Andrei Korotaiev
| Andrei Korotaiev | |
 | |
| Naissença | 17 de febrièr de 1961 Moscòu, Russia |
|---|---|
| País d'origina |  Russia |
| Paire | Vitaly Korotayev |
| Maire | Liudmila Anarina |
| Conjunt | Tatiana Stoliarova |
| Enfants | Sofia Korotayeva |
modificar  |
|
Andrei Korotaiev (Андрей Витальевич Коротаев, nascut en 1961) es un antropològ, economista, istorian, e sociològ, amb d'importantas contribucions a la teoria del sistèma mondial e modèls matematics de macrodinamicas socialas e economicas.
Educacion e carrièra
[modificar | Modificar lo còdi]
Nascut a Moscòu, Andrei Korotaiev assistiguèt l'Universitat Estatala de Moscòu, ont recebèt lo gra de BA en 1984 e de MA en 1989. Obtenguèt lo sieu Doctorat en 1993 per l'Universitat de Manchester, e en 1998 lo gra de Doctor en Sciéncias de l'Acadèmia de las Sciéncias de Russia.
Dempuèi l'an 2000 es professor e director del Centre d'Antropologia de l'Orient a l'Universitat Estatala Russa d'Umanitats, Moscòu, e investigador a l'Institut Oriental[1] e l'Institut d'Estudis Africans de l'Acadèmia de las Sciéncias de Russia. En 2003-2004, foguèt membre visitant a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton.
Es coeditor de la revista Sociala Evolution and History e de la colleccion History and Mathematics. Amassa amb Askar Akayev e George Malinetsky, coordina lo programa de l'Acadèmia de las Sciéncias de Russia "d'Analisis e modelado matemático de la dinamica mondiala".
Korotaiev ganhèt lo prèmi de la Fondacion de Supòrt a la Sciéncia de Russia en 2006 après èsser reconegut coma un dels melhors economistas de l'Acadèmia Russa de las Sciéncias.
Principalas contribucions
[modificar | Modificar lo còdi]Las contribucions pus importantas d'Andrei Korotaiev apertenon a quatre domenis:
Modèls matematics de la dinamica sociala, economica e istorica (cliodinamica)
[modificar | Modificar lo còdi]En lo camp de la cliodinamica prepausèt una de las explicacions mai convincentes per l'Argument del jutjament final de Heinz von Foerster. En collaboracion amb las siás collègas Artemi Malkov e Daria Khaltourina demostrèt que, fins al decenni de 1970, lo creissement hiperbólico de la populacion mondiala foguèt acompanhat per un creissement hiperbólico de segond gra del PIB mondial, tre çò cual desvolopèt una seria de modèls matematics que descrivon tant aqueste fenomèn coma la Teoria del Sistèma Mondial. La correlacion entre lo creissement hiperbólico de la populacion mondiala e lo creissement hiperbólico de segond gra del PIB mondial, observats fins al decenni de 1970, correspond a una realimentación positiva pas lineal de segond òrdre entre lo creissement demografic e lo desvolopament tecnologic que se pòt explicar segon la sequéncia:
Creissement tecnologic → Increment de la capacitat de carga de la planeta → Creissement demografic → Mai de gents → Mai d'inventors potencials → Acceleracion del creissement tecnologic → Acceleracion de l'increment de la capacitat de carga de la planeta → Creissement demografic pus rapid → Acceleracion de l'aumentacion del nombre d'inventors potencial → Creissement tecnologic pus rapid → Aumentacion de la capacitat de la Tèrra per suportar de gents... E aital successivament. Per d'autra part, la siá investigacion a mostrat que dempuèi 1970 lo Sistèma-Mond jamai mai se desvolopa hiperbólicamente, lo sieu desvolopament divergís de mai en mai del "regim de hinflado" e se desplaça actualament "dempuèi la singularitat", mai que "cap a la singularitat".
Ajatz en compte tanben la siá recenta investigacion suls cicles de Kondratieff en la dinamica mondiala.[2]
La teoria del sistèma mondial
[modificar | Modificar lo còdi]Sistèma-mond Andrei Korotaiev Al bòrd de de autres autors van quitament mai luènh que Gunder Frank e plaçan lo principi de la formacion del sistèma-mond en lo milenio desen a.C., En o connectant amb lo començament de la revolucion neolítica en Orient Mejan. Lo centre d'aqueste sistèma-mond èra al dedins d'Asia, concrètament dins China. Un dels concèptes centrals dels estudis de Korotaiev es la "tèsi de la realimentación positiva".
Estudis culturals
[modificar | Modificar lo còdi]En aqueste camp Andrei Korotaiev foguèt tanben un dels pionièrs (amassa amb los sieus collègas) de l'estudi de la correlación entre la distribucion espaciala dels motius mitológicos e los mercadors genetics.[3]
L'evolucion dels sistèmas sociopolitics de Iemèn. Originas de l'Islam
[modificar | Modificar lo còdi]Korotaiev a fach una contribucion especiala en aqueste domeni mejançant la deteccion de las principalas tendéncias dins l'evolucion de Iemèn. En mai d'aquò, Korotaiev a fach una importanta contribucion a l'estudi de las originas de l'Islam.[4]
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Ильин И. В. , Мазур И. И., Чумаков А. Н. (Ред.). Глобалистика. Энциклопедический справочник. М.: Альфа-М, 2012. С. 106.
- ↑ Korotayev, Andrey V., & Tsirel, Sergey V.(2010). A Spectral Analysis of World GDP Dynamics: Kondratieff Waves, Kuznets Swings, Juglar and Kitchin Cycles in Global Economic Development, and the 2008–2009 Economic Crisis. Structure and Dynamics. Vol.4. #1. P.3-57.
- ↑ Myths and Genes. A Deep Historical Reconstruction. Moscow: Librokom/URSS, 2011; Which genes and myths did the different waves of the peopling of Americas bring to the New World?[1].
- ↑ Origins of Islam: Political-Anthropological and Environmental Context. Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungaricae. 53/3–4 (1999): 243–276
Publicacions
[modificar | Modificar lo còdi]Korotaiev a escrich mai de 20 libres e 150 articles ligats a las siás investigacions, a on destacan los libres:
- Ancient Yemen (Oxford University Press, 1995)
- World Religions and Social Evolution of the Old World Oikumene Civilizations: A Cross-cultural Perspective (Edwin Mellen Press, 2004)
- Introduction to Social Macrodynamics (KomKniga, 2006, amb Artemy Malkov e Daria Khaltourina).
Entre los sieus articles academics mai importants destacan:
- "Origins of Islam" en 1999 Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungaricae (amb Vladimir Klimenko e Dmitry Proussakov)
- (fr) "Variabilité des relations sociales chez les primates humains et non humains: à la recherche d'un paradigme general" en 2000 Primatologie (amb Marina Butovskaya e Alexander Kazankov).
- "Regions Based on Social Structure: A Reconsideration" en lo 2000 Current Anthropology (amb Alexander Kazankov)
- A Compact Macromodel of World System Evolution en lo 2005 Journal of World Systems Research.
- The World System Urbanization Dynamics: A quantitative analysis en History & Mathematics: Historical Dynamics and Development of Complex Societies (KomKniga, 2006)
- A Spectral Analysis of World GDP Dynamics: Kondratieff Waves, Kuznets Swings, Juglar and Kitchin Cycles in Global Economic Development, and the 2008–2009 Economic Crisis. Structure and Dynamics. Vol.4. #1. P.3-57.