Vés al contingut

Adolf Fargnoli i Janetta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdolf Fargnoli i Janetta
Biografia
Naixement7 octubre 1890 Modifica el valor a Wikidata
la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1952 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióebenista, orfebre Modifica el valor a Wikidata

Adolf Fargnoli i Janetta (La Bisbal d'Empordà, 7 d'octubre de 1890[1] - Barcelona, 1952) fou un ebenista i orfebre català, germà de Valentí Fargnoli.

Va ser descobert per l'arquitecte Rafael Masó i fou considerat un virtuós de la talla en fusta. Va adquirir renom per les seves singulars i refinades arquetes, cofres i joieres de fusta amb aplicacions metàl·liques i interiors folrats de seda, als quals sovint donava un nom poètic.[2]

Biografia

[modifica]

Els seus pares eren uns immigrants italians establerts a Girona. El 1924 es va casar amb Anna Oliver, qui moriria el 17 de gener de 1927 després de donar a llum al seu primer i únic fill. Va viure a Girona, on va treballar com a ebenista en un taller propi ubicat al carrer de la Força, on es va especialitzar en la fabricació d'arquetes per a joieria, decorant-les amb un estil barroc.[3] El 1918 va realitzar la seva primera exposició a les barcelonines Galeries Laietanes, i posteriorment també exposaria a Madrid, París i Buenos Aires (1922).[4] Es va relacionar amb artistes com Antoni Vila Arrufat, Rafael Masó, Santiago Rusiñol, Salvat-Papasseit, Gaziel, Miquel de Palol i Joaquim Ruyra, entre altres.[5] Salvat Papasseit li dedicà el poema «De dalt de tot el cel», inclòs al recull L'irradiador del Port i les gavines.[1]

A partir de 1933 va experimentar una progressiva desaparició de l'escena pública a causa d'una crisi emocional que el va portar a una depressió severa. Aquesta situació va culminar amb la seva mort en gairebé complet anonimat.[2]

El 2002 la Generalitat de Catalunya va adquirir en subhasta pública un fons personal de Fargnoli, format per correspondència i altres documents personals, i va ingressar-ho a l'Arxiu Històric Comarcal de Girona. La documentació va ser posteriorment inventariada per Immaculada Costa.[1]

Crucifix. Adolf Fargnoli, 1924. Fundació Rafael Masó

El 2024 el Museu Nacional d'Art de Catalunya li va dedicar una exposició titulada "Adolf Fargnoli. Del noucentisme a l'avantguarda" amb 90 peces, principalment capsetes a les quals solia donar noms poètics, així com creus de fusta tallada.[2]

A la Fundació Rafael Masó[6] de Girona es conserven diverses obres d'Adolf Fargnoli, entre d'altres un crucifix realitzat el 1924. En aquesta obra la creu és d'Aldolf Fargnoli i la figura del Crist de Jaume Busquets Mullera.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Vila, Pep «Adolf Fargnoli. Orfebre, ebenista i poeta mal conegut». Revista de Girona, 288, 2014, pàg. 64-67.
  2. 2,0 2,1 2,2 «El retorn del misteriós ‘Fargnoli de les arquetes’». La Vanguardia, 01-07-2024. [Consulta: 7 agost 2024].
  3. Folch i Torres, I. «N’Adolf Fargnoli i els seus cofrets». D’Ací i d’Allà, num.66, 6-1923.
  4. «Adolf Fargnoli i Janetta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Lanao, Pau «Adolf Fargnoli». El Punt Avui, 22-10-2009.
  6. Falgàs, Jordi, ed Casa Masó: vida i arquitectura noucentista. Girona, Fundació Rafael Masó - Triangle postals. 2012