Alfred Jodl
- Afrikaans
- Aragonés
- العربية
- مصرى
- Azərbaycanca
- Беларуская
- Български
- Bosanski
- Čeština
- Dansk
- Deutsch
- Ελληνικά
- English
- Esperanto
- Español
- Eesti
- Euskara
- فارسی
- Suomi
- Français
- Frysk
- Galego
- עברית
- Hrvatski
- Magyar
- Հայերեն
- Bahasa Indonesia
- Ido
- Íslenska
- Italiano
- 日本語
- ქართული
- Qaraqalpaqsha
- 한국어
- Latina
- Lietuvių
- Latviešu
- Македонски
- മലയാളം
- Bahasa Melayu
- Nederlands
- Norsk bokmål
- Polski
- پنجابی
- Português
- Română
- Русский
- Simple English
- Slovenčina
- Slovenščina
- Српски / srpski
- Svenska
- ไทย
- Türkçe
- Українська
- Oʻzbekcha / ўзбекча
- Tiếng Việt
- 吴语
- ייִדיש
- 中文
Alfred Jold | |
Nom original | (de) Alfred Jodl |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 10 maig 1890 Würzburg (Alemanya) |
Mort | 16 octubre 1946 (56 anys) Presó judicial de Nuremberg |
Causa de mort | pena de mort, penjament |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar |
Activitat | 1910–1945 |
Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors |
Carrera militar | |
Lleialtat | Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi |
Branca militar | Exèrcit Imperial Alemany Reichswehr Heer |
Rang militar | Generaloberst |
Comandant de (OBSOLET) | OKH |
Conflicte | Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial |
Participà en | |
14 novembre 1945 | Tribunal Militar Internacional |
Altres | |
Cònjuge | Luise Jodl |
Condemnat per | crim contra la humanitat |
Premis | |
Alfred Josef Ferdinand Jodl (Würzburg, 10 de maig de 1890 – Nuremberg, 16 d'octubre de 1946) fou un comandant militar alemany. No va estar vinculat personalment amb el Partit Nazi.
Segona Guerra Mundial
[modifica]Com a cap d'operacions del Comandament Suprem de l'Exèrcit (Oberkommando der Wehrmacht, OKW) durant la Segona Guerra Mundial, a les ordres de Wilhelm Keitel. Va tenir un paper decisiu en l'ocupació de Dinamarca i Noruega. El 1941 i el 1942 va dictar sengles ordres per les quals els comissaris soviètics havien de ser executats, i els combatents irregulars, tant els comandos dels exèrcits aliats com els maquis i partisans, no s'havien de considerar presoners de guerra. Va resultar ferit en el Complot del 20 de juliol de 1944 contra Hitler. El 7 de maig de 1945 va signar la rendició incondicional del Reich en representació del president Karl Dönitz.
Condemna i rehabilitació
[modifica]Als judicis de Nuremberg fou condemnat a mort per crims de guerra (amb el vot en contra del jutge francès) i executat, tot i que el 1953 seria exonerat per un tribunal alemany i els seus béns, que li havien estat confiscats, retornats a la seva vídua. De fet, totes les seves accions es poden considerar netament militars i, fins i tot, en dues ocasions va desplaure Hitler amb les seves decisions.