Tàhir ibn al-Hussayn: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 01:25, 25 març 2016

Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn, "l'Ambidextre" (en àrab: طاهر بن الحسينبن بن مصعب بن زريق ذو اليمينين, Ṭāhir b. al-Ḥusayn b. Muṣʿab b. Ruzayq Ḏū l-Yamīnayn) (Bushang, 776 - Merv, 822) fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan. La nisba aristocràtica d'al-Khuzaí els derivava per haver estat mawles i no pas per dret propi.

El seu besavi Ruzaiq fou un mawla del governador de Sistan Abu-Muhàmmad Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí (governador 681/682 a 683/684); el seu avi Musab va participar en el moviment abbàssida al Khorasan (fou secretari del dai Sulayman ibn Khatir al-Khuzai) i va rebre un petit feu a Ghurian prop de Herat (ciutat que també hauria governat en algun moment) que va heretar el seu fill Hussayn. Sota el governador de Khorasan, Ibn Màhan (796-806), hi va haver disturbis a la província pels seus atacs als nobles, entre els quals els tahírides; Hussayn va escapar de les persecucions fent el pelegrinatge a la Meca (806); Tahir fou empresonat per un temps i maltractat i quan fou alliberat va lluitar al costat de Hàrthama ibn Àyan contra Rafi ibn al-Layth quan aquest es va revoltar a la regió de Samarcanda (808) però quan el califa va deposar a Alí i va enviar al general Hàrthama ibn Àyan contra els rebels kharigites, Rafi va retornar a l'obediència.

Durant la guerra civil al califat Tahir va dirigir les forces d'Abu-Jàfar Abd-Al·lah (califa al-Ma'mun 813-33) que va assolir el govern de la província (806-813) i les seves forces van aconseguir una important victòria a Rayy el maig del 811 sobre l'exèrcit d'Al-Amín dirigit pel seu enemic personal Alí ibn Issa ibn Mahan.^[1] Per la seva habilitat de fer anar l'espasa amb les dues mans fou anomenat Du'l-yaminayn, (ambidextre); llavors Tàhir va conquerir Qazwin, Hulwan, Kanekin i Ahwaz i va assetjar Bagdad el 812-813 junt amb Hàrthama ibn Àyan. Al-Amín va obtenir un salva conducte d'Harthama a canvi de l'abdicació però Tàhir el va desautoritzar i va matar al califa, i va enviar el seu cap a al-Mamun al Khorasan.

Com a recompensa va rebre (814) les províncies d'Al-Jazira, Xam (Síria) i el Magreb i la vigilància policia de Bagdad amb residència a Rakka; el 821 quan al-Mamun estava ja instal·lat a Bagdad (des del 818) va transferir les seves províncies orientals a Tàhir nomenat-lo governador del Khorasan.

Es sospitava fins als últims anys que el setembre/octubre del 822 havia omès el nom del califa a la khutba o sermó del divendres a Merv, cosa que equivalia a la revolta, i que per això fou enverinat per Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal, visir d'Al-Mamun (octubre/novembre) però les darrers investigacions apunten a que mai es va rebel·lar i que va morir de mort natural; el va succeir el seu fill Talha ibn Tahir. Un altre fill, Abd-Al·lah ibn Tàhir, havia estat nomenat uns mesos abans com a governador del Diyar Rabia.

Referències

↑ Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51

Bibliografia

C. E. Bosworth, Tahirids and Arabic Culture', Journal of Semitic Studies 14, 1969,
M. Kaabi, Les Ṭāhirides (IIIe/IXe siècle). Leur activité littéraire et les poètes de leur entourage, Paris, 1970

[1] Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 '''Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq''' o, més senzillament, '''Tàhir ibn al-Hussayn''', conegut també pel ''[[làqab]]'' '''Dhu-l-Yaminayn''', "l'Ambidextre" (en {{lang-ar|'''طاهر بن الحسينبن بن مصعب بن زريق ذو اليمينين'''}}, ''Ṭāhir b. al-Ḥusayn b. Muṣʿab b. Ruzayq Ḏū l-Yamīnayn'') ([[Bushang]], [[776]] - [[Merv]], [[822]]) fou el fundador de la [[dinastia]] dels [[tahírides del Khorasan]]. La [[nisba]] aristocràtica d'al-Khuzaí els derivava per haver estat [[mawla|mawles]] i no pas per dret propi.
-El seu besavi Ruzaiq fou un mawla del governador de Sistan Abu-Muhàmmad Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí (governador [[681]]/[[682]] a [[683]]/[[684]]); el seu avi Musab va participar en el moviment [[abbàssida]] al [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] (fou secretari del dai [[Sulayman ibn Khatir al-Khuzai]]) i va rebre un petit feu a [[Ghurian]] prop de [[Herat]] (ciutat que també hauria governat en algun moment) que va heretar el seu fill Hussayn. Sota el governador de Khorasan, [[Ibn Màhan]] (796-806), hi va haver disturbis a la província pels seus atacs als nobles, entre els quals els tahírides; Hussayn va escapar de les persecucions fent el pelegrinatge a [[la Meca]] ([[806]]); Tahir fou empresonat per un temps i maltractat i quan fou alliberat va lluitar al costat de [[Hàrthama ibn Àyan]] contra [[Rafi ibn al-Layth]] quan aquest es va revoltar a la regió de Samarcanda (808) però quan el califa va deposar a Alí i va enviar al general Hàrthama ibn Àyan contra els rebels [[kharigites]], Rafi va retornar a la obediència.
+El seu besavi Ruzaiq fou un mawla del governador de Sistan Abu-Muhàmmad Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí (governador [[681]]/[[682]] a [[683]]/[[684]]); el seu avi Musab va participar en el moviment [[abbàssida]] al [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] (fou secretari del dai [[Sulayman ibn Khatir al-Khuzai]]) i va rebre un petit feu a [[Ghurian]] prop de [[Herat]] (ciutat que també hauria governat en algun moment) que va heretar el seu fill Hussayn. Sota el governador de Khorasan, [[Ibn Màhan]] (796-806), hi va haver disturbis a la província pels seus atacs als nobles, entre els quals els tahírides; Hussayn va escapar de les persecucions fent el pelegrinatge a [[la Meca]] ([[806]]); Tahir fou empresonat per un temps i maltractat i quan fou alliberat va lluitar al costat de [[Hàrthama ibn Àyan]] contra [[Rafi ibn al-Layth]] quan aquest es va revoltar a la regió de Samarcanda (808) però quan el califa va deposar a Alí i va enviar al general Hàrthama ibn Àyan contra els rebels [[kharigites]], Rafi va retornar a l'obediència.
 Durant la [[Guerra civil dels abbàsides|guerra civil al califat]] Tahir va dirigir les forces d'Abu-Jàfar Abd-Al·lah (califa [[al-Ma'mun]] 813-33) que va assolir el govern de la província (806-813) i les seves forces van aconseguir [[batalla de Rayy|una important victòria]] a [[Rayy]] el maig del [[811]] sobre l'exèrcit d'[[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]] dirigit pel seu enemic personal [[Alí ibn Issa ibn Mahan]].<ref>Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51</ref> Per la seva habilitat de fer anar l'espasa amb les dues mans fou anomenat ''Du'l-yaminayn'', (ambidextre); llavors Tàhir va conquerir [[Qazwin]], [[Hulwan (Pèrsia)|Hulwan]], [[Kanekin]] i [[Ahwaz]] i va assetjar [[Bagdad]] el 812-813 junt amb [[Hàrthama ibn Àyan]]. Al-Amín va obtenir un salva conducte d'Harthama a canvi de l'abdicació però Tàhir el va desautoritzar i va matar al califa, i va enviar el seu cap a al-Mamun al Khorasan.