Josep Pella i Forgas
Josep Pella i Forgas (Begur, 11 de febrer de 1852 - Barcelona, 9 d'octubre de 1918)[1] fou un historiador, jurista i polític català,[2] germà de l'enginyer i escriptor Pere Pella i Forgas.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) José Pella y Forgas 11 febrer 1852 Begur (Baix Empordà) |
Mort | 9 octubre 1918 (66 anys) Barcelona |
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya | |
1905 – 1906 ← Raimon d'Abadal i Calderó – Antoni Borrell i Soler → | |
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
1901 – | |
President Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País | |
1900 – 1901 | |
Diputat a Corts | |
18 abril 1896 – 26 febrer 1898 ← José Joaquín Herrero y Sánchez – José Joaquín Herrero y Sánchez → Circumscripció electoral: Districte electoral de Girona | |
President de l'Ateneu Barcelonès | |
1893 – 1894 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | historiador, jurista, polític, advocat |
Membre de | |
Interessat en | Dret medieval i craniometria |
Família | |
Germans | Pere Pella i Forgas |
Biografia
modificaFou un dels precursors del catalanisme, en participar en la fundació de la Jove Catalunya el 1869. El 1882 formà part del sector més conservador del Centre Català i l'11 de gener de 1885 participà en el míting a la Llotja de Cereals de Barcelona per a protestar contra el tractat de comerç amb la Gran Bretanya que s'estava negociant i participà en la comissió que lliurà el Memorial de Greuges al rei el 10 de març de 1885. Es decantà cada cop més cap als sectors més conservadors del catalanisme; fou redactor de La España Regional, el 1899 s'integrà al Centre Nacional Català i, finalment, a la Lliga Regionalista.
Fou elegit diputat independent a Corts per la circumscripció de Girona el 1896;[3] el 1901 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i el 1905 intentà ser escollit candidat a diputat per Barcelona, però no aconseguí prou vots entre els candidats de la Lliga. Aleshores, intentà manipular les actes electorals per tal de sortir elegit i per això fou expulsat de la Lliga.
Va escriure nombrosos articles a la Revista Jurídica de Catalunya i, també, llibres jurídics i d'història. Fou president de l'Ateneu Barcelonès (1893-1894) i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1900-1901).[4]
Morí a Barcelona el 9 d'octubre de 1918.[5]
Obres
modifica- Les Corts Catalanes (1876), amb Josep Coroleu
- Los Fueros de Cataluña (1878), amb Josep Coroleu
- Un català ilustre: D. J. de Margarit i de Biure (1879)
- Periodisme: estudis històrics del de Catalunya (1883)
- Historia del Ampurdán: estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Catalunya (1883)[6]
- Las patentes de invención y los derechos del inventor (1892)
- Tractat de les relacions i les servituds entre les finques (1901)
- Llibertats y antich govern de Catalunya (1905) ( llegiu-lo)
- La crisi del catalanisme (1906)
- Código Civil de Cataluña, 4 vols. (1916-1919)
Galeria d'imatges
modifica-
Caricatura de L'Esquella de la Torratxa (1905)
-
Edició de 1905 de Llibertats y antich govern de Catalunya. Conferencias.
Referències
modifica- ↑ «Biografia de Josep Pella i Forgas». DB-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ «Josep Pella i Forgas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «Llista històrica de presidents de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País». Arxivat de l'original el 2014-10-15. [Consulta: 10 octubre 2014].
- ↑ «Esquela mortuòria». La Veu de Catalunya, 28-10-1918, pàg. 1.
- ↑ «Carrer de Pella i Forgas». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 23 gener 2013].[Enllaç no actiu]
Bibliografia
modifica- Giovanni C. Cattini, "La història jurídica catalana als inicis de la Restauració: les aportacions de Josep Coroleu i Josep Pella i Forgas", L'Avenç, 299 (febrer de 2005).
- Giovanni C. Cattini, "Una història local i la seva projecció a les terres de parla catalana i al context internacional: la Historia del Ampurdán de Josep Pella i Forgas", L'Avenç, 299 (febrer de 2005).
- Lluís Costa i Fernàndez, Josep Pella i Forgas i el catalanisme, Barcelona, Dalmau (Episodis de la Història, 314), 1997.
- Jaume Guillament, "Josep Pella i Forgas, primer historiador del periodisme català", L'Avenç, 68 (1984), 24.
- Ferran Valls i Taberner, "Josep Pella i Forgas", Anuari [de l'IEC] MCMXV-XX (1923), 911-913 (necrologia).
- Joaquim Tremoleda / Pere Castanyer, "Josep Pella i Forgas (1852-1918)" en La nissaga catalana del món clàssic, Barcelona, Auriga, 2011, p. 167-169
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: ' |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XX 1878-1918 |
Succeït per: Alfred Opisso i Viñas |
Càrrecs públics | ||
Precedit per: Ramon d'Abadal i Calderó |
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1905-1906 |
Succeït per: Antoni Borrell i Soler |