Posta eletrònica

Artìculu in LSC

Custa ischermada ammustrat sa pàgina "Posta in intrada" de unu sistema de posta eletrònica, in ue is impitadores podent bìdere messàgios noos e ddos lèghere, burrare o respòndere.

Sa A cummertziale, est un'ala de ogni indiritzu de posta eletrònica SMTP.

Sa posta eletrònica, connota comente a e-mail puru (dae s'inglesu electronic mail), est unu servìtziu Internet gràtzias chi permitit a onni impitadore abilitadu de imbiare e retzire messàgios impreende un'elaboradore o àteru dispositivu eletrònicu (comente a telefoneddos e tauleddas) connètidu in retze pro mèdiu de unu contu de posta registradu in unu fornidore de su servìtziu. Est unu de is servìtzios Internet prus connotos e impreados paris a sa navigatzione web e est nàschidu in su 1971, candu Ray Tomlinson at installadu subra ARPANET unu sistema capassu de iscambiare messàgios intre sas vàrias universidades, ma a nde definire a beru su funtzionamentu est istadu Jon Postel.

Rapresentat sa contraparte digitale e eletrònica de sa posta ordinària de paperi. A diferèntzia de custa, su ritardu de arribu dae s'imbiadore a su destinatàriu est de pagos segundos/minutos, mancari chi ddoe siant etzetziones chi istentant su servìtziu finas carchi ora. Pro custu in generale difatis at rapresentadu una rivolutzione in sa manera de imbiare e retzire posta cun sa possibilidade de allegare cale si siat tipu de documentu e immàgines digitales intro tzertos lìmites de dimensiones in byte.

Descritzione

Mollu de servìtziu

Su fine de su servìtziu de posta eletrònica est su trasferimentu de messàgios dae un'impitadore a un'àteru pro mèdiu de unu sistema de trasferimentu de dados chi interessat is client a sos estremos (pro mèdiu de oportunos programmas de posta eletrònica) e de sos server de posta ativus intro is rispetivos fornidores de servìtziu comente a nodos de regorta/chirriadura de sos messàgios internos a sa retze.

Cada impitadore podet tènnere una o prus casellas de posta eletrònica, in ue sunt cunservados is messàgios chi retzit. Cando ddu disìgiat, s'impitadore podet consultare e organizare su cuntènnidu de sa casella sua e imbiare messàgios a àteros impitadores.

S'atzessu a sa casella de posta eletrònica est in de sòlitu controlladu dae una crae de intrada o de àteras formas de autenticatzione.

Sa modalidade de atzessu a su servìtziu est tando asìncrona, overas pro sa trasmissione de unu messàgiu no est netzessàriu chi imbiadore e destinatàriu siant ativos o collegados in su pròpiu tempus.

Sa cunsigna a su destinatàriu de sos messàgios imbiados no est garantida. In su casu chi unu server SMTP non chessat a cunsignare unu messàgiu retzidu, intentat de sòlitu de imbiare una notìfica a s'imbiadore pro dd'avèrtere de sa mancada cunsigna, ma fintzas custa notìfica est issu matessi unu messàgiu de posta eletrònica (generadu in manera automàtica de su server), e tando sa cunsigna sua no est garantida (si su problema est relativu a su dispositivu impreadu dae s'imbiadore no at a èssere possìbile a dda fàghere).

S'imbiadore podet fintzas rechèrrere una cunfirma de cunsigna o de letura de sos messàgios imbiados, però su destinatàriu est a parusu in gradu de detzìdere si bolet imbiare o no custa cunfirma. Su significadu de sa cunfirma de letura podet èssere ambìguu, ca sa bista de unu messàgiu in unu client, mancari pro pagos segundos, non est una garantzia de ligidura, cumprensione o acòrdiucun su cuntènnidu.

Indiritzos de posta eletrònica

A cada casella sunt assotziados unu o prus indiritzos de posta eletrònica netzessàrios pro identificare su destinatàriu. Custos tenent sa forma nùmeneimpitadore@domìniu, in ue nùmeneimpitadore est unu nùmene seberadu dae s'impitadore o dae s'amministradore de su server, chi identìficat in manera unìvoca un'impitadore (o unu grupu de impitadores), e domìniu est unu nùmene DNS.

S'indiritzu de posta eletrònica podet cuntènnere cale si siat caràtere alfabèticu e numèricu (esclùdidos is vocales atzentadas) e carchi sìmbulu comente a su tratigheddu bassu (_) e su puntu (.). A s'ispissu podet èssere ùtile a usufruire de sos servìtzios de re-idiritzada, impreados pro inoltrare in manera automàtica totu sos messàgios chi arribbant a una casella de posta eletrònica cara a un'àtera, de manera chi pro sa consultatzione s'impitadore non depat atzèdere a totu sas casellas de posta eletrònica suas ma siat sufitziente a nde abèrrere una.

Architetura de su sistema de posta eletrònica

Ischema de funtzionamentu de su servìtziu de posta eletrònica

• is clientes (in faeddos tècnicos fintzas MUA: Mail User Agent), impreados pro atzèdere a una casella de posta eletrònica e pro imbiare messàgios. Esèmpios de clientes de posta sunt programmas comente a Outlook, Mozilla Thunderbird e s'aplicatzione Gmail;
• is serbidores, chi acumprint duas funtziones fundamentales:
  • ammentare sos messàgios pro s'impitadore in sa casella de posta sua (MS, Message Store)
  • retzire sos messàgios in arribu e in essida e ddos chirriare (MTA, mail transfer agent).

Is protocollos prus comunos pro s'iscàmbiu de messàgios de posta eletrònica sunt su SMTP, impreadu pro s'imbiu e sa retzidura e re-imbiu de sos messàgios tra serbidores, su POP e s'IMAP, impreados pro sa retzidura e consultatzione de messàgios a banda de is impitadores.

Is clientes recherent sa configuratzione de sos serbidores de mutire, e sunt tando prus adatos a elaboradores impreados in manera regulare. Est fintzas meda difùndida sa possibilidade de consultare una casella de posta eletrònica pro mèdiu de su web (Webmail).

POP3s, SMTPs, IMAPs (e HTTPs) sunt sas versiones tzifradas de sos protocollos comunos de posta eletrònica. Vàrios servìtzios de gestione de sa posta oferint sa possibilidade de connessione tzifrada cun su protocollu Secure Sockets Layer (SSL, superadu dae TLS), insertende in su programma cliente (es. Outlook Express) unu paràmetru de posta in arribu/posta in essida (es. pops.[frunidore].it e smtps.[provider].it) opuru seberende una ghenna pre-definida e ispuntende sos sèberos pro sa connessione SSL e s'autenticatzione segura.

Messàgios de posta eletrònica

Unu messàgiu de posta eletrònica est formadu dae:

• una busta;
• una setzione de intestatziones;
• unu corpus de su messàgiu.

Sos istandard de riferimentu sunt RFC 822 e RFC 2822 (cun custu ùrtimu, su pretzedente est bessidu bèciu).

Busta

Sa busta est formada dae sas informatziones agiuntas a su messàgiu chi sunt iscambiadas tra serbidores pro mèdiu de su protocollu SMTP, prus che totu sos indiritzos de posta eletrònica de s'imbiadore e de sos destinatàrios. Custas informatziones de sòlitu currispondent a is chi est possìbile agatare in sas intestatziones, ma nche podent èssere diferèntzias.

Intestatziones

Sas intestatziones sunt informatziones de servìtziu chi serbint a compidare l'imbio de su messàgiu, o a tènnere rasta de sas mudàntzias. Cada intestatzione est formada dae una riga de testu, cun unu nùmene sighidu dae su caràtere ':' e dae su balore suo.

Calicuna de custas est definidas dae s'impitadore. Tra sas printzipales faghent a tzitare:

• Ogetu: diat dèpere cuntènnere una descritzione curtza de s'argumentu de su messàgiu. Est cunsideradu annestru bonu impreare custu campu pro agiudare su destinatàriu a cumprèndere su càbidu de su messàgiu.
• De: cuntenet s'indiritzu de posta eletrònica de s'imbiadore.
• A: cuntenet sos indiritzos de posta eletrònica de sos destinatàrios printzipales.
• Cc: cuntenet sos indiritzos de posta eletrònica de sos destinatàrios in còpia connoschimentu.
• Ccn: cuntenet sos indiritzos de posta eletrònica de sos destinatàrios in còpia connoschimentu cuada, overas destinatàrios chi ant a retzire su messàgiu ma is indiritzos issoro no at a apàrrere tra sos destinatàrios. Custa est in realidade una pseudo-intestatzione, ca est visìbile a s'imbiadore de su messàgiu isceti, e non est aporrida in sos messàgios imbiados a sos destinatàrios.
• Risponde a: cuntenet s'indiritzu de posta eletrònica a pro rispostas eventuales a su messàgiu, si diferente de su de s'imbiadore.
• Dada: cuntenet sa data e s'ora chi su messàgiu est istadu iscritu.

Nota: Est pigada pro malu annestru sa pràtica de imbiare messàgios a unu nùmeru mannu de destinatàrios e, prus a notu, si cuntenent allegados in formadu propietàriu chi calicunu destinatàriu non diat pòdere èssere bonu a lèghere, comente a Microsoft Word. Si in casu mai si deperet imbiare unu messàgiu a prus de duos destinatàrios chi non si ischit si bolent ammustrare s'indiritzu issoro a is àteros retzidores, est cunsideradu netiquette a pònnere s'indiritzu de s'imbiadore comente a destinatàriu e insertare in ccn (còpiat connoschimentu cuadu) is àteros destinatàrios. Difatis sos destinatàrios-ccn non si bident pari-pari.

Intestatziones de servìtziu

Unas àteras intestatziones sunt agiuntas dae sos programmas chi manigiant su messàgiu.

Sa prus importante est Retzidos:, chi est agiunta dae cada server SMTP chi manìgiat su messàgiu, indichende de cale indiritzu IP su messàgiu est istadu retzidu, a ite ora, e unas cantas àteras informatziones ùtiles a nde sestare su percursu.

Àteras intestatziones signalant a esèmpiu chi su messàgiu est istadu valutadu dae carchi tipu de filtru automàticu antivirus o antispam, e s'avaloramentu espressadu dae su filtru.

Su Message-ID: (Identificativu de su messàgiu) est unu còdighe costrùidu dae su cliente in ue su messàgiu est istadu iscritu, chi diat dèpere permìtere de identificare sena duda unu messàgiu.

Corpus e allegados

Su corpus de su messàgiu est formadu dae su cuntènnidu informativu chi s'imbiadore bolet comunicare a is destinatàrios.

Issu in s'incumentzu fiat assentadu de testu simpre. Prus tardu est istada introduida sa possibilidade de insertare archìvios in unu messàgiu de posta eletrònica (allegados o alliongiados), a esèmpiu pro imbiare immàgines o documentos. Pro fàghere custu su cliente de posta de s'imbiadore impreat la codifica MIME (o sa disavesada uuencode).

Sos alliongiados sunt impreados fintzas pro assentare unu messàgiu de posta eletrònica in formadu HTML, de sòlitu pro ddi donare una bista prus bella. Custa pràtica no est agradèssida meda dae sos puristas de Internet, ca ammànniat in manera notèvole sa dimensione de sos messàgios e, annotamala, non totu is clientes pro sa posta eletrònica podent interpretare s'HTML.

Sende chi sa banda de su canale (Internet) e sa dimensione de sa casella de posta eletrònica (in su serbidore) sunt limitadas, est cunsideradu malu annestru a imbiare messàgios de dimensiones mannas. Segundu sa netiquette unu messàgiu de posta eletrònica diat dèpere abarrare a suta de 50-100 kB. Pro reduire sas dimensiones de unu messàgiu cun allegados de mannos, faghet a imbiare in manera simple sos URI de sos allegados, ponende·ddos in serbidores FTP o HTTP. Annotamala, medas serbidores ponent lìmites màssimos a sa dimensione de su messàgiu de trasmìtere, chi depent èssere pigados in cunsideru si s'imbiant messàgios de dimensiones mannas.

Abusos

Su printzipale impreu impròpriu de sa posta eletrònica est su spam, s'imbiu massitzu a medas impitadores de messàgios non rechertos, de sòlitu de natura publitzitària-cumertziale. Segundu carchi fonte, su pesu de custos messàgios diat segudare de tres duas partes de su tràficu totale de posta eletrònica.

Unu àteru fenòmenu negativu est costituidu dae sas cadenas de sant'Antoni, messàgios chi cuntenent informatziones assustantes, promidsas de balàngios fàtziles o noas farsas, e cumbidant a inoltrare su messàgiu a àteros retzidores, finende a bortas pro tzirculare pro meses o pro annos.

Esistet annotamala sa possibilidade de falsificare su nùmene e s'indiritzu de s'imbiadore visualizados in su programma cliente de su destinatàriu, fadende·ddi retènnere atendìbile unu messàgiu de s'in totu farsu. Custa debilesa est impreada pro imbiare trufas o brullas. Fintzas is worm chi si replicant pro mèdiu de sa posta eletrònica impreant custu mecanismu, imbiende allegados infetados chi su retzidore etotu at a installare in s'elaboradore suo.

Posta eletrònica tzertificada

Sa Posta eletrònica tzertificada est unu servìtziu de posta eletrònica erogadu in su s'istadu italianu chi permitet de otènnere sa garantzia legale de su ritzevimentu de su messàgiu dae su destinatàriu e de s'integridade de su messàgiu retzidu. Non previdet imbetzes sa segretezza de su càbidu de su messàgiu o sa tzertificatzione de s'imbiadore, e ponet paritzos problemas in s'impreu cun sugetos èsteros.

In Itàlia s'imbiu de unu messàgiu de posta eletrònica tzertificadu, in sas formas istabilidas dae sa normativa vigente (mescamente su DPR 68/2005 e su d. lgs. 82/2005 Còdighe de s'amministratzione digitale), balet comente a s'imbiu de una racumandada de paperi cun avisu de retzida. Pro sos fines de sa lege, su messàgiu si cunsìderat cunsignadu a su destinatàriu cando est atzessìbile in sa casella sua de posta. De su 29 santandria 2011 totus sas aziendas depent tènnere e comunicare a sa Camera de Cummèrtziu s'indiritzu pròpiu de Posta Eletrònica Tzertificada.