Viquipèdia

Agave (planta)

gènere de plantes

Agave és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asparagàcies.[1]

Infotaula d'ésser viuAgave Modifica el valor a Wikidata

atzavara Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deixtle i maguey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAsparagaceae
GènereAgave Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicAgave americana Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimAgave Modifica el valor a Wikidata

Les plantes són perennes, però cada roseta floreix una vegada i llavors mor.[2] D'àmbit de distribució eminentment mexicana, els agaves són també nadius del sud-oest dels Estats Units i Amèrica del Sud central i tropical. Curiosament, en valencià a part d'atzavara se li deia "fil i agulla", almenys al 1576 segons l'obra en llatí editada a Amberes per Carolus Clusius, en què diu textualment: "Valentini fil i agulla vocabant".[3][4] Ho recullen també Gaspar Escolano en la seva obra del 1610,[5] John Parkinson al 1640[6] i Gaspard Bauhin al 1634.

Descripció

modifica

Són plantes suculentes amb una gran roseta de fulles gruixudes i carnoses, acabades generalment en punxes i amb el marge espinós; la tija és normalment curta i robusta; aparentment les fulles sorgeixen directament de l'arrel. Junt amb plantes del gènere relacionat Yucca, diverses espècies d'Agave són plantes ornamentals populars.

 
Recolecció d'Agave a Java

Cada roseta és monocarpelar i creix lentament per florir un sol cop. Durant la florida, creix una tija alta des del centre de la roseta de fulles i porta un nombre gran de flors curtes i tubulars. Després del desenvolupament dels fruits, la planta mor, però és usual que rebrotin de la base de la tija noves rosetes, que esdevenen plantes noves.

És un error comú confondre els agaves amb cactus, ja que no hi estan relacionats; ni tampoc amb els Àloe tot i que s'assemblen en aparença.

Les espècies d'Agave són utilitzades com plantes d'alimentació de larves d'alguns lepidòpters, incloent-hi Batrachedra striolata, que es desenvolupa sobre A. shawii.

Taxonomia

modifica

En el sistema de classificació APG III, el gènere s'inclou en la subfamília Agavoideae de la família àmpliament circumscrita Asparagaceae.[7] Alguns autors prefereixen segregar-la en la família Agavaceae. Tradicionalment, se circumscrivia per comprendre aproximadament 166 espècies, però actualment s'hi inclouen aproximadament 208 espècies.[8]

En el sistema Cronquist i altres, Agave s'incloïa a la família Liliaceae, però algunes anàlisis filogenètiques de seqüències d'ADN posteriors concloïen que no s'hi haurien d'incloure.[9] En el sistema APG II, Agave fou inclòs en la família Agavaceae. Quan aquest sistema fou substituït pel sistema de classificació APG III el 2009, Agavaceae s'inclogué en la família Asparagaceae, i Agave era tractat com un de 18 gèneres de la subfamília Agavoideae.[7]

Agave havia inclòs durant molt de temps unes 166 espècies, però ara es considera que aquest concepte d'Agave és parafilètic i se n'han separat els gèneres Manfreda, Polianthes i Prochnyanthes. Aquests gèneres es combinen ara amb Agave com Agave sensu lato, que conté aproximadament 208 espècies. En algunes de les classificacions més velles Agave es dividia en dos subgèneres, Agave i Littaea, basant-se en la forma de la inflorescència. Aquests dos subgèneres són probablement no monfilètics.[9]

Els agaves han presentat durant molt de temps dificultats especials per a la taxonomia; les variacions dins d'una espècie poden ser considerables, i un cert nombre d'espècies són d'origen desconegut i podrien ser només variants d'espècies nadiues.

Els exploradors espanyols i portuguesos probablement portaren plantes d'agave a Europa, però les plantes es popularitzaren a Europa durant el segle xix, quan diversos tipus en foren importats per col·leccionistes botànics. Alguns han estat contínuament propagats per propàguls des de llavors, i no s'assemblen coherentment a cap espècie salvatge coneguda, encara que això pot simplement ser a causa de les diferències en condicions de creixement a Europa.

Llista d'espècies

modifica

Espècies cultivades

modifica
 
La llarga inflorescència d'Agave chiapensis

Les espècies més comunament cultivades inclouen Agave americana, Agave angustifolia, Agave tequilana i Agave attenuata.

Una de les espècies més familiars és l'atzavara, oriünda de l'Amèrica tropical. El nombre d'anys abans de florir depèn del vigor de la planta individual, la riquesa del sòl, i el clima; durant aquests anys la planta està emmagatzemant a les fulles carnoses els nutrients necessaris per a l'esforç de la floració.

Agave americana fou introduïda a Europa a mitjans del segle xvi, i es conreà àmpliament com a planta ornamental; en les formes jaspiades, la fulla té una fina llista blanca o grogosa central blanca. Mentre les fulles es desenvolupen des del centre de la roseta, la impressió de les espines marginals és visible en les més joves del centre de la roseta. Les plantes són sensibles a la gebrada. Maduren molt lentament i moren després de florir, però s'estenen fàcilment pels propàguls apareguts a la base de la tija.

A. attenuata és oriünda de Mèxic central i és inusual en el seu hàbitat natural. A diferència de la majoria de les espècies d'Agave, A. attenuata té una flor punxeguda i corbada. A. attenuata és també comunament cultivada com a planta de jardí. A diferència de molts agaves A. attenuata no té el marge dentat ni punxes terminals, i això la fa una planta ideal per a àrees adjacents a viaranys. Com tots els agaves A. attenuata és una suculenta i exigeix poca aigua i poc de manteniment un cop trasplantada.

Agave tequilana s'usa en la producció de tequila.

Usos

modifica

Hi ha quatre parts essencials de l'agave que són comestibles: les flors, les fulles, les tiges o rosetes basals i la saba (anomenada aiguamel).[10]

Cada planta d'agave produirà unes quantes lliures de flors comestibles durant la seva estació final. Les tiges, que estan preparades durant l'estiu, abans de la florida, pesen unes quantes lliures cadascuna. Rostides, són dolces i es poden mastegar per extreure'n l'aiguamel, com canya de sucre. Quan s'assequen, les tiges es poden utilitzar per fer didjeridús. Les fulles es poden recollir per menjar a l'hivern i primavera, quan les plantes són riques en saba. Les fulles d'unes quantes espècies també produeixen fibra: per exemple Agave rigida var. sisalana, cànem de pita, Agave decipiens, cànem de pita falsa. Agave americana és la font de fibra de pita, i és utilitzada com a planta de fibra a Mèxic, al Carib i sud d'Europa.

Durant el desenvolupament de la inflorescència, hi ha una aglomeració de saba a la base del peduncle jove. El nèctar d'agave, un endolcidor derivat de la saba, s'utilitza com a alternativa al sucre en la cuina i es pot afegir a cereals d'esmorzar.[11] En el cas d'A. americana i altres espècies, s'utilitza a Mèxic i Mesoamèrica en la producció del pulque. Per destil·lació, s'obté una beguda espirituosa anomenada mescal; una de les formes més conegudes de mescal és el tequila. El 2001, el govern mexicà i la Unió Europea estaven d'acord en la classificació del tequila i les seves categories. Tot el tequila s'ha d'elaborar a partir de l'agave blau de Weber, amb especificacions rigoroses i només en certs estats mexicans.

La gent ha trobat alguns altres usos de la planta diferents de menjar. Quan s'assequen i es tallen en làmines, la tija de floració serveix de suavitzador natural, i el suc espremut de les fulles farà bromera en aigua com el sabó. Els nadius de Mèxic utilitzaven l'agave per fer llapis, claus i agulles, així com corda per cosir i per fer trenats. El te de les fulles o tintura presa oralment s'utilitza per tractar el restrenyiment i l'excés de gas. També s'utilitza com un diürètic. El te d'arrel o tintura es pren oralment per tractar les articulacions artrítiques.[12] També es considera que unes quantes espècies d'agave tenen potencial com a fonts de bioenergia eficaces.[13] L'habilitat de l'agave per créixer naturalment dins els ambients pobres en aigua podria ajudar a evitar la conversió de cultius d'aliments en cultiu de biocombustibles.[14]

L'agave, especialment Agave murpheyi, era una font alimentària essencial per als amerindis del sud-oest dels Estats Units. Els hohokam del sud d'Arizona conreaven grans àrees d'agave.[15]

Perills

modifica

A banda de les possibles lesions causades per les espines, el suc de moltes espècies d'agave pot provocar dermatitis de contacte aguda.[16] Produïx envermelliment i butllofes que poden durar entre una i dues setmanes. Els episodis de picor es poden repetir fins a un any després, tot i que no hi haja una erupció cutània visible. La irritació és, en part, provocada per l'oxalat de calci.

Imatges d'espècie i cultivars

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «Agave» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 maig 2023].
  2. ↑ Bailey, L.H.; Bailey, E.Z.; the staff of the Liberty Hyde Bailey Hortorium. 1976. Hortus third: A concise dictionary of plants cultivated in the United States and Canada. Macmillan, New York.
  3. ↑ Germà Colon. Actes del quart Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Basilea, 22-27 de març de 1976. L'Abadia de Montserrat, 1 gener 1977, p. 26–. ISBN 978-84-7202-153-2. 
  4. ↑ Carolus Clusius. Rariorvm alioqvot stirpium per Hispanias observatvm historia .... Excvdebat Christophorvs Plantinvs, 1576, p. 500–. 
  5. ↑ Gaspar Escolano. Decada primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, por el licenciado Gaspar Escolano ..., 1: contiene esta decada cvriosas generalidades de España y la historia de Valencia hasta el rey don Pedro hijo del reydon Iayme el Conquistador. per Pedro Patricio Mey, 1610, p. 1. 
  6. ↑ John Parkinson. Theatrum Botanicum: the Theater of Plants. Or, an Herball of a Large Extent ... Collected by the Many Yeares Travaile, Industry, and Experience in this Subject, by John Parkinson ... Tho. Cotes, 1640, p. 151–. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Mark W. Chase, James L. Reveal, and Michael F. Fay. 2009. "A subfamilial classification for the expanded asparagalean families Amaryllidaceae, Asparagaceae, and Xanthorrhoeaceae". Botanical Journal of the Linnean Society 161(2):132-136.
  8. ↑ Sara V. Good-Avila, Valeria Souza, Brandon S. Gaut, and Luis E. Eguiarte. 2006. "Timing and rate of speciation in Agave (Agavaceae)". PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences, USA) 103(24):9124-9129; doi:10.1073/pnas.0603312103
  9. ↑ 9,0 9,1 David J. Bogler, J. Chris Pires, and Javier Francisco-Ortega. 2006. "Phylogeny of Agavaceae based on ndhF, rbcL, and ITS sequences: Implications of molecular data for classification". Aliso 22(Monocots: Comparative Biology and Evolution):313-328.
  10. ↑ Davidson, Alan. The Oxford Companion to Food. Oxford: Oxford University press, 1999, p. xx + 892. ISBN 0-19-211579-0. 
  11. ↑ Chomka, Stefan «Dorset Cereals». The Grocer. William Reed Business Media [Crawley, England], 30-07-2007.
  12. ↑ Elpel, Thomas J. Botany in a Day (en anglès). Hops Press LLc, p. 190. 
  13. ↑ doi:10.1111/j.1757-1707.2010.01085.x free summary: Wiley - Blackwell (2011, January 26). Agave fuels excitement as a bioenergy crop. ScienceDaily from http://www.sciencedaily.com/releases/2011/01/110126121102.htm.
  14. ↑ doi:10.1039/C1EE01107C
  15. ↑ Fish, Suzanne K., Fish, Paul R., and Madsen, John H. "Evidence for Large-scale Agave Cultivation in the Marana Community Arxivat 2013-05-07 a Wayback Machine..
  16. ↑ Crosby, Donald G. «Phototoxic and irritant plants». A: The Poisoned Weed: Plants Toxic to Skin. Nova York: Oxford University Press, 2004, p. 85. ISBN 978-0-1951-5548-8. 

Bibliografia

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agave_(planta)&oldid=32884681»