Vés al contingut

Àlex Casanovas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÀlex Casanovas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópresentador de televisió, actor de teatre, actor, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTV3
Netflix
Antena 3
Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0142964 Allocine: 17426 Allmovie: p207477 TCM: 795187 TMDB.org: 26661 Modifica el valor a Wikidata

Àlex Casanovas (Barcelona, 12 de març de 1964) és un actor català de teatre, cinema i televisió.

Biografia

[modifica]

Va iniciar la seva activitat teatral al grup de teatre aficionat d'Alella.[1] Professionalment, va debutar l'any 1985 amb el muntatge de la companyia de teatre infantil La Trepa Pum xiviricu.[2] Destaca la seva participació en muntatges teatrals com El despertar de la primavera, Antígona, El misantrop, El banquet de Plató; El zoo de cristal, Pel davant i pel darrera o Un tranvía llamado deseo, obra amb la qual va ser guardonat amb el Premi Max 2012 al millor actor de repartiment,[3] entre altres.[1]

Va participar en El mercader de Venècia, de William Shakespeare, dirigida per Rafel Duran, al Teatre Nacional de Catalunya.[1] Abans d'estrenar Bona gent (2013), anteriorment havia treballat a Dispara/Agafa tresor/Repeteix, de Mark Ravenhill, amb la direcció de Josep Maria Mestres, estrenat al Teatre Lliure.[1] També va treballar en diverses produccions televisives, com El cor de la ciutat; Majoria absoluta; Temps de silenci; La memòria dels Cargols; Nissaga de poder; La vida en un xip; Glasnost o Vostè jutja.[1] Pel que fa al cinema, una de les seves últimes interpretacions ha estat a Fènix 11·23,[1] per la qual va estar nominat als Premis Gaudí de 2013, i a la pel·lícula històrica Barcelona 1714. També va participar a Susanna (1995), i Kika (1993), de Pedro Almodóvar.[1]

Des del 2014, Àlex Casanovas presideix l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), càrrec que va tornar a renovar el 2022. Dos anys més tard, durant el seu mandat, aquesta entitat va passar a denominar-se Associació de Professionals de la Interpretació i la Direcció de Catalunya per aglutinar més perfils professionals del sector.[4][5]

Obres

[modifica]

Teatre

[modifica]
  • 2022. Cartes d'amor, d'A.R Gurney. Direcció: Marc Rosich i Jordi Andújar.
  • 2016. Caiguts del cel, de Sébastien Thiery. Dir. Sergi Belbel.
  • 2013. Bona Gent, de David Lindsay-Abaire. Direcció: Daniel Veronese.
  • 2005. Sóc el defecte, de Manuel de Pedrolo. Dir. Joan Maria Gual. Brossa Espai Escènic.
  • 2005. Surabaya, de Marc Rosich. Dir. Sílvia Munt. Teatre Romea.
  • 2003. Acosta't, de Patrick Marber. Dir Tamzing Thounsed.
  • 2003. Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn. Dir. Alexander Herold.
  • 2002. Amb pedres a les butxaques, de Marie Jones. Dir. per Roger Peña.
  • 1998. La reina de la bellesa de Leenane, de Martin Mc.Donag. Dir. Mario Gas.
  • 1997. Un espíritu burlón, de Noël Coward. Dir. Manuel Angel Egea.
  • 1997. Precisament avui, de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Ferran Madico.
  • 1996. Dos en un balancí, de W. Gibson. Dir. Boris Rotenstein.
  • 1994. Othel·lo, de W.Shakespeare. Dir. Mario Gas.
  • 1994. El zoo de Cristal, de Tennessee Williams. Dir. Mario Gas.
  • 1992. El temps i els Conway, de J.B Prietsley. Dir. Mario Gas. .
  • 1990. Maria Estuard, de F. Schiller. Dir. Josep Montanyès.
  • 1990. El banquet, de Plató. Dir. Iago Pericot.
  • 1989. Lorenzàccio, Lorenzàccio, d'A. de Musset i Graells. Dir. Lluís Pasqual.
  • 1989. El Misantrop, de Molière. Dir. J.M. Flotats.
  • 1988. Lorenzàccio, d'Alfred de Musset. Dir. J.M.Flotats.
  • 1987. Antígona, de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé.
  • 1986. El despertar de la primavera, de Franz Wedekind. Dir. Josep Maria Flotats.

Cinema

[modifica]
  • Barcelona 1714 (Dir. Anna M. Bofarull, 2019)
  • Fènix 11·23 (Dir. Joel Joan Juvé, 2012)
  • Xtrems (Dir. Abel Folk i Joan Riedweg, 2009)
  • Volando voy (Dir. Miguel Albadalejo, 2004)
  • The City of No Limits (Dir. Antonio Hernández, 2001)
  • The Other Side (Dir. Salvador García, 2000)
  • Pels pèls (Dir Antoni Janés, 1998)
  • Confidències (Dir. Josep Guirau, 1996)
  • Susanna (Dir. Antonio Chavarrías, 1995)
  • Assumpte intern (Dir. Carles Balagué, 1995)
  • L'enfonsament del Titanic (Dir. Antonio Chavarrías, 1993)
  • Ainsi soient-elles (Dir. Patrick Alessandrin, 1993)
  • Kika (Dir. Pedro Almodóvar, 1993)
  • Ni un pam de net (Dir. Raimon Masllorens, 1992)
  • La febre d'or (Dir. Gonzalo Herralde, 1991)
  • El llarg hivern (Dir. Jaime Camino, 1991)
  • Chatarra (Dir. Félix Rotaeta, 1991)
  • Manila (Dir. Antonio Chavarrías, 1990)

Televisió

[modifica]

Guardons

[modifica]

Premis

Nominacions

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2013». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 setembre 2013].
  2. ↑ «dispara / agafa tresor / repeteix» p. 10. Teatre Lliure.
  3. ↑ «Álex Casanovas Ganador del premio a Mejor actor de reparto de la XV edición 2012». Premios Max.
  4. ↑ «Àlex Casanovas renueva como presidente de l'Associació d'Actors i Directors Professionals». Europa Press. 28/02/2022.
  5. ↑ «El (re)canvi de l’AADPC». Núvol. 29/10/2024
  6. ↑ El teatre català només s'endú quatre dels disset premis Max a què optava al 324.cat, 1/5/2012
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àlex_Casanovas&oldid=34188332»