Viquipèdia

Beguda alcohòlica

beguda que conté alcohol
(S'ha redirigit des de: Begudes alcohòliques)

Les begudes alcohòliques són aquelles que contenen alcohol etílic en quantitats apreciables. En moltes cultures, el consum de begudes alcohòliques és habitual en situacions socials ben diverses; en d'altres, com l'islam, està prohibit.[1]

Diverses begudes alcohòliques

Bàsicament, hi ha dos tipus principals de begudes alcohòliques:

Efectes sobre la salut

modifica

El seu consum pot comportar problemes de salut importants; com podrien ser: hemorràgies internes, intoxicació alcohòlica, coma etílic, pèrdua del control i altres.

El consum moderat, segons un estudi fet sobre unes 550 persones observades durant 30 anys, provoca que les àrees del cervell encarregades de la cognició i l'aprenentatge s'encongeixen (dit d'altra manera l'hipocamp s'atròfia).[2] La Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (semFYC), mitjançant el Grupo Educación Sanitaria y Promoción de la Salud, ha comunicat que no existeix un llindar de consum que es puga considerar «consum moderat» i consum bo per a la salut.[3]

L'alcohol pot comportar dependència d'aquest per tant és una beguda addictiva. Els addictes a l'alcohol s'anomenen alcohòlics i celebren el 15 de novembre el seu dia. Cada any, l'ús nociu de l'alcohol causa 2,5 milions de morts a tot el món, entre els quals hi ha 320.000 joves d'entre 15 i 29 anys.[4] És el huité factor de risc de mort en tot el món i es calcula que el 2004 l'alcohol va ser la causa de prop del 4% de les defuncions a escala mundial.[4]

S'ha trobat que el consum mixt de tabac i de begudes alcohòliques provoca càncer a la larinx i la cavitat oral, basant-se en un estudi fet sobre 34.136 homes i 43.711 dones del rang d'edat d'entre 40 i 79 anys.[5]

Llista d'algunes begudes alcohòliques

modifica

També hi ha les barreges (algun tipus d'aiguardent amb vi) i els còctels, com ara els còctels de vi (sengri, sangria, calimotxo, etc.), els de cervesa (xampú, shandy, clara, etc.) i els ponxes. Cal no oblidar les típiques barreges de cafè amb alcohol que es prenen diàriament: el rebentat, cigaló o perfumat i el trifàsic, ni del festiu cremat o calmant, similar a la queimada gallega.

Literatura sobre begudes alcohòliques

modifica

Des de molt antic hi ha hagut obres i autors que han tractat sobre les begudes alcohòliques. De forma principal o secundària. Les obres inclouen tractats especialitzats o esments senzills inclosos en obres generals. En cada cas és important el criteri de les persones lectores. Ja sigui com a coneixement curiós o com a part d'un estudi més sistemàtic.

La que segueix és una llista d'obres, necessàriament incompleta i arbitrària, ordenada cronològicament. La seva consulta hauria de permetre un millor coneixement sobre e tema.

  • 1310. Vital Dufour i l'armagnac.[6] Aqua ardens.[7]
  • 1553. Primera referència a l'aiguardent de poma Calvados.[8]
  • 1598. Arte separatoria y modo de apartar todos los licores, que se sacan por via de destilacion: para que las medicinas obren con mayor virtud y presteza...[9]
  • 1609. Comentaris de l'Inca Garcilaso de la Vega sobre la beguda "chicha".[10]
  • 1737. Fórmula documentada del Chartreuse verd.[11]
  • 1740. L'almirall Edward Vernon va ordenar afegir una part d'aigua al rom destinat a la ració diària de les tripulacions angleses.[12]
  • 1741.[13]
  • 1791. Atzebib per a fer vi, segons el Consolat de Mar.[14]
  • 1812. Aiguardent català al Perú. Impostos.[15]
  • 1820.[16]
  • 1822. Amarg d'Angostura.[17]
  • 1829. Del vino: sua fabricazione, conservazione e degenerazioni, trattato teorico-pratico del dottor Ignazio Lomeni. [18]
  • 1829. Comentaris i opinions de barrejar el vi amb aigua a la Ilíada i l'Odissea.[19]
  • 1830.[20]
  • 1840. El perfecto licorista, o arte de destilar y componer aguardientes y licores con el manual de perfumista. [21]
  • 1864. Suposat origen del terme rom.[22]
  • 1885. Detalls sobre l'esperit de vi segons Ramon Llull i Arnau de Vilanova.[23]
  • 1886. Sainet Ultramarinos, que parla de l'Anís del Mono.[24]
  • 1892. Drinks of the World.[25]
  • 1898. El alcohol i las bebidas espirituosas, su reforma legal i social.[26]
  • 1929.[27]
  • 1972. The World of Drinks and Drinking: An International Distillation. [28]
  • 2001. Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana.[29]
  • 2021. Dades sobre la fabricació del vi i la cervesa a Hawaii, per part de Manini.[30]
  • 2022. Detalls sobre el còctel Mojito.[31]

Referències

modifica
  1. ↑ Costa, Roger «Per què els musulmans no poden beure alcohol?». Sàpiens [Barcelona], núm. 69, 7-2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ Topiwala, Anya; Allan, Charlotte L; Valkanova, Vyara; Zsoldos, Enikő; Filippini, Nicola; Sexton, Claire; Mahmood, Abda; Fooks, Peggy; Singh-Manoux, Archana; Mackay, Clare E; Kivimäki, Mika; Ebmeier, Klaus P «Moderate alcohol consumption as risk factor for adverse brain outcomes and cognitive decline: longitudinal cohort study». BMJ, 06-06-2017, pàg. j2353. DOI: 10.1136/bmj.j2353.
  3. ↑ «Médicos dicen que no hay un umbral de consumo de alcohol bueno para la salud». El Periódico, 26-09-2017 [Consulta: 27 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ 4,0 4,1 José Pérez, L'Assemblea de l'OMS analitza les regulacions en salut pública internacional Compartir, revista del cooperativisme sanitari. Número 79, pàgines 26-27.
  5. ↑ Ide, R et al. «Cigarette smoking, alcohol drinking, and oral and pharyngeal cancer mortality in Japan». Oral Diseases, 14, 4, 5-2008, pàg. 314–319. DOI: 10.1111/j.1601-0825.2007.01378.x.
  6. ↑ Armagnac, C. L'Armagnac pour les Nuls, poche, 2ed éd. (en francès). edi8, 2020, p. 330. ISBN 978-2-412-06603-4 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  7. ↑ Dufour, V.; Caetani, C.; Schoeffer, Ivo. D. Vitalis de Furno ... Pro conseruanda sanitate, tuendaque prospera valetudine, ad totius humani corporis morbos et aegritudines, salutarium remediorum, curationumque liber vtiliss. Iamprimum in studiosorum vtilitatem e tenebris erutus, et a situ quantum licuit, vindicatus. Rerum & uerborum in eundem index (en llatí), 1531, p. 1-PA12 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  8. ↑ Watson, B. Cider, Hard and Sweet: History, Traditions, and Making Your Own (Second Edition). Countryman Press, 2011, p. 117. ISBN 978-1-58157-927-7 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  9. ↑ de SANTIAGO, D. Arte separatoria y modo de apartar todos los licores, que se sacan por via de destilacion: para que las medicinas obren con mayor virtud y presteza, etc (en castellà), 1598 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  10. ↑ de la Vega, G. Comentarios reales de los incas (en castellà). Editorial Universo, 1609, p. 90 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  11. ↑ Guide du Routard Isère, Alpes du Sud 2022/23 (en francès). Hachette Tourisme, 2022, p. 197. ISBN 978-2-01-787978-7 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  12. ↑ Cowart, Dean. «Rum Ration: The Complete History Behind», 08-07-2020. [Consulta: 19 gener 2024].
  13. ↑ Gumilla, J. El Orinoco ilustrado, historia natural, civil, y geographica, de este gran rio ... govierno, usos y costumbres de los Indios sus habitadores, etc (en castellà), 1741, p. 155 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  14. ↑ de Capmany y de Montpalau, A. Código de las costumbres marítimas de Barcelona (en castellà). Antonio de Sancha., 1791, p. 50 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  15. ↑ Peru. El peruano: Diario oficial (en castellà), 1847, p. 60 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  16. ↑ Bravo, F.C.. Arte de hacer y conservar el vino: con una noticia acera la fabricación del vinagre. Nuevo aparato para mejorar la cosecha del vino, o sea Suplemento al Arte de hacer y conservar el vino (en castellà). A. Brusi, 1820 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  17. ↑ Padua, Luis Alberto Perozo. «La historia no contada sobre el Amargo de Angostura, un brebaje venezolano» (en castellà), 16-11-2023. [Consulta: 19 gener 2024].
  18. ↑ Lomeni, I. Del vino: sua fabricazione, conservazione e degenerazioni, trattato teorico-pratico del dottor Ignazio Lomeni (en italià). Presso il negozio di libri di Antonio Fortunato Stella e figli, per conto dell'editore, 1829 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  19. ↑ Montbel, D.; Firmin-Didot, A. Observations sur l'Iliade d'Homère (en francès). A. Firmin Didot, 1829, p. 379 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  20. ↑ Bravo, F.C.. Nuevo aparato para mejorar la cosecha del vino, o sea, Suplemento: al arte de hacer y conservar el vino (en castellà). Imp. de la Vda. é Hijos de A.Brusi, 1830 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  21. ↑ El perfecto licorista, o arte de destilar y componer aguardientes y licores con el manual de perfumista (en castellà). D. Llorenti, 1840 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  22. ↑ Tovey, C. British & Foreign Spirits: Their History, Manufacture, Properties, Etc. Whittaker & Company, 1864, p. 243 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  23. ↑ Gustafson, A. The Foundation of Death: A Study of the Drink-question. Ginn, Heath & Company, 1885, p. 32 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  24. ↑ Luceño, T. Ultramarinos: sainete original y en verso (en castellà). R. Velasco [impresor], 1886, p. 13 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  25. ↑ Mew, J.; Ashton, J. Drinks of the World. Leadenhall Press, 1892 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  26. ↑ Valenzuela, A.G.. El alcohol i las bebidas espirituosas, su reforma legal i social (en castellà). imp., lit. i enc. Barcelona, 1898 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  27. ↑ de la Vega, G.; de la Riva Agüero, J. Antología de los Comentarios reales: con una introducción crítica (en castellà). M. Aguilar, 1929, p. 267 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  28. ↑ Doxat, J. The World of Drinks and Drinking: An International Distillation. Drake Publishers, 1972, p. 63. ISBN 978-0-87749-254-2 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  29. ↑ Agud, X.F.. Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 978-84-7283-559-7 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  30. ↑ Kan, P.R.; Golden, T. Hawai'i Beer: A History of Brewing in Paradise. American Palate, a division of The History Press, 2021, p. 30. ISBN 978-1-4671-4627-2 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  31. ↑ Adams, B.; Grier, J. Raising the Bar: A Bottle-by-Bottle Guide to Mixing Masterful Cocktails at Home. Chronicle Books LLC, 2022, p. 99. ISBN 978-1-7972-1033-9 [Consulta: 19 gener 2024]. 
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beguda alcohòlica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Beguda_alcohòlica&oldid=33417263»