Naomi Kawase

directora de cinema japonesa
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:10, 21 des 2023 amb l'última edició de AlbertRA (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Naomi Kawase (japonès: 河瀨 直美) (Nara, 30 de maig de 1969) és una cineasta japonesa,[1] coneguda sobretot per haver escrit i dirigit Una pastisseria a Tòquio (2015).[2][3]

Plantilla:Infotaula personaNaomi Kawase

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 河瀨 直美 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Nara (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, productora de cinema, directora de fotografia, muntadora, guionista, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata -
Participà en
202275è Festival Internacional de Cinema de Canes
202073è Festival Internacional de Cinema de Canes
201770è Festival Internacional de Cinema de Canes
201568è Festival Internacional de Cinema de Canes
201467è Festival Internacional de Cinema de Canes
201164è Festival Internacional de Cinema de Canes
200962è Festival Internacional de Cinema de Canes
200760è Festival Internacional de Cinema de Canes
200356è Festival Internacional de Cinema de Canes
199750è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTakenori Sentō (1997–2000) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webkawasenaomi.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0442905 Allocine: 20968 Allmovie: p222049 TMDB.org: 20658
X: KawaseNAOMI Instagram: naomi.kawase Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria

Les seves primeres pel·lícules documentals, Ni tsutsumarete («Als seus braços», 1992) i Katatsumori («Cargol», 1994), se centren respectivament en la cerca del pare que l'havia abandonat quan era nena i en el retrat de la bèstia amb qui la cineasta va conviure, de qui filma els rituals de vida i de vellesa. Al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2010 va presentar el documental Genpin, una reflexió al voltant del part natural i de la relació entre plaer, infantament i mort.[4] El 2016 Kawase va ser la presidenta dels jurats Cinéfondation i de curtmetratges del 69è Festival Internacional de Cinema de Canes.[5]

Referències

  1. González, Rodrigo. «La pandemia ha permitido que la humanidad vuelva a conectarse entre sí, a través de la tecnología», 03-07-2020. [Consulta: 21 desembre 2023].
  2. «'Hacia la luz': Naomi Kawase y el cine para invidentes» (en espanyol europeu). Fotogramas, 23-10-2017. [Consulta: 21 desembre 2023].
  3. Insausti, Mikel. «Naomi Kawase frente a la maternidad» (en castellà). Naiz, 05-08-2021. [Consulta: 21 desembre 2023].
  4. «Naomi Kawase». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 21 juliol 2020].
  5. «Naomi Kawase to Preside Over Cannes Cinefondation, Short Film Jury». [Consulta: 21 juliol 2020].