Acid gras
Un acid gras es una molecula organica lipidica formada d'una longa cadena idrocarbonada. La granda majoritat es facha d'un nombre par d'atoms de carbòni; los mai comuns son los qu'an 16 e 18, e on un grop carboxil (-COOH) a lor extremitat. Cada àtom de carbòni se jonh al seguent e al precedent per un ligam covalent simple. La formula basica d'una molecula d'acid gras saturat es CH3–(CH2)n–COOH. A l'atom de lors extremitats li demòran liures tres ligams que son ocupats per d'atoms d'idrogèn (H3C-). Los autres atoms an dos ligams liures, que son ocupats egalament per d'atoms d'idrogèn (...-CH2-CH2-CH2...). En general, podèm escriure un acid gras generic coma R-COOH, ont R es la cadena idrocarbonatada qu'identifica l'acid en particular. Los acids grasses son los compausants de qualques lipids coma los graisses (triglicerids), ont l'extremitat de la molecula ont se tròba lo grop carboxil (-COOH) es çò que se combina amb un dels grops idroxils (-OH) de la glicerina (mai corrèctament propanotriòl), en reagir amb ela.
Tipe d'acids grasses
[modificar | Modificar lo còdi]Segon la preséncia o l'abséncia de ligams dobles entre los atoms de carbòni, se pòdon distinguir los tipes d'acids grasses seguents:
- Acids grasses saturats. I a pas de dobles ligams entre los atoms de carbòni; normalament son solids a temperatura ambienta.
- Acids grasses insaturats. Existís un o mai de ligams dobles entre los atoms de carbòni.
Segon lo nombre de dobles ligams se pòdon dividir en:
- Acids grasses monoinsaturats. Quand i a un sol ligam doble en tota la cadena.
- Acids grasses poliinsaturats. Quand i a dos o mai de ligams dobles al cors de la cadena.
Segon lo tipe de doble ligam se pòdon dividir en:
- Acids grasses cis. Quand los atoms d'idrogèn dels dos carbònis que partejan lo doble ligam son situat del meteis costat.
- Acids grasses trans. Quand los atoms d'idrogèn dels dos carbònis que partejan lo doble ligam son situat del costats opausats.