6 d'abril
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs. Queden 269 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1785 - Urgell: el bisbe confirma els privilegis d'Andorra, de la qual és reconegut com a copríncep.
- 1866 - Barcelona: S'estrena al Teatre Odeon Les joies de la Roser, de Frederic Soler, primer exemple de teatre no paròdic en català.[1]
- 1900 - Barcelona: S'estrena La filla del mar, d'Àngel Guimerà, al Teatre Romea de Barcelona.[2]
- 1904: Primer partit d'una selecció catalana.
- 1914 - Catalunya: es constitueix la Mancomunitat, presidida per Enric Prat de la Riba.[3]
- 1936 - Barcelona: S'estrena la sarsuela de Pablo Sorozábal La tabernera del puerto, al Teatre Tívoli.[4]
- 1976 - València: Presentació del Congrés de Cultura Catalana.
- 1983 - Catalunya: el Parlament aprova per unanimitat la primera Llei de Normalització Lingüística.[5]
- Resta del món
- 46 aC - Tapsos (a l'actual Tunísia): té lloc la batalla de Tapsos.[6]
- 402 - Pol·lència, l'actual Pollenzo, a prop d'Asti, Itàlia: té lloc la batalla de Pol·lència, entre els romans (dirigits per Estilicó) i els visigots (dirigits per Alaric I). Victòria romana.
- 1250 - Fariskur, Sultanat d'Egipteː Batalla de Fariskur; desfeta definitiva dels cristians, comandats per Lluís IX de França, durant la Setena Croada.[7]
- 1320 - Arbroath, Escòciaː Signatura de la declaració d'Arbroath, escrita en llatí durant el regnat de Robert Bruce, on es confirmava la sobirania d'Escòcia.[8]
- 1814 - França: és coronat Lluís XVIII de França com a Rei de França.[9]
- 1830 - Nova York, EUA: Joseph Smith funda l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies o també coneguda com a Església Mormona.[10]
- 1896 - Atenes, Grècia - S'inicien els Jocs Olímpics d'Estiu de 1896, primers Jocs Olímpics de l'Era Moderna.[11]
- 1909 - Pol Nord: Robert Edwin Peary arriba el pol Nord. És considerada la primera persona a arribar el Pol Nord, però aquesta afirmació segueix sent controvertida.
- 1917 - Estats Units: aquest país declara la guerra a Alemanya (Primera Guerra Mundial).[12]
- 1930:
- Unió Soviètica: Es crea l'Orde de Lenin, segona condecoració nacional en ordre d'importància de la Unió Soviètica. També el mateix dia va ser creada l'Orde de l'Estrella Roja.[13]
- Marxa de la sal, la manifestació empresa per Mohandas Gandhi el 12 de març de 1930 amb l'objectiu d'aconseguir la independència de l'Índia respecte a l'Imperi Britànic. Després d'un recorregut a peu de 300 quilòmetres va arribar a la costa de l'Oceà Ìndic.[14]
- 1939: Benito Mussolini envaeix Albània.
- 1943 - Nova York: l'editorial Reynal & Hitchcock publica per primer cop El Petit Príncep, en dues edicions simultànies, en francès i en anglès (l'autor no va poder-lo publicar a França per l'ocupació nazi del país).
- 1994 - A prop de l'aeroport de Kigali, Ruanda: Comença el genocidi de Ruanda. Amb l'impacte d'un míssil que va impactar a un avió on viatjaven al president de Ruanda i el de Burundi.[15]
- 2009 - L'Aquila, Itàlia: Un terratrèmol de magnitud 6,3 a la regió central d'Itàlia d'Abruços, causa 294 morts i més de 1.000 ferits.[16]
- 2022 - Ouagadougou, Burkina Faso: L'expresident del país, Blaise Compaoré, és condemnat a cadena perpètua per l'assassinat de Thomas Sankara arran del cop d'estat de 1987.[17]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1745 - Aldover, bisbat de Tortosa: Joaquim Pla, jesuïta i reputat lingüista (m. 1817).[18]
- 1902 - Barcelona: Assumpta Bastida i Pibernat, fou una modista catalana de la Cooperativa d'Alta Costura (m. 1995).[19]
- 1928 - Barcelona: Genoveva –Eva– Forest i Tarrat, escriptora, editora i militant comunista; fou senadora (m. 2007).[20]
- 1945 -
- Terrassa, Vallès Occidental: Montserrat Alavedra i Comas, soprano catalana (m. 1991).[21]
- Avinyó, Provença: Muriel Casals i Couturier, economista i política catalana (m. 2016).[22]
- 1949.
- Barcelona: Núria de Gispert i Català, política i advocada catalana, ha estat presidenta del Parlament de Catalunya.[23]
- Vic: Jaume Medina i Casanovas, filòleg, llatinista, escriptor, traductor i poeta català (m. 2023).
- 1951 - Barcelonaː Guillermina Coll, ballarina catalana, que fou directora artística del Conservatori Superior de Dansa.[24]
- 1958 - Barcelona: Alicia Coduras Martínez, economista, compositora i directora d'orquestra catalana.[25]
- 1959 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Emma Vilarasau Tomàs, actriu catalana.[26]
- 1962 - Sant Vicenç de Torelló, Osona: Palmira Arcarons i Oferil, política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[27]
- 1964 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Alberto Fabra Part, polític valencià; ha estat alcalde de Castelló i president de la Generalitat Valenciana.
- 1969 -
- Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà: Andreu Veà i Baró, pioner, historiador, biògraf d'Internet, i emprenedor en telecomunicacions.
- Barcelona: Patricia Riveras Tobia, escultora.
- 1971 - Girona: Anna Caula Paretas, entrenadora esportiva i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[28]
- 1982
- Castelló de la Plana: Miguel Ángel Silvestre, actor valencià.
- Ulldecona, Montsià: Adam Raga i Sans, pilot català de trial.
- 1986 - Palafrugell: Clara Peya Rigolfas, pianista, compositora i intèrpret catalana, Premi Nacional de Cultura 2019.
- Resta del món
- 1483 - Urbino, actual Itàlia: Raffaello Sanzio, o simplement Rafael, pintor i arquitecte italià de l'alt renaixement (m. 1520).[29]
- 1741 - Clarmont d'Alvèrnia, França: Nicolas Chamfort, escriptor i moralista francès (m. 1794).[30]
- 1773 - Northwater Bridge, Angus, Escòcia: James Mill, filòsof escocès. Va crear els principis de l'utilitarisme i del principi d'utilitat amb Jeremy Bentham. Pare de John Stuart Mill (m. 1836).[31]
- 1807 - Varsòviaː Ludwika Chopin, música i escriptora polonesa, germana de Frédéric Chopin i curadora de la seva obra.[32]
- 1812 - Moscou, Imperi Rus: Aleksandr Hertsen, demòcrata revolucionari rus.
- 1820 - París, França: Gaspard-Félix Tournachon, fotògraf, periodista, il·lustrador i caricaturista francès.
- 1867 - Danville, Quebec, Canadà: Kate Campbell Hurd-Mead, feminista pionera i metgessa especialista en obstetrícia que va promoure el rol de les dones en la medicina (m. 1941).[33]
- 1884 - Toronto, Canadà: Walter Huston, actor estatunidenc.
- 1902 - Czechowice-Dziedzice, Àustriaː Margaret Michaelis, fotògrafa austríaca que va viure a Barcelona els anys 1933-1937 (m. 1985).[34]
- 1906 - Baltimore, Marylandː Virginia Hall, espia nord-americana durant la Segona Guerra Mundial (m. 1982).[35]
- 1911 - Múnic, Alemanya: Feodor Lynen, bioquímic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 (m. 1979).[36]
- 1914 - Montevideo, Uruguai: Washington Beltrán Mullin, President de l'Uruguai.
- 1917 - Lancashire, Anglaterraː Leonora Carrington, pintora, escultora, escriptora, dramaturga i escenògrafa surrealista (m. 2011).[37]
- 1920 - Xangai, Xina: Edmond Henri Fischer, bioquímic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1992.[38]
- 1926 - Armagh, Irlanda del Nord: Ian Paisley, segon primer ministre d'Irlanda del Nord i Cap del Partit Unionista Democràtic (m. 2014).[14]
- 1928 - Chicago, Illinois, Estats Units: James Watson, co-descobridor de l'estructura de l'ADN en forma de doble hèlix. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962.[39]
- 1929:
- Berlín, República de Weimar: André Previn, director d'orquestra estatunidenc d'origen alemany.[40]
- Tomsk, Sibèria: Iedisson Denísov, compositor rus (m. 1996).[40]
- 1946 - Veracruz, Mèxic: Rosario Andrade, soprano mexicana.
- 1949 - Frankfurt, Hessen (Alemanya): Horst Ludwig Störmer, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1998.[41]
- 1950 - Valladolid, Espanya: Jorge Fernández Díaz, polític català, Ministre de l'Interior d'Espanya.
- 1951 - Majuro: Hilda Heine, política marshallesa; ha estat Ministra d'Educació i presidenta de les Illes Marshall.[42]
- 1956 - Waterloo, Iowa: Michele Bachmann, política nord-americana, ha estat aspirant a candidata presidencial pel Partit Republicà[43]
- 1960 - Béziers: Élisabeth Daynès, escultora francesa especialitzada en reconstruccions antropològiques.
- 1963 - Guayaquil, Equador: Rafael Correa, President de l'Equador.
- 1965 - Boston, Massachusetts, Estats Units: Black Francis, músic estatunidenc membre del grup Pixies entre altres.
- 1980 - Krasnodar: Margarita Simonian, periodista russa.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1653 - Vic, Osona: Joan Lluís de Montcada, doctor en dret canònic i dret civil, degà i canonge de la Catedral de Vic (n. 1585).[44]
- 1809 - El Timbaler del Bruc.
- 1976 - Auritz, Navarra: Oriol Solé Sugranyes, activista revolucionari català (n. 1948).
- 2013 - Riera de Gaià, Tarragonès: Bigas Luna, director i guionista cinematogràfic català (n. 1946).[45]
- 2013 - Barcelona: Miquel Poblet i Orriols, ciclista català (n. 1928).[46]
- 2020 - Barcelona: Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista català (n. 1940).[47]
- 2021
- Sant Cugat del Vallès: Arcadi Oliveres, economista i activista català (n. 1945).
- Perpinyàː Eliana Thibaut i Comalada, escriptora i gastrònoma (n. 1928).[48]
- 2022 - Sant Cugat del Vallès: Domènec Romera i Alcázar, empresari i polític català (n. 1936).
- 2023 - Madrid: Josep Piqué i Camps, polític, economista i professor universitari català (n. 1955).
- Resta del món
- 1199 - Chasluç, Ducat d'Aquitàniaː Ricard I d'Anglaterra, mort durant el setge del castell de Chasluç-Chabròl.[49]
- 1252 - Camí de Como a Milà: Pere Màrtir, frare dominic i inquisidor. És venerat com a sant per l'Església catòlica (n. 1205).
- 1348 - Avinyó (Valclusa): Laura de Noves, dama provençal; és possible que fos el gran amor de Petrarca, inspiradora de la seva poesia.[50]
- 1520 - Urbino, actual Itàlia: Raffaello Sanzio, o simplement Rafael, pintor i arquitecte italià de l'alt renaixement.(n. 1483)[29]
- 1528 - Nuremberg, actual Alemanya: Albrecht Dürer, l'artista més famós del Renaixement alemany, especialitzat en pintura, gravat i dibuix (n. 1471).[51]
- 1670 - Roma: Leonora Baroni, cantant, intèrpret i compositora de tiorba, llaüt i viola de gamba (n. 1611).[52]
- 1698 - París: Catherine de Bar, noble francesa, monja, fundadora de les Benedictines de l'Adoració Perpètua del Santíssim Sagrament (n. 1614).
- 1923 - Washington, D.C.: Alice Cunningham Fletcher, antropòloga que estudià i documentà la cultura dels amerindis dels EUA (n. 1838).[53]
- 1949 - South Hadley, Massachusettsː Rachel Bespaloff, escriptora i filòsofa, nacionalitzada americana, de llengua francesa (n. 1895).[54]
- 1951: Robert Broom, metge i paleontòleg sud-africà.
- 1961 - Brussel·les, Bèlgica: Jules Bordet, immunòleg belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per la seva recerca al voltant de la immunologia l'any 1919.
- 1971 - Nova York, Estats Units: Ígor Stravinski, compositor rus (n. 1882).[55]
- 1972 - Bonn, República Federal Alemanya: Heinrich Lübke, President de la República Federal Alemanya (n. 1894).[56]
- 1976 - Burguete, Navarra - Oriol Solé Sugranyes, activista revolucionari català mort per un tret de la Guàrdia Civil espanyola quan intentava arribar a la frontera després de participar en l'anomenada Fuga de Segòvia.
- 1986 - Santiago de Xile, Xile: Raimundo Orsi, futbolista argentí nacionalitzat italià.
- 1992 - Nova York, Estats Units: Isaac Asimov, científic i escriptor estatunidenc d'origen soviètic (n. 1920).[57]
- 1994 - A prop de l'aeroport de Kigali, Ruanda:[58]
- Juvénal Habyarimana, president de Ruanda.
- Cyprien Ntaryamira, president de Burundi.
- 1995 - Madrid: Pilar de Madariaga Rojo, pionera en el camp de la química (n. 1903).[59]
- 1996 - Dallas, Texas, Estats Units: Greer Garson, actriu estatunidenca.
- 2000 - Tunis, Tunísia: Habib Burguiba, primer President de Tunísia (n. 1903).[60]
- 2005 - Montcarles, Mònaco: Rainier III de Mònaco, príncep de Mònaco (n. 1923).[61]
- 2014 - Los Angeles, Estats Unitsː Mickey Rooney, actor director, productor, guionista i compositor (n. 1920).[62]
- 2020 - Madrid, Espanyaː Radomir Antić, futbolista i entrenador de futbol (n. 1948).[63]
- 2022ː Pilar Sanjurjo, primera meteoròloga a la història de la televisió espanyola.[64]
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: Sants Celestí I, papa; Pere Màrtir, dominic; Marcel·lí de Cartago, bisbe; Eutiqui de Constantinoble, bisbe (a l'Església Ortodoxa); Guillem d'Eskil, abat; Prudenci de Troyes, bisbe; Urbà de Peñalba, abat; Filàret de Seminara, monjo; beat Notker Balbulus, monjo; beat Michele Rua, salesià; beata Caterina Moriggi, fundadora de l'Orde de les Eremites Ambrosianes; serventa de Déu Catherine de Bar, fundadora de les Benedictines de l'Adoració Perpètua del Santíssim Sagrament.
Referències
[modifica]- ↑ Morell, Carme. «Frederic Soler, "Pitarra"». LletrA. UOC. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «La filla del mar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Mancomunitat de Catalunya | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «La tabernera del puerto». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «llei de Normalització Lingüística a Catalunya | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Battle of Thapsus | Roman history» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Galbinst, Yuri. Islam: du sultanat mamelouk à l'émirat de Cordoue (en francès). Cambridge Stanford Books.
- ↑ «The Declaration of Arbroath, 6 April 1320» (en anglès). Arxiu Nacional d'Escòcia. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis XVIII» (en francès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Church of Jesus Christ of Latter-day Saints | Description, History, & Beliefs» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Athens 1896 Olympic Games» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «Order of Lenin | Soviet award» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ 14,0 14,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Rwanda genocide of 1994» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «L'Aquila, terremoto de in "Lessico del XXI Secolo"» (en italià). Arxivat de l'original el 2019-04-01. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Blaise Compaoré, condemnat a cadena perpètua a Burkina Faso per orquestrar l’assassinat de Thomas Sankara», 06-04-2022. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ «Joaquim Pla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Assumpta Bastida i Pibernat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «6 d'abril». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Franco, Enrique «Montserrat Alavedra, soprano» (en castellà). El País [Madrid], 04-04-1991. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Muriel Casals i Couturier». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Núria de Gispert i Català | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Brufau Bonet, Clàudia. «Guillermina Coll». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 1r febrer 2021].
- ↑ «Alicia Coduras» (en castellà). Mujer y Guitarra, 10-08-2010. [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Emma Vilarasau i Tomàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VIII Legislatura / 10. Arcarons i Oferil, Mila Parlament de Catalunya, p. 63
- ↑ «Anna Caula Paretas». Esquerra Republicana de Catalunya. [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ 29,0 29,1 Raphael, 1483-1520.. Rafael : la búsqueda de la perfección y la ternura de la naturaleza. Madrid: Electa, 2000. ISBN 84-8156-251-3.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Sébastien Roch Nicolas dit Nicolas de Chamfort» (en francès). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «James Mill. Scotish philosopher, historian, and economist» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Ludwika Chopin Jędrzejewicz» (en polonès). Paryskie Salony Romantykow (Salons romàntics de París), 03-11-2019. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ «Collective Biographies of Women». University of Virginia Libraries. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ Rodríguez Roig, Dolors; Itziar, González. Margaret Michaelis. Cinc dies pel Barri Xino. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2021. ISBN 978-84-9156-365-5.
- ↑ Sadurní, J. M. «Virginia Hall, la espía más peligrosa de los aliados» (en castellà). National Geographic, 21-08-2020. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Feodor Lynen. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Leonora Carrington». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Edmond H. Fischer. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1962» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ 40,0 40,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1998» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Heine, Hilda Cathy nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Cunningham, John M. «Michele Bachmann. American politician» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Joan Lluís de Montcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Josep Joan Bigas i Luna | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Miquel Poblet i Orriols | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Josep Maria Benet i Jornet». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «S'ha mort la divulgadora gastronòmica Eliane Thibault Comelade a 93 anys». Vila Web, 07-04-2021. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «On a rencontré le nouveau propriétaire du château de Richard Coeur de Lion en Haute-Vienne» (en francès). Le Populaire du Centre, 01-05-2019. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Maynègre, Marc. «Laure de Noves - Personnage célèbre de provence | Avignon et Provence». [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ Gombrich, E. H. (Ernst Hans), 1909-2001.. La historia del Arte. Madrid: Debate, 1997. ISBN 84-8306-044-2.
- ↑ Pannella, Liliana. «Baroni, Eleonora, detta anche l'Adrianella o l'Adrianetta in "Dizionario Biografico"» (en italià). Treccani. Diccionari biogràfic dels italians - Volum 6 (1964). Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Alice Cunningham Fletcher» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Birulés, Fina. «Rachel Bespaloff, una nota biográfica». A: Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filosófico femenino. Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades (Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad), 2011, p. 186-191 (Col. Estudios, 114). ISBN 978-84-7799-945-4.
- ↑ Taruskin, Richard; White, Eric Walter. «Igor Stravinsky» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Heinrich Lübke. German statesman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Report of the Information Mission on Rwanda, Section 4: L'Attentat du 6 Avril 1994 Contre L'Avion du Président Juvénal Habyarimana] (en francès). Assemblee Nationale, 15/12/1998.
- ↑ Báguena Cervellera, María José. «Pilar de Madariaga Rojo». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Habib ibn Ali Bourguiba» (en francès). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Rainier III» (en francès). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Mor l'actor Mickey Rooney als 93 anys». CCMA, 07-04-2014. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Mor Radomir Antic als 71 anys». Diari Ara, 06-04-2020. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Muere Pilar Sanjurjo, la primera meteoróloga de la televisión española». La Vanguardia, 07-04-2022. [Consulta: 7 abril 2022].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:6 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 6 d'abril