Català

modifica
Oriental:  central /əsˈtat/, balear /əsˈtat/
alguerès /asˈtat/
Occidental:  /esˈtat/
Informal:  occidental /asˈtat/
  • Rimes: -at
  • Etimologia: Nom: del llatí status, segle XIV, del protoitàlic *status, del protoindoeuropeu *stéh₂tus, de l’arrel *steh₂- ‎(«estar»). Doblet del cultisme estatus.
  • Etimologia: Verb: del llatí status, del protoitàlic *statos, participi de *staēō, del protoindoeuropeu *sth₂éh₁yeti, de l’arrel *steh₂- ‎(«estar»). Equivalent al participi analògic de estar, es va adoptar també pel verb ésser que en llatí no tenia participi perfet.

estat m. ‎(plural estats)

  1. Manera com apareix quelcom davant dels altres.
    El palau estava en un estat de decadència.
    L'aigua molt freda es presenta en estat sòlid.
  2. Forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible.

Sinònims

modifica

Derivats

modifica
  • Com a organització política, s'escriu en minúscula quan no es refereix a cap estat en concret, però es pot escriure en majúscula si s'entén que es refereix a un estat en concret.[1]
    Els estats federals tenen un tracte d'igualtat entre ells.
    L'emperador bizantí Anastasi va introduir reformes que van incrementar el tresor de l'Estat.

Traduccions

modifica

estat

  1. Participi masculí singular del verb estar.
  2. Participi masculí singular del verb ésser/ser.

Sinònims

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

estat

  1. participi masculí singular de esser