BAC One-Eleven
 | |
| Tipus | avió de passatgers monoplà basat a terra i Bireactor  |
|---|---|
| Fabricant | British Aircraft Corporation |
| Estat | Regne Unit |
| Primer vol | 20 agost 1963 |
| En servei | 9 abril 1965 – 7 maig 2019 |
| Operador/s | |
| Construïts | 244 |
.svg){kind=small}
El British Aircraft Corporation One-Eleven, també conegut pels noms BAC-111, BAC-1-11 o BAC 1-11, fou un avió comercial bireactor de curt i mitjà abast dissenyat inicialment per Hunting Aircraft i fabricat en sèrie per la British Aircraft Corporation (BAC) després de la fusió de Hunting en la companyia BAC, juntament amb altres fabricants britànics, a la dècada del 1960.[1] El One-Eleven fou dissenyat per substituir el Vickers Viscount en les rutes de curt abast.
Tingué una forta competència amb l'aleshores popular Sud Aviation Caravelle, a causa de la seva millor economia de combustible i els seus menors costos d'operació. Fou gradualment retirat de tots els serveis regulars de passatgers fins a desaparèixer completament durant la dècada del 1990, fonamentalment a causa de restriccions internacionals per alt nivell de soroll, a més del fet de ser reemplaçat en les companyies aèries pels avions estatunidencs Boeing 737 i McDonnell Douglas DC-9, models més avançats que l'1-11.
La totalitat d'unitats BAC 1-11 fabricades per la British Aircraft Corporation ascendí a 233, encara que anys després es vengué la llicència de producció a Romania, on es fabricà sota la denominació ROMBAC 1-11 fins al 1989.
Referències
[modifica]- ↑ «BAC/BAe 1-11 OneEleven» (en castellà). Todo-Aviones.com.ar, 2000. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2010. [Consulta: 28 gener 2010].