Rubén Pacheco: “L’aprenentatge de la nostra llengua no és decisió de les famílies”

  • Entrevista al president de la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya

VilaWeb
Laura Escartí
19.09.2024 - 21:40

El començament del curs escolar al País Valencià ha estat marcat per la gestió del Consell, del Partit Popular. Una de les qüestions que més malestar genera és la nova llei educativa, que arraconarà el català a les aules. El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, va avançar que la consulta a les famílies sobre quina volen que siga la llengua base de l’educació dels seus fills es farà abans de Nadal. En parlem amb Rubén Pacheco, president de la Confederació Gonzalo Anaya d’AMPA (Associacions de Mares i Pares d’Alumnes), que ens explica com viuen les famílies i els centres educatius aquests canvis, i denuncia la falta de transparència de l’administració pública.

Com ha estat el començament de curs?
—Dur. Molt dur. I prou frustrant, també, perquè si bé podíem preveure que no seria un començament de curs fàcil, hi ha hagut algunes dinàmiques per part de l’administració pública actual que ho han fet més complicat encara. A hores d’ara, no sabem realment quants docents falten, perquè l’administració no ens dóna aquesta informació. Tampoc sabem finalment quantes aules s’han tancat. Hi ha una gran quantitat de centres en què s’han tancat aules d’infantil i primària, però ens venen que per primera vegada en la història l’educació de zero a tres anys és gratuïta –i aquest és un altre punt d’aquest inici de curs que ens fa mal. Realment, les coses no són així. Per cinquè any, continua la implantació de l’educació de zero a tres. Fins al curs passat, teníem de dos a tres, i enguany s’ha implantat de zero a dos. Fantàstic, però no és gratuïta. Aquesta educació de zero a tres que s’anava implantant progressivament, s’havia implantat en centres públics. Aquest curs, aquest nou marge de zero a dos s’ha implantat en centres concertats. De manera que aquesta gratuïtat i universalitat no és real. Aquestes manipulacions, faltes d’informació, falta de transparència, en un inici de curs amb menys docents i menys aules a la pública, la veritat és que ho han complicat molt.

El conseller Rovira vol fer les consultes a les famílies sobre la llengua abans de Nadal. Com ho encareu?
—Amb sorpresa. Aquesta llei s’implementarà el curs que ve. Volen fer la consulta ara, abans de Nadal. Què passa amb les famílies que decidisquen d’anar a aquest centre el curs vinent? No participaran en aquesta decisió? Es farà un nou procés d’elecció d’aquestes noves famílies que es matricularan pel camí? No ho tenim clar. Tampoc ha deixat clar com serà aquesta consulta. Han esmentat la possibilitat que siga telemàtica. Fins ara, aquests processos de votació, havien sigut presencials, i cadascú portava una identificació per assegurar la veracitat del resultat. Tampoc han explicat al centre educatiu com ho organitzaran, com influirà en el procés de funcionament diari del centre, si el centre hi haurà de participar.

Les famílies estan ben informades sobre la nova llei?
—Evidentment, no. Si d’ací al desembre volen fer aquest procés de votació, informaran realment les famílies? O els vendran de manera absolutament propagandística una llei que no assegura el manteniment del programa pedagògic del centre, el bon funcionament de la xarxa de llibres, o fins i tot la seua desaparició en el cas que canvie la llengua vehicular del centre, i aleshores tots els llibres de text s’hagen de canviar? Falta moltíssima informació. I sabem segur que no explicaran fins a quin punt aquesta nova llei deteriorarà el sistema educatiu públic. I fins a quin punt aprofundirà més encara la minorització de la llengua valenciana en el nostre territori. Tampoc diran que els xiquets veuran afectat el seu dret a una educació de qualitat en les dues llengües per la implementació d’aquesta norma. Això no ho explicaran, així que intentarem d’explicar-ho nosaltres.

Què en pensen, les famílies?
—Ens transmeten preocupació, perquè l’aprenentatge de la nostra llengua no és una decisió de les famílies. Les famílies, quan portem els nostres fills al centre educatiu, volem que tinguen una formació completa i de qualitat, la millor possible. Ens plantegen un programa que inclou la possibilitat que alguns xiquets no aprenguen valencià. En zones castellanoparlants en les quals existeix l’exempció, es pot donar el cas que es combine exempció i llengua vehicular castellà. Aquests xiquets no faran ni una sola hora de valencià. No se’ls assegura la seua educació en igualtat de condicions. Hi ha preocupació.

Participareu en les campanyes de conscienciació sobre la importància del català?
—Sí. Rotundament, sí.

Hi ha diàleg amb l’administració pública sobre com s’aplicaran aquests canvis?
—Doncs, mira, rotundament, no. En una entrevista en una emissora de ràdio vaig coincidir amb un representant sindical i amb el secretari autonòmic, el senyor McEvoy. I el primer que va dir el senyor McEvoy, a banda de sorprendre’s que nosaltres plantejàrem una sèrie d’idees, va ser que tenia un diàleg permanent amb nosaltres. La meua resposta va haver de ser clara. Ens vam reunir amb el senyor McEvoy una vegada i prou en tot el curs passat, i fins ara no ens hi hem reunit. Nosaltres havíem demanat la reunió amb el conseller, que no ens va voler rebre, i ens va rebre el senyor McEvoy, set mesos després de la nostra petició. Des d’aleshores, no ens han rebut ni hem tingut cap mena de diàleg. Malauradament, no hi ha procés de diàleg i transferència d’informació. Si això és reunir-se, debatre i parlar, m’agradaria saber què faran quan no ens dirigisquen la paraula, francament.

Com afectaran aquests canvis als alumnes?
—Primerament, tindran menys possibilitats d’aprendre valencià i d’eixir del sistema educatiu amb un nivell suficient. És un perjudici molt greu. El senyor Rovira ens diu que en tots els anys que han passat de plurilingüisme, que no n’han passat tants (sis), no s’ha incrementat el percentatge de persones que parlen valencià. Un programa educatiu no es pot avaluar en tan poc de temps. A més, intentava de revertir una situació de molta desigualtat. Però aquesta és una de les raons que s’exposen per a canviar el pla tan ràpidament. Se’ns diu que promouran l’aprenentatge del valencià, però sense aplicar ni una sola mesura de promoció. Venen fum. Als centres, que es canvie de manera periòdica la llengua base generarà molts desequilibris i desajustos. Un centre que tinga una llengua base ara mateix, segons el seu projecte plurilingüe, de valencià, i canvie al castellà, haurà de canviar un percentatge molt elevat dels llibres de text. En cap moment ens han dit si això anirà acompanyat d’un pressupost. Perdrem la xarxa de llibres? D’una altra banda, aquells docents que plantegen projectes educatius en anglès estaran prioritzats a l’hora d’escollir plaça respecte del professorat que plantege projectes en valencià, que no tindrà cap prioritat. És a dir, es prioritza l’ensenyament en anglès a l’ensenyament en valencià. Això, efectivament, afectarà la qualitat del sistema educatiu dels nostres fills.

De fet, la llengua vehicular podria variar d’un curs a un altre…
—Ens podem trobar xiquets que al llarg de tot el seu pas per primària han vist canviar els docents cada curs, o quasi tots, perquè la plantilla ha hagut d’anar adaptant-se als canvis de llengua. Això és ridícul. Trenca del tot qualsevol projecte pedagògic que puga tenir un centre educatiu, perquè no el pot tancar mai. Sempre estarà a expenses de la llengua en què es decideix que es desenvoluparà aquell curs, i amb quina plantilla pot comptar perquè aquell curs, amb la llengua decidida, tinga tota la qualitat possible. És un autèntic desgavell.

Rovira sosté que aquest curs hi ha més professors i que es mantenen les ràtios, però quina és la situació a les aules?
—La realitat és que aquest curs hauria d’haver començat amb 1.900 professors més a les aules el dia 9, el dia que comencen les classes. En lloc d’això, ens diuen que al llarg del curs s’inclouran mil docents més. De manera que això, d’entrada, ja és mentida. Sobre les ràtios: l’actual Conselleria d’Educació fa una trampa que ja feia l’anterior, i és que fan una mitjana de quants docents tenim i quants alumnes tenim en el conjunt del sistema. Bé, si tenim 800.000 alumnes i tenim vora 80.000 docents, tenim deu alumnes per docent, fent la divisió. La diferència és que la conselleria anterior ens deixava clar que feia aquest càlcul i ens explicava per què, hi estiguérem d’acord o no. Ara fan la mateixa divisió, però ells es creuen que el que ens diuen és cert. Després, vas a les aules i et trobes amb aules de batxillerat en centres de grans ciutats amb trenta-sis alumnes, aules de secundària amb trenta, o aules de primària amb vint-i-sis. La trampa, que l’expliquen al xiquet que està amuntegat en una aula.


—Hi ha una altra trampa que també fa mal. L’excusa a la qual s’han agarrat per a tancar 206 aules és la davallada demogràfica. Com és possible que això afecte només l’escola pública? Per què no es tanquen aules a l’escola concertada si hi ha aquesta davallada de la demografia? Aquestes incoherències fan mal a l’escola pública i la deterioren. Després, el conseller, en la seua roda de premsa, ens diu que tenim 2.500 alumnes més que el curs passat. Però no teníem una davallada demogràfica? Si tenim més alumnes, no es tanquen aules.

També heu denunciat problemes amb el transport…
—El curs passat, l’empresa que ofereix el servei va portar uns problemes terribles a vora una quinzena de centres, tots públics. Molts, amb xiquets amb necessitats especials. Un nombre ingent d’alumnes va trobar-se sense poder anar al seu centre durant setmanes. Això es va solucionar amb un expedient sancionador de la conselleria a l’empresa que no es va resoldre fins el final del curs. Sis d’aquests centres que l’any passat van patir aquest servei deficitari ara, al començament d’aquest curs, tenen la mateixa situació. Com és possible que la conselleria no haja estat capaç de mantenir un control d’aquesta empresa adjudicatària que el curs passat ja sabia que fallava? Falta d’autobusos, autobusos que no compleixen els requisits, autobusos massa grans que no passen pels camins que han de recórrer, autobusos que no estan condicionats per a l’accés de les cadires de rodes, manca d’aire condicionat, autobusos que no estan en condicions mecàniques aptes per a fer la ruta i que es queden parats en meitat d’un túnel, cosa que posa en perill els xiquets… Com és possible que la conselleria no haja posat un interès especial i atenció perquè aquest servei funcionara? Hi ha una falta de sensibilitat de l’administració pública valenciana en educació. A sobre, la primera declaració que fa la conselleria sobre aquest problema és que només afecta un 0,6% dels centres. Escolten, encara que afectés un centre i prou. Aquests xiquets ja veuen que no es respecta el seu dret a una educació de qualitat. No cal que siga un percentatge més alt, no es pot admetre.

Què hi ha darrere de la gratuïtat escolar de zero a trens anys impulsada per Mazón?
—Que no és gratuïta. Això és el que hi ha darrere. L’educació de zero a dos, que és la implementada novament en aquest curs, s’ha dirigit exclusivament a centres concertats. I els centres concertats cobren quotes. No es pot afirmar que serà universal i gratuïta si la dirigim a un centre concertat que cobrarà unes quotes a gairebé totes les famílies. Hi ha famílies que no hi podran accedir. I si hi accedeixen, no tindran el mateix tractament que les famílies que sí que paguen. Això no és una opinió. L’OCDE ho ha dit en diverses ocasions. Els informes de Save the Children ho han dit. Això va dirigit en una direcció molt concreta, i és assegurar que l’escola concertada incremente el seu percentatge d’alumnes, en lloc de fer la inversió necessària en els centres educatius públics perquè la implantació progressiva pogués ser efectiva. En alguns espais hauran de fer-ho, perquè en l’àmbit rural la presència de la concertada és nul·la. Voldríem saber què pensen fer, en aquest cas. S’ha creat una escletxa entre la doble xarxa, i a partir d’ara serà més gran perquè arranca a zero anys.

L’escola pública perilla?
—Sí. Perilla per la dinàmica de derivació d’alumnes cap a la concertada i perquè detrauen recursos de l’escola pública per a derivar-los cap a la concertada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor