376 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 376 aC (ccclxxvi aC) |
| Islàmic | 1028 aH – 1027 aH |
| Xinès | 2321 – 2322 |
| Hebreu | 3385 – 3386 |
| Calendaris hindús | -320 – -319 (Vikram Samvat) 2726 – 2727 (Kali Yuga) |
| Persa | 997 BP – 996 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -125 |
| Ab urbe condita | 378 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC | |
| Anys | |
| 379 aC 378 aC 377 aC - 376 aC - 375 aC 374 aC 373 aC | |
El 376 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Cras, Lanat, Maluginense i Pretextat (o, més rarament, any 378 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «376 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Els atenencs vencen els espartans a la batalla naval de Naxos, en el context de la guerra tebana.[2]
- Càbries, general atenenc, va assetjar l'illa de Naxos, aliada a Esparta. El navarc espartà Pol·lis dirigia una flota de 60 naus encarregada de tallar els subministraments de gra a Atenes, i va decidir d'atacar Càbries. Comandava l'ala dreta i va derrotar l'ala esquerra atenesa matant el seu comandant, però va arribar Càbries amb la flota principal i va guanyar la batalla. No se sap si Pol·lis va morir allà.[3]
- Els tribal·lis, un poble de Tràcia, creuen les muntanyes de l'Hemus amb trenta mil homes i avancen cap a Abdera que saquegen sense oposició. A la retirada, els habitants d'Abdera els ataquen i moren dos mil tribal·lis. Com a revenja, tornen contra Abdera, que mentrestant s'havia aliat amb altres tribus de la rodalia, i presenta batalla. Els aliats tracis davant de l'enemic, deserten, i els tribal·lis derroten els abderians i els maten, assetjant la ciutat que es va haver de rendir. Va arribar Càbries, amb la flota atenenca, que acabava de derrotar a la flota espartana a Naxos i va obligar els tribal·lis a retirar-se d'Abdera, deixant a la ciutat una guarnició.[4]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any, a Roma, són elegits tribuns amb potestat consular: Luci Papiri Cras, Luci Meneni Lanat, Servi Corneli Maluginense i Servi Sulpici Pretextat.[5]
- Gai Licini Calvus Estoló i Luci Sexti Sextí Laterà, tribuns de la plebs, presenten unes lleis, conegudes amb el nom de Lleis Liciniae-Sextiae, on proposen l'abolició dels tribuns amb potestat consular i ordenaven que els tribuns militars fossin nomenats pels cònsols i no pels comicis, i que almenys un dels tribuns fos plebeu. Els patricis porten a terme una resistència violenta, però els tribuns de la plebs, exercint el dret a veto, aconsegueixen que durant cinc anys no s'elegís cap tribú amb potestat consular, fins que, aprovada la llei, es tornen a elegir dos cònsols anualment.[6][7][8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 34
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, IV, 8
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 36
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 32-34
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 35-42; VII, 9, 16
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 82, 95
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, VIII, 6, 3