Tàhir ibn al-Hussayn

Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn, "l'Ambidextre" (en àrab: طاهر بن الحسينبن بن مصعب بن زريق ذو اليمينين, Ṭāhir b. al-Ḥusayn b. Muṣʿab b. Ruzayq Ḏū l-Yamīnayn) (Bushang, 776 - Merv, 822) fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan. La nisba aristocràtica d'al-Khuzai els derivava per haver estat mawles i no pas per dret propi.

El seu besavi Ruzaik fou un mawla del governador de Sistan Abu Muhammad Talha ibn Abd Allah Khuzai (governador 681/682 a 683/684); el seu avi Musab va participar al moviment abbàssida al Khorasan (fou secretari del dai Sulayman ibn Khatir al-Khuzai) i va rebre un petit feu a Pushang o Busang (Bushandj) prop de Herat (ciutat que també hauria governat en algun moment) que va heretar el seu fill Husayn. Sota el governador de Khorasan Ali ibn Isa ibn Mahan (796-806) hi van haver disturbis a la província pels seus atacs als nobles, entre els quals els tahírides; Husayn va escapar de les persecucions fent el peregrinatge a la Meca (806); Tahir fou empresonat per un temps i maltractat i quan fou alliberat va lluitar al costat de Hàrthama ibn Àyan contra Rafi ibn al-Layth quan aquest es va revoltar a la regió de Samarcanda (808) però quan el califa va deposar a Ali i va enviar al general Hàrthama ibn Àyan contra els rebels kharigites, Rafi va retornar a la obediència.

Durant la guerra civil al califat Tahir va dirigir les forces d'Abu Djafar Abdallah (califa al-Ma'mun 813-33) que va assolir el govern de la província (806-813) i les seves forces van aconseguir una important victòria a Rayy el maig del 811 sobre l'exèrcit d'Al-Amín dirigit pel seu enemic personal Alí ibn Issa ibn Mahan. Per la seva habilitat de fer anar l'espasa amb les dues mans fou anomenat Du'l-yaminayn, (ambidextre); llavors Tahir va conquerir Qazwin, Hulwan, Kanekin i Ahwaz i va assetjar Bagdad el 812-813 junt amb Hàrthama ibn Àyan. Al-Amín va obtenir un salva conducte d'Harthama a canvi de l'abdicació però Tahir el va desautoritzar i va matar al califa, i va enviar el seu cap a al-Mamun al Khorasan.

Com a recompensa va rebre (814) les províncies d'Al-Jazira, Sham (Síria) i el Magreb i la vigilància policia de Bagdad amb residència a Rakka; el 821 quan al-Mamun estava ja instal·lat a Bagdad (des del 818) va transferir les seves províncies orientals a Tahir nomenat-lo governador del Khorasan.

Es sospitava fins els últims anys que el setembre/octubre del 822 havia omès el nom del califa a la khutba o sermó del divendres a Merv, cosa que equivalia a la revolta, i que per això fou enverinat per Ahmad ben Abi Khalid, visir d'al-Ma'mun (octubre/novembre) però les darrers investigacions apunten a que mai es va rebel·lar i que va morir de mort natural; el va succeir el seu fill Talha ibn Tahir. Un altre fill, Abd Allah ibn Tahir, havia estat nomenat uns mesos abans com a governador del Diyar Rabia.

Bibliografia

• C. E. Bosworth, Tahirids and Arabic Culture', Journal of Semitic Studies 14, 1969,
• M. Kaabi, Les Ṭāhirides (IIIe/IXe siècle). Leur activité littéraire et les poètes de leur entourage, Paris, 1970