Vés al contingut

6a etapa del Tour de França de 2012

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Article principal: Tour de França de 2012
Plantilla:Infobox sports competition6a etapa del Tour de França de 2012
Imatge
Tipusetapa plana Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Part deTour de França de 2012 Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment207,5 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaÉpernay Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaMetz Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Data6 juliol 2012 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer lloc etapa Peter Sagan
Líder class. general  Fabian Cancellara
Líder per punts Peter Sagan
Líder muntanya Michael Mørkøv
Líder juvenil Tejay van Garderen
Combativitat etapa David Zabriskie
Líder per equips Sky 2012
Modifica el valor a Wikidata

La 6a etapa del Tour de França de 2012 es disputà el divendres 6 de juliol de 2012 sobre un recorregut de 207,5 km entre les viles d'Épernay i Metz.[1]

El vencedor de l'etapa, per tercera vegada en aquesta edició, fou Peter Sagan (Liquigas-Cannondale), que s'imposà a l'esprint a André Greipel (Lotto-Belisol) i Matthew Goss (Orica-GreenEDGE). L'etapa quedà marcada per una caiguda produïda al km 181 en què es veieren implicats alguns dels favorits i que provocà l'abandonament immediat de quatre ciclistes. Fränk Schleck (RadioShack-Nissan), Janez Brajkovic (Astana Qazaqstan Team), Pierre Rolland (Team Europcar), Alejandro Valverde (Movistar Team) i Michele Scarponi (Lampre-ISD) van perdre poc més de dos minuts, Robert Gesink (Rabobank ProTeam) més de tres i Lieuwe Westra (Vacansoleil-DCM) i Ryder Hesjedal (Garmin-Sharp) més de tretze.

Perfil de l'etapa

[modifica]

La sortida es fa des d'Épernay, al Marne, per seguir sempre en direcció est. L'esprint es troba a Saint-Mihiel, al quilòmetre 135,5. Durant l'etapa els ciclistes sols han de superar una petita cota de quarta categoria, la Cota de Buxières, al quilòmetre 145. L'arribada es troba a Metz, a la Mosel·la.[1]

Desenvolupament de l'etapa

[modifica]

Una vegada més es formà una escapada en els quilòmetres inicials. En aquesta ocasió l'instigador va ser David Zabriskie (Garmin-Sharp), el qual va ser seguit per Davide Malacarne (Team Europcar), Romain Zingle (Cofidis) i Karsten Kroon (Team Saxo-Tinkoff). La seva màxima diferència fou de sis minuts i cinquanta segons al km 72.[2]

Al voltant del km 35 km hi va haver una petita caiguda en què es van veure implicats el vencedor de les dues etapes precedents, André Greipel (Lotto-Belisol), i els caps de fila del Rabobank ProTeam, Robert Gesink i Movistar Team, Alejandro Valverde, entre d'altres. Poc després tots els ciclistes es reintegraven a la disciplina del gran grup. Kroon fou el primer a passar per l'esprint de Saint-Mihiel, mentre Matthew Goss (Orica-GreenEDGE) encapçalà el gran grup per aquell punt, seguit de Mark Cavendish (Team Sky) i el líder de la classificació per punts, Peter Sagan (Liquigas-Cannondale). Zabriskie fou el primer a passar per la cota de Buxières, única dificultat muntanyosa del dia.

Noves caigudes provocaren el fraccionament temporal del grup, però sense cap altra conseqüència, fins que a manca de 25 quilòmetres es produí una gran caiguda en què es veieren implicats bona part dels ciclistes. Segons Danilo Hondo (Lampre-ISD)[3] la caiguda fou provocada pel seu company d'equip Davide Viganò, el qual va caure en una rasa mentre s'ajustava el mallot. Entre els ciclistes afectats per la caiguda hi hagué Fränk Schleck (RadioShack-Nissan), Janez Brajkovic (Astana Qazaqstan Team), Pierre Rolland (Team Europcar), Alejandro Valverde (Movistar Team), Michele Scarponi (Lampre-ISD), Robert Gesink (Rabobank ProTeam), Lieuwe Westra (Vacansoleil-DCM) i tot el Garmin-Sharp, amb excepció de Zabriskie.[4][5] Canvendish també va quedar despenjat, tot i que per culpa d'una punxada patida en aquell instant.[6] Quatre ciclistes es van veure obligats a abandonar en aquell mateix instant per culpa de les ferides patides: Tom Danielson (Garmin-Sharp), amb ferides a l'espatlla, el maluc i el braç;[7] Viganò, amb ferides a l'espatlla; Mikel Astarloza (Euskaltel–Euskadi), amb el colze dislocat; i Wout Poels (Vacansoleil-DCM),[7] que tot i que va intentar acabar l'etapa finalment es va veure obligat a abandonar amb ferides a la melsa, el ronyó, tres costelles trencades i ferides al pulmó. Un cop finalitzada l'etapa, Óscar Freire (Team Katusha), amb una costella trencada i perforació al pulmó, Imanol Erviti (Movistar Team), amb pèrdua de massa muscular en una cama,[8] i Maarten Wynants (Rabobank ProTeam), amb alguna costella trencada i el pulmó perforat també, anunciaren que no prendrien part en l'etapa següent.[9]

Després de la caiguda la cursa quedà fraccionada en diferents grups. Els escapats mantingueren un minut sobre un grup principal reduït a una seixantena de corredors. L'Orica-GreenEDGE es posà al capdavant del grup principal aprofitant que tots els seus corredors s'havien salvat de la caiguda, per tal de preparar la victòria de Goss. Els escapats mantenien 15" a manca de 10 km,[10] però no va ser fins a manca de 2,5 km quan van ser agafats, tot i que Zabriskie lluità en solitari fins a ser agafat a 1.300 metres.[11] A l'esprint el més ràpid tornà a ser Sagan, que d'aquesta manera aconseguia la seva tercera victòria en la present edició. Amb Edvald Boasson Hagen (Team Sky) i Ryder Hesjedal (Garmin-Sharp) endarrerits, Sagan passà a la vuitena posició i Maxime Monfort (RadioShack-Nissan) a la desena. Fabian Cancellara mantingué el lideratge un dia més.

Esprints

[modifica]
Primer  Karsten Kroon (NED) 20 pts
Segon  David Zabriskie (USA) 17 pts
Tercer  Romain Zingle (BEL) 15 pts
Quart  Davide Malacarne (ITA) 13 pts
Cinquè  Matthew Goss (AUS) 11 pts
Sisè  Mark Cavendish (GBR) 10 pts
Setè  Peter Sagan (SVK) 9 pts
Vuitè  Kris Boeckmans (BEL) 8 pts
Novè  Edvald Boasson Hagen (NOR) 7 pts
Desè  Iauhèn Hutaròvitx (BLR) 6 pts
Onzè  Stuart O'Grady (AUS) 5 pts
Dotzè  Daryl Impey (RSA) 4 pts
Tretzè  Iaroslav Popòvitx (UKR) 3 pts
Catorzè  Michael Albasini (SUI) 2 pts
Quinzè  Lars Ytting Bak (DEN) 1 pt
  • Esprint final de Metz (km 207,5)
Primer  Peter Sagan (SVK) 45 pts
Segon  André Greipel (GER) 35 pts
Tercer  Matthew Goss (AUS) 30 pts
Quart  Kenny van Hummel (NED) 26 pts
Cinquè  Juan José Haedo (ARG) 22 pts
Sisè  Gregory Henderson (NZL) 20 pts
Setè  Alessandro Petacchi (ITA) 18 pts
Vuitè  Luca Paolini (ITA) 16 pts
Novè  Daryl Impey (RSA) 14 pts
Desè  Brett Lancaster (AUS) 12 pts
Onzè  Sébastien Hinault (FRA) 10 pts
Dotzè  Roy Curvers (NED) 8 pts
Tretzè  Julien Simon (FRA) 6 pts
Catorzè  Cadel Evans (AUS) 4 pts
Quinzè  Bernhard Eisel (AUT) 2 pts

Cotes

[modifica]
  • 1. Cota de Buxières. 393m. 4a categoria (km 145,0) (2,7 km al 3,8%)
Primer  David Zabriskie (USA) 1 pt

Classificació de l'etapa

[modifica]
Ciclista Equip Temps
1  Peter Sagan (SVK) Peter Sagan porta el mallot verd durant l'etapa Liquigas-Cannondale 4h 37' 00"
2  André Greipel (GER) Lotto-Belisol m. t.
3  Matthew Goss (AUS) Orica-GreenEDGE m. t.
4  Kenny van Hummel (NED) Vacansoleil-DCM m. t.
5  Juan José Haedo (ARG) Team Saxo-Tinkoff m. t.
6  Greg Henderson (NZL) Lotto-Belisol m. t.
7  Alessandro Petacchi (ITA) Lampre-ISD m. t.
8  Luca Paolini (ITA) Team Katusha m. t.
9  Daryl Impey (RSA) Orica-GreenEDGE m. t.
10  Brett Lancaster (AUS) Orica-GreenEDGE + 4"

Classificació general

[modifica]
Ciclista Equip Temps
1  Fabian Cancellara (SUI) Fabian Cancellara porta el mallot groc en acabar l'etapa RadioShack-Nissan 29h 22' 36"
2  Bradley Wiggins (GBR) Team Sky El Team Sky lidera la classificació per equips en acabar l'etapa + 7"
3  Sylvain Chavanel (FRA) Omega Pharma-Quick Step + 7"
4  Tejay van Garderen (USA) Tejay van Garderen porta el mallot blanc en acabar l'etapa BMC Racing Team + 10"
5  Denís Ménxov (RUS) Team Katusha + 13"
6  Cadel Evans (AUS) BMC Racing Team + 17"
7  Vincenzo Nibali (ITA) Liquigas-Cannondale + 18"
8  Peter Sagan (SVK) Peter Sagan porta el mallot verd durant l'etapa Liquigas-Cannondale + 19"
9  Andreas Klöden (GER) RadioShack-Nissan + 19"
10  Maxime Monfort (BEL) RadioShack-Nissan + 22"

Classificacions annexes

[modifica]

Classificació per punts

[modifica]
Ciclista Equip Punts
1r  Peter Sagan (SVK) Peter Sagan lidera la classificació dels punts en finalitzar l'etapa Liquigas-Cannondale 209 pts
2n  Matthew Harley Goss (AUS) Orica-GreenEDGE 178 pts
3r  André Greipel (GER) Lotto-Belisol 167 pts

Classificació de la muntanya

[modifica]
Ciclista Equip Punts
1r  Michael Mørkøv (DEN) Michael Mørkøv porta el mallot de la muntanya en finalitzar l'etapa Team Saxo-Tinkoff 9 pts
2n  Ivan Basso (ITA) Liquigas-Cannondale 2 pts
3r  Peter Sagan (SVK) Liquigas-Cannondale 2 pts

Classificació del millor jove

[modifica]
Ciclista Equip Temps
1r  Tejay van Garderen (USA) Tejay van Garderen porta el mallot blanc en finalitzar l'etapa BMC Racing Team 29h 22' 46"
2n  Peter Sagan (SVK) Liquigas-Cannondale + 9"
3r  Rein Taaramae (EST) Cofidis + 12"

Classificació per equips

[modifica]
Equip Temps
1r GBR Team Sky El Team Sky lidera la classificació per equips en acabar l'etapa 88h 08' 22"
2n LUX RadioShack-Nissan + 04
3r USA BMC Racing Team + 06

Abandonaments

[modifica]

Una caiguda produïda al quilòmetre 181 provocà l'abandonament de:

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «ÉTAPE 6 - Épernay Metz 207.5 km» (en francès). letour.fr. [Consulta: 4 juliol juny 2012].
  2. ↑ «Sagan, insaciable» (en castellà). letour.fr, 06-07-2012. [Consulta: 7 juliol 2012].
  3. ↑ «Tour de France, Petacchi 7th in the 6th stage». Lampre-ISD. New Master SRL, 06-07-2012 [Consulta: 7 juliol 2012].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ Hood, Andrew «Black day for the black and blue as crashes splinter Garmin-Sharp on stage 6». VeloNews. VeloNation LLC, 06-07-2012 [Consulta: 7 juliol 2012]. Arxivat 2012-07-08 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-08. [Consulta: 7 juliol 2012].
  5. ↑ Hood, Andrew «‘Metz Massacre’ rips through the Tour’s GC ranks». VeloNews. VeloNation LLC, 06-07-2012 [Consulta: 7 juliol 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-08. [Consulta: 7 juliol 2012].
  6. ↑ «Wiggins avoids Tour carnage». Team Sky. BSkyB, 06-07-2012 [Consulta: 7 juliol 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-08. [Consulta: 7 juliol 2012].
  7. ↑ 7,0 7,1 Stokes, Shane «Freire, Viganò and others out of Tour de France as crash toll continues in race». VeloNation. VeloNation LLC, 06-07-2012 [Consulta: 7 juliol 2012].
  8. ↑ «Erviti abandons; Gutiérrez in serious doubt». Movistar Team. Movistar, 06-07-2012 [Consulta: 7 juliol 2012].
  9. ↑ Moore, Kyle «Rabobank trying to salvage their Tour de France after stage six catastrophe». VeloNation. VeloNation LLC, 06-07-2012 [Consulta: 7 juliol 2012].
  10. ↑ Clarke, Les «Sagan wins Tour de France stage 6 in Metz». Cycling News. Future Publishing Limited, 06-07-2012 [Consulta: 7 juliol 2012].
  11. ↑ Agence France-Presse «Sagan wins stage 6 of the Tour de France as late crashes rock the GC standings». VeloNews. Agence France-Presse. VeloNation LLC, 06-07-2012 [Consulta: 7 juliol 2012].


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 6a etapa del Tour de França de 2012
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=6a_etapa_del_Tour_de_França_de_2012&oldid=33949955»