Hi (kana)

Hi
	;
Caràcter	ひ
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	ひ i ひ

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters ひ (hiragana) i ヒ (katakana)^[2] són dues mores que ocupen la 27a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre は i ふ; i el 44è en el poema iroha, entre ゑ i も.^[3] En la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (は行, «columna HA») i la segona fila (い段, «fila I»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

Tant ひ com ヒ provenen del kanji 比. Poden dur l'accent dakuten: び, ビ; així com el handakuten: ぴ, ピ.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

ひ, ヒ es romanitzen com a «hi»
び, ビ es romanitzen com a «bi»
ぴ, ピ es romanitzen com a «pi»

Escriptura

	El caràcter ひ s'escriu amb un sol traç: Comença amb una línia horitzontal curta, talla amb una corba semblant a una U lleugerament inclinada cap a la dreta i acaba en una línia diagonal cap avall a la dreta.
	El caràcter ヒ s'escriu amb dos traços: Traç horitzontal encara que lleugerament ascendent. Traç en forma de L encara que sense formar un pic angulós. La part vertical toca el primer traç.

Altres escriptures

ひ / ヒ en braille japonès^[6]
ひ / ヒ hi	び / ビ bi	ぴ / ピ pi	ひい / ヒー hī	びい / ビー bī	ぴい / ピー pī

Alfabet fonètic: 「飛行機のヒ」 (l'«hi de hikōki», on hikōki significa avió)
Codi Morse: －－・・－^[7]

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]