Tàhir ibn al-Hussayn

Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn, "l'Ambidextre" (en àrab: طاهر بن الحسينبن بن مصعب بن زريق ذو اليمينين, Ṭāhir b. al-Ḥusayn b. Muṣʿab b. Ruzayq Ḏū l-Yamīnayn) (Bushang, 776 - Merv, 822) fou el fundador de la dinastia tahírida de Khurasan. La nisba aristocràtica d'al-Khuzai els derivava per haver estat mawles i no pas per dret propi.

El seu besavi Ruzaik fou un mawla del governador de Sistan Abu Muhammad Talha ibn Abd Allah Khuzai (governador 681/682 a 683/684); el seu avi Musab va participar al moviment abbàssida al Khurasan (fou secretari del dai Sulayman ibn Khatir al-Khuzai) i va rebre un petit feu a Pushang o Busang (Bushandj) prop d'Herat (ciutat que també hauria governat en algun moment) que va heretar el seu fill Husayn. Sota el governador de Khurasan Ali ibn Isa ibn Mahan (796-806) hi van haver disturbis a la província pels seus atacs als nobles, entre els quals els tahírides; Husayn va escapar de les persecucions fent el peregrinatge a la Meca (806); Tahir fou empresonat per un temps i maltractat i quan fou alliberat va lluitar al costat d'Hàrthama ibn Àyan contra Rafi ibn al-Layth quan aquest es va revoltar a la regió de Samarcanda (808) però quan el califa va deposar a Ali i va enviar al general Harthama ibn Ayan contra els rebels kharigites, Rafi va retornar a la obediència.

Durant la guerra civil al califat Tahir va dirigir les forces d'Abu Djafar Abdallah (califa al-Ma'mun 813-33) que va assolir el govern de la província (806-813) i les seves forces van aconseguir una important victòria a Rayy el maig del 811 sobre l'exèrcit d'Al-Amín dirigit pel seu enemic personal Alí ibn Issa ibn Mahan. Per la seva habilitat de fer anar l'espasa amb les dues mans fou anomenat Du'l-yaminayn, (ambidextre); llavors Tahir va conquerir Qazwin, Hulwan, Kanekin i Ahwaz i va assetjar Bagdad el 812-813 junt amb Hàrthama ibn Àyan. Al-Amín va obtenir un salva conducte d'Harthama a canvi de l'abdicació però Tahir el va desautoritzar i va matar al califa, i va enviar el seu cap a al-Mamun al Khurasan.

Com a recompensa va rebre (814) les províncies de Djazira, Sham (Síria) i el Magreb i la vigilància policia de Bagdad amb residència a Rakka; el 821 quan al-Mamun estava ja instal·lat a Bagdad (des del 818) va transferir les seves províncies orientals a Tahir nomenat-lo governador del Khurasan.

Es sospitava fins els últims anys que el setembre/octubre del 822 havia omès el nom del califa a la khutba o sermó del divendres a Merv, cosa que equivalia a la revolta, i que per això fou enverinat per Ahmad ben Abi Khalid, visir d'al-Ma'mun (octubre/novembre) però les darrers investigacions apunten a que mai es va rebel·lar i que va morir de mort natural; el va succeir el seu fill Talha ibn Tahir. Un altre fill, Abd Allah ibn Tahir, havia estat nomenat uns mesos abans com a governador del Diyar Rabia.

Bibliografia

• C. E. Bosworth, Tahirids and Arabic Culture', Journal of Semitic Studies 14, 1969,
• M. Kaabi, Les Ṭāhirides (IIIe/IXe siècle). Leur activité littéraire et les poètes de leur entourage, Paris, 1970