'Imper el s'è s'ceppaa istess.
A l' savivet qe ...La locomotiva RhB Gem 4/4 a l'è 'na class de dò locomotiv elettro-diesel a scartament metrich doperaa de la Ferrovia Retiga. El sò nomm, in la classificazion svizzera di rotabij, el voeur dì che l'è 'na locomotiva l'è a scartament redutt (G), elettrica (e) e diesel (m), con quatter ass de che 4 motor. Hinn staa ordenaa in di agn '60 per sostituì di mezz vigg e danegiaa e hinn staa consegnaa in del 1966 de la SLM, SWS, BBC e MFO. De 'sta locomotiva la deriva la locomotiva MGB HGm 4/4s, doperada in su la ferrovia del Furka-Oberalp, che l'è però intregament a Diesel. La locomotiva l'era pensada per podè girà in su la ferrovia del Bernina, elettrifegada diversament rispett al rest de la ferrovia Retiga, e per quella reson chi hann in comun ona motta de component cont i automotris RhB ABe 4/4 II. La permetteva donca de doperà la linia del Bernina anca quand che la linia aerea de contatt l'era interrotta, magara per ona valanga, grazia al motor Diesel, e la permetteva anca de doperà i spazzanev in correnta continova RhB Xrot e in su la red principala de la Retiga, roba poeu deventada obsoleta grazia ai noeuv spazzanev RhB Xrot m. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"O ta mangiet la minestra o ta saltet da la finestra" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|