Alfred Jodl
 Alfred Jold  | |
| Nom original | (de) Alfred Jodl |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 10 maig 1890 Würzburg (Alemanya) |
| Mort | 16 octubre 1946 (56 anys) Presó judicial de Nuremberg |
| Causa de mort | pena de mort, penjament |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Activitat | 1910–1945 |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi |
| Branca militar |  Exèrcit Imperial Alemany .svg){kind=small} Reichswehr Heer |
| Rang militar |  Generaloberst |
| Comandant de (OBSOLET) | OKH |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial |
| Participà en | |
| 14 novembre 1945 | Tribunal Militar Internacional |
| Altres | |
| Cònjuge | Luise Jodl |
| Condemnat per | crim contra la humanitat |
| Premis | |
Signatura  | |
 | |
Alfred Josef Ferdinand Jodl (Würzburg, 10 de maig de 1890 – Nuremberg, 16 d'octubre de 1946) fou un comandant militar alemany. No va estar vinculat personalment amb el Partit Nazi.
Segona Guerra Mundial
Com a cap d'operacions del Comandament Suprem de l'Exèrcit (Oberkommando der Wehrmacht, OKW) durant la Segona Guerra Mundial, a les ordres de Wilhelm Keitel. Va tenir un paper decisiu en l'ocupació de Dinamarca i Noruega. El 1941 i el 1942 va dictar sengles ordres per les quals els comissaris soviètics havien de ser executats, i els combatents irregulars, tant els comandos dels exèrcits aliats com els maquis i partisans, no s'havien de considerar presoners de guerra. Va resultar ferit en el Complot del 20 de juliol de 1944 contra Hitler. El 7 de maig de 1945 va signar la rendició incondicional del Reich en representació del president Karl Dönitz.
Condemna i rehabilitació
Als judicis de Nuremberg fou condemnat a mort per crims de guerra (amb el vot en contra del jutge francès) i executat, tot i que el 1953 seria exonerat per un tribunal alemany i els seus béns, que li havien estat confiscats, retornats a la seva vídua. De fet, totes les seves accions es poden considerar netament militars i, fins i tot, en dues ocasions va desplaure Hitler amb les seves decisions.
