infame
Aparença
Veire tanben : imfâme, infam |
Occitan
Etimologia
- Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».
Prononciacion
lengadocian, gascon /iɱˈfame/ ; provençau /ĩⁿˈfame/
Sillabas
in|fa|mar
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | infame | infames |
[iɱˈfame] | [iɱˈfames] | |
Femenin | infama | infamas |
[iɱˈfamo̞] | [iɱˈfamo̞s] |
infame
- Qu'a pas bona fama, de mala reputacion.
- Que pòrta o far portar l'infamia.
- Mespresable, vergonhós, ignòble, abjècte
Parents
Traduccions
|
Forma de vèrb
infame
- Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamar
- Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamar
Anglés
Etimologia
- Del latin infamare.
Prononciacion
Sillabas
in|fame
Vèrb
infame
Catalan
Etimologia
- Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».
Prononciacion
Espanha (Valéncia) : escotar « infame »
Prononciacion
oriental /iɱˈfamə/ , occidental /iɱˈfame/
Sillabas
in|fa|me
Adjectiu
infame masculin o femenin, (plurals: infames)
Forma de vèrb
infame
- Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamar
- Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamar
Francés
Prononciacion
/ɛ̃fam/
Forma de vèrb
infame
- Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de infamer
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de infamer
- Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamer
- Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamer
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de infamer
Espanhòl
Etimologia
- Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».
Prononciacion
/iɱˈfame/
Sillabas
in|fa|me
Adjectiu
infame masculin o femenin, (plurals: infames)
Forma de vèrb
infame
- Primièra persona del singular del present del subjontiu de infamar
- Tresena persona del singular del present del subjontiu de infamar
Italian
Etimologia
- Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».
Prononciacion
/iɱ'fame/
Sillabas
in|fa|me
Adjectiu
infame masculin o femenin, (plurals: infami)
Nom comun
infame masculin o femenin, (plurals: infami)
- Persona infama.
Portugués
Etimologia
- Del latin infamis « infame, basit, desonorat ».
Prononciacion
Portugal /ĩˈfɐmɨ/ ; Brasil /ĩˈfɐ̃mɪ/ , /ĩˈfəmi/
Sillabas
in|fa|me
Adjectiu
infame masculin o femenin, (plurals: infames)
Forma de vèrb
infame
Categorias :
- occitan
- Mots en occitan eissits d’un mot en latin
- Adjectius en occitan
- Vèrbes conjugats en occitan
- anglés
- Mots en anglés eissits d’un mot en latin
- Vèrbes en anglés
- catalan
- Adjectius en catalan
- francés
- Vèrbes conjugats en francés
- espanhòl
- Mots en espanhòl eissits d’un mot en latin
- Adjectius en espanhòl
- italian
- Mots en italian eissits d’un mot en latin
- Adjectius en italian
- Noms comuns en italian
- portugués
- Mots en portugués eissits d’un mot en latin
- Adjectius en portugués
- Vèrbes conjugats en portugués