386 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 386 aC (ccclxxxvi aC) |
| Islàmic | 1038 aH – 1037 aH |
| Xinès | 2311 – 2312 |
| Hebreu | 3375 – 3376 |
| Calendaris hindús | -330 – -329 (Vikram Samvat) 2716 – 2717 (Kali Yuga) |
| Persa | 1007 BP – 1006 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -135 |
| Ab urbe condita | 368 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 410 aC 400 aC 390 aC - 380 aC - 370 aC 360 aC 350 aC | |
| Anys | |
| 389 aC 388 aC 387 aC - 386 aC - 385 aC 384 aC 383 aC | |
El 386 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Camil, Maluginense, Fidenat, Cincinnat, Pulvil i Publícola (o, més rarament, any 368 ab urbe condita o de la fundació de Roma). L'ús del nom «386 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Esparta i Atenes accepten un acord general de pau imposat per Pèrsia el 387 aC, i signen un tractat conegut com la Pau d'Antàlcides. El nom el va rebre de l'ambaixador espartà i instigador d'aquesta pau, Antàlcides, que amb la seva hàbil diplomàcia va beneficiar els interessos d'Esparta.[2]
- La Pau d'Antàlcides reconeix els drets d'Artaxerxes II a Àsia i a la ciutat de Clazòmenes i les seves illes i Xipre, i els drets d'Atenes a les illes d'Esciros, Imbros i Lemnos. Per a Atenes, aquesta pau l'obliga a abandonar gran part dels seus territoris a la Jònia, i les ciutats gregues d'Àsia queden sota els aquemènides.[3]
Sicília
[modifica]- Dionisi el Vell estén la influència i els contactes comercials de Siracusa al mar Adriàtic.[4]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Marc Furi Camil, Servi Corneli Maluginense, Quint Servili Fidenat, Luci Quinti Cincinnat, Luci Horaci Pulvil i Publi Valeri Potit Publícola.[5]
- Marc Furi Camil, elegit altre cop tribú amb poder consular per quarta (o cinquena) vegada, rebutja la dictadura que se li va oferir. Derrota a Àntium els etruscs.[6][7]
- Aquest any es signa un tractat d'aliança entre Massàlia i Roma.[8]
- Els eqües realitzen aquest any (i també l'any següent, el 385 aC) una sèrie d'atacs contra Roma que resulten infructuosos.[9]
- Sàtricum, una ciutat del Latium, és el quarter general dels volscs durant la guerra entre aquest poble i Roma.[10]
Necrològiques
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, I, 31-34
- ↑ Tritle, Lawrence A. The Greek world in the fourth century: from the fall of the Athenian Empire to the successors of Alexander. Londres: Rouledge, 1997, p. 17. ISBN 9780415105828.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 40
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 6
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 19
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 93
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 32
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 1, 9
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 7, 8