Vés al contingut

Škofja Loka

Plantilla:Infotaula geografia políticaŠkofja Loka
Imatge
Tipusvila Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 09′ 54″ N, 14° 18′ 22″ E / 46.165°N,14.306°E / 46.165; 14.306
EstatEslovènia
MunicipiMunicipi de Škofja Loka Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població11.797 (2023) Modifica el valor a Wikidata (81,36 hab./km²)
Geografia
Superfície145 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSelška Sora (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud400 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal4220 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Monument d'importància local
Data9 desembre 1988
Identificador737

Lloc webskofjaloka.si Modifica el valor a Wikidata

Škofja Loka és una ciutat i un municipi d'Eslovènia amb una població de 23.000 habitants.

Història

[modifica]

La història de ciutat comença el 973 quan l'emperador alemany Otó II donava la part del territori de Loka anomenat Stara Loka a Abraham, bisbe de Freising a Bavària. A l'edat mitjana la localitat de Loka començava a estendre's al voltant dels rius Selska Sora i Poljanska Sora.

El 1274 se li atorgava el títol de ciutat. Durant el segle xiv la ciutat va ser emmurallada amb cinc portes protegides per torres de vigilància; la majoria dels murs encara es conserven. La ciutat va ser moltes vegades devastada per atacs, plagues, focs i terratrèmols. El pitjor va ser el terratrèmol del 1511, sent reconstruïda pel bisbe Filip. Des d'aleshores, la ciutat s'ha conservat en la seva majoria, sent una de les ciutats medievals a Eslovènia. El cor de la ciutat vella està constituït per la ciutat alta anomenada Plac i la ciutat baixa anomenada Lontrg, ambdues dominades pel castell. És el poble on va néixer el porter Oblak.

Llegenda

[modifica]

Una de llegendes diu que un dia que Abraham viatjava des de Bavària a través de les valls de Poljanskade amb el seu criat negre fou sorprès per un os enorme. El príncep Abraham s'aturà sense sortida mentre el servent utilitzava el seu arc per matar l'animal. El senyor abraçava el criat tot dient-li: has salvat la meva vida, criat, et recompensaré pel teu heroisme dibuixant el teu cap sobre l'escut de la ciutat.