Violeta Parra
|
Violeta Parra
Violeta del Carmen Parra Sandoval | |
|---|---|
| |
| Naissença | 4 d’octobre de 1917 San Carlos, Ñuble, Biobío |
| Decès | 5 de febrier de 1967 Santiago de Chile, Region metropolitana de Santiago |
| Profession(s) | Cantaira, poèta, compositritz, pintra |
| Genre(s) | Musica tradicionala chilena |
| Instrument(s) | Votz, guitarra, charango, percussion, cuatro |
| Annadas activas | 1949 - 1965 |
| Labèl(s) | EMI Odeón Chilena, Warner |
| Site Web | http://www.violetaparra.cl |
Violeta del Carmen Parra Sandoval (4 de octobre de 1917 – 5 de febrier de 1967) es una artistea chiliana, coneguda jol nom de Violeta Parra, que tornèt al vam la musica populara e tradicionala de son país e la faguèt conéisser fòra de Chile.
Biografia
[modificar | Modificar lo còdi]Nasquèt a San Fabián de Alico, dins la region de Chillan, al sud de Chile, d'un paire professor de musica, e d'una maire païsana, que jòga de la guitarra e canta. A nòu ans d’edat, Violeta comença s'interessar a la guitarrra e al cant, compausa sas primièras cançons a dotze ans d’edat. Fa d’estudis de professor a l’Escòla Normal de Santiago de Chilie, e mentretant, comença a se produire dins de salas pichonas.
En 1938, esposa Luis Cereceda, aguèron dos enfants: Isabel Parra e Ángel Parra, que s'orientarán mai tard eles tanben cap a la carrièra musicala e artistica. Violeta se separa de son espós en 1948.
Se torna maridar amb Luis Arce, aguèron doas filhas: Carmen Luisa e Rosita Clara.
A partir de 1952, conselhada per son fraire Nicanor Parra, percorrís Chile en enregistrant ebnotant las cançons folcloricas e tradicionalas de son país. Aqueste viatge li fa mentretant prene consciéncia de la riquesa musicala del Chile.
Compausa de cançons, realiza de tapisseriás e d’esculpturas amb « çò que pòt encontrar », a l’azard de son umor creatritz.
En 1954, Violeta Parra es convidada en Polonha amb sos enfants Isabel e Ángel, visita amb eles l'Union Sovietica e l'Euròpa. S'établís pendent dos ans en França, ont enregistra sos primièrs discs de musica tradicionala, e de composicions personalas. Pendent aqueste viatge, apren la mòrt de sa filha Rosita Clara, nòrta 28 jorns après sa partença.
Encontra d’artistas e d’intellectuals europèus, puèi torna al Chile, ont expausa un pauc mai tard sas tapisseriás.
En 1960, encontra l'antropològ e musician soís Gilbert Favre, que ven l'amor de sa vida, e a qui dedicarà una de sas cançons d'amor mai conegudas (Gracias a la vida, Corazón maldito, El gavilán, gavilán, Qué he sacado con quererte, entre autras).
En 1961, comença una virada amb sos enfants Isabel e Ángel, en Finlàndia, en URSS, Alemanha, Itàlia e França, e s'installa a París per tres ans ont enregistrarà amb Isabel e Ángel Parra l'album Un río de sangre (label Arion). Expausa sas tapisseriás en 1964 al Pavillon de Marsan, e ven la primièra sudamericana a expausar individualament sas òbras al Lovre.
Demora a Genèva entre 1963 e 1965, amb Gilbert Favre, e viatja en Soïssa[1]. Costejan fòrça d’artistas de passatge. Sas tapisseriás son expausadas a l’universitat de Genèva. Sa filha Carmen-Luisa e sa fallèna Tita (Cristina) demoran a Onex[2],[3].
De retorn en Chile, installa un capitèl grand dins lo fauborgs de Santiago. Ne vol far un Centre de las arts, sostenguda per sos enfants e d'autres artistas coma Patricio Manns, Rolando Alarcón e Víctor Jara, mas sens capitar a motivar o interessar lo grand public. Enregistra de discs novèls, viatja en Bolívia en 1966, dona una seria de concèrts al Sud de Chile, puèi torna a Santiago per contunhar l’òbra al Centre de las arts, ont escrirà sas darrièras cançons.
Sa relacion amb Gilbert Favre, que se’n va en Bolívia en 1966 (ont serà cofondator del grop musical Los Jairas), s’acaba; aqueste drama personal li inspira una de sas cançons mai conegudas, Run Run Se Fue Pa'l Norte.
Enregistra alara son darrièr disc, amb fòrça composicions ja conegudas: Gracias a la vida, Volver a los 17, Rin del Angelito, Pupila de Águila, Cantores que reflexionan e El Albertío.
Lo 5 de febrier de 1967, a quaranta e nòu ans d’edat, e après mai d’un assags, Violeta Parra se suicida al revolvèr dins los fauborgs de Santiago[4].
Posteritat
[modificar | Modificar lo còdi]Sa cançon mai coneguda es Gracias a la vida, popularizada pel mond per Joan Baez, María Dolores Pradera, U2, Mercedes Sosa, Elis Regina, Colette Magny e María Farantoúri, Florent Pagny, etc.
En 2011, lo Chilian Andrés Wood realiza un film sus la vida de Violeta Parra, Violeta se fue a los cielos, segon lo roman eponime de son filh Ángel Parra.
En 2017, Lula Pena la canta dins son tresen album, Archivo Pittoresco[5].
Fondacion Violeta Parra
[modificar | Modificar lo còdi]Una fondacion li es dedicada en julhet de 1991. Actualament presidida per sa filha Isabel Parra, son objècte es d’acampar e organizar la memòria e l'òbra de Violeta Parra.
Discografia
[modificar | Modificar lo còdi]- El caleuche, Judas
- El buen consejo, entrégame la cabulla
- Qué rica cena, La cueca del payaso
- A mi casa llega un gato, Ciento cincuenta pesos
- Es imposible, Luis ingrato
- Qué pena siente el alma, Verso por el fin del mundo
- Casamiento de negros, Verso por padecimiento
- Verso por matrimonio, La Juana Rosa
- El palomo, Verso por ponderación
- Verso por despedida a Gabriela, Verso por el padecimiento de Gabriela
- El joven Sergio, Canto a lo divino, Anticueca Nº 1, Anticueca Nº 2, Tres palabras, Travesuras
- Ven acá, regalo mío, En los altos de Colombia
- Camanchaca, El moscardón, Tocata y fuga, Galambito Temucano
- Aquí se acaba esta cueca, Ausencia, Miren como corre el agua, Versos por el Apocalipsis, Parabienes de novios, Casamiento de negros, Dicen que el ají maúro
- La refalosa, Paimiti, El palomo, Viva Dios, Viva la virgen, Cantos a lo divino, Meriana
- Violeta Parra Vol. I
- Violeta Parra Vol. II
- Cantos de Chile
- Violeta ausente
- Viola chilensis
- La jardinera
- Cantos campesinos
- El hombre con su razón
- Décimas y centésimas
- Las últimas composiciones de Violeta Parra
- Las alturas
- 20 grandes éxitos
- Folklore de Chile Vol. 3
- Folklore de Chile Vol. 4
- Folklore de Chile Vol. 5
- El folklore y la pasión
- Canto y guitarra
- Un río de sangre