Alberto Reig Tapia
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1949 (74/75 anys) Madrid |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Director de tesi | Raúl Morodo Leoncio i Manuel Tuñón de Lara |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història política, ciències polítiques i història |
| Ocupació | historiador, politòleg, escriptor, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Rovira i Virgili |
Alberto Reig Tapia (Madrid, 1949) és un politòleg i historiador espanyol. Com a catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,[1] és considerat un especialista en la cultura política contemporània d'Espanya.[2]
Nascut a Madrid el 1949,[3] va llicenciar-se en Sociologia i en Ciències de la Informació i doctorar-se cum laude en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials a la Universitat Complutense de Madrid, institució on va esdevenir professor del Departament de Ciència Política i de l'Administració. Va aciençar política espanyola contemporània a la Universitat de Nova York,[4] i cultura i civilització hispàniques a Harvard.[1] Membre del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) de la Universitat Autònoma de Barcelona,[2] ha col·laborat com a coordinador o autor en publicacions especialitzades,[5] ha estat redactor assessor dels documentals Espanya en guerra, 1936-1939.[1]
Autor prolífic en la seva investigació sobre la Segona República Espanyola, Guerra Civil, revisionisme, franquisme o transició entre d'altres temes afins,[1][6] es poden destacar les seves obres Ideología e Historia. Sobre la represión franquista y la Guerra Civil (1984 i 1986);[2] Violencia y Terror. Estudios sobre la Guerra Civil española (1990);[4] Franco «Caudillo»: Mito y realidad (1995 i 1996);[7] Memoria de la Guerra Civil. Los mitos de la tribu (1999);[8] Franco, el César Superlativo (2005)[9] o Anti-Moa. La subversión neofranquista de la Historia de España (2008).[10], Revisionismo y política. Pío Moa revisitado (Foca. Madrid, 2008), La crítica de la crítica. Inconsecuentes, insustanciales, impotentes, prepotentes y equidistantes. (Siglo XXI. Madrid, 2017), El desafío secesionista catalán. El pasado de una ilusión. Del compromiso de Caspe (1412) al coronavirus de 2019 (Tecnos. Madrid, 2021) Com a editor i autor, ha dedicat a l'historiador Manuel Tuñón de Lara el escrits Manuel Tuñón de Lara. El compromiso por la Historia. Su vida y su obra (1993)[11] i Tuñón de Lara y la Historiografía Española (1999).[12]
Reig Tapia, del qual s'ha assenyalat un «propòsit general polemista i combatiu»,[13] va criticar entre els anys 1979 i 1986 la metodologia i els escrits de l'autor Jesús María Salas Larrazábal sobre les víctimes de la guerra civil.[14] Ha estat crític també amb l'oblit al què hauria estat sotmès el passat immediat d'Espanya durant la democràcia, que hauria gaudit de l'anuència de l'esquerra a la fi d'afavorir un consens durant la Transició.[15] Ha estat, a més a més, un dels crítics més actius de l'autor Pío Moa.[16]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Alberto Reig Tapia». Departament de Dret Públic. Facultat de Ciències Jurídiques. Universitat Rovira i Virgili. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Reig Tapia. Sobre l'autor/a». Segle XX: revista catalana d'història, 2010 [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑ Minerva 06, a Círculo de Bellas Artes
- ↑ 4,0 4,1 «REIG TAPIA, Alberto. Violencia y Terror. Estudios sobre la Guerra Civil Española. Madrid, Akal, 1990, 198pp., Akal Universitaria, 150». Anthropos. Editorial Anthropos [Barcelona], 127, 1991, pàg. 86. ISSN: 0211-5611.
- ↑ «Obra de Alberto Reig Tapia» a Dialnet.
- ↑ «Alberto Reig Tapia». Autores. Akal. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑ Valls 1996, pp. 844-845 ; Granja Sainz 1996, pp. 401-404.
- ↑ Moradiellos 2002, pp. 297-301 ; Bertrand de Muñoz 2002, pp. 573-575.
- ↑ Núñez Florencio, 2005.
- ↑ Chechkin, 2009, p. 231.
- ↑ Egea Bruno, 1994, p. 565-566.
- ↑ Cuenca Toribio, 1999, p. 377-379.
- ↑ Moradiellos, 2002, p. 297-301.
- ↑ Godicheau, 2001, p. 107-109.
- ↑ Sevillano Calero 2003, p. 304 ; García Colmenares 2005, p. 128.
- ↑ Chechkin, 2009, p. 230-231.
Bibliografia
[modifica]- Bertrand de Muñoz, Maryse «Memoria de la Guerra Civil. Los mitos de la tribu by ALBERTO REIG TAPIA» (en castellà). Revista Canadiense de Estudios Hispánicos. Canadian Association of Hispanists, 26, 3, 2002, pàg. 573-575. JSTOR: 27763802.
- Chechkin, Dmitry A. «Pío Moa y Víctor Suvórov: Sobre la historia de dos debates». Historia Contemporánea. Universitat del País Basc [Bilbao], 38, pàg. 219-237. ISSN: 1130-2402.
- Cuenca Toribio, José Manuel «Tuñón de Lara y la historiografía española» (en castellà). Revista de estudios políticos. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales [Madrid], 106, 1999. ISSN: 0048-7694.
- Egea Bruno, Pedro María «Manuel Tuñón de Lara: el compromiso con la historia. Su vida y su obra / De la Granja, José Luis y Reig Tapia, Alberto (eds.): recensión» (en castellà). Anales de historia contemporánea. Universidad de Murcia [Murcia], 10, 1994, pàg. 565-566. Arxivat de l'original el 2016-10-27. ISSN: 0212-6559 [Consulta: 27 octubre 2016]. Arxivat 2016-10-27 a Wayback Machine.
- Godicheau, François «La represión y la guerra civil española. Memoria y tratamiento histórico» (en castellà). Prohistoria: historia, políticas de la historia [Rosario], 5, 2001, pàg. 103-122. ISSN: 1514-0032.
- García Colmenares, Pablo «Los usos públicos de la Historia: La memoria de la represión de la guerra civil en Palencia (1936-1939)» (en castellà). Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses. Institución Tello Téllez de Meneses [Palencia], 2005, pàg. 121-239. ISSN: 0210-7317.
- Granja Sainz, José Luis de la «Alberto REIG TAPIA: Franco «Caudillo»: mito y realidad. Tecnos. Madrid. 1996, 301 pp. (2.ª edición)» (en castellà). Historia Contemporánea. Universidad del País Vasco [Bilbao], 15, 1996, pàg. 401-404. Arxivat de l'original el 2016-10-27. ISSN: 1130-2402 [Consulta: 27 octubre 2016].
- Moradiellos, Enrique «Memoria de la guerra civil: Los mitos de la tribu» (en castellà). Pasado y memoria: Revista de historia contemporánea. Universitat d'Alacant [Alacant], 1, 2002, pàg. 297–301. ISSN: 1579-3311 [Consulta: 13 maig 2016].
- Núñez Florencio, Rafael «Franco. La pasión por el poder» (en castellà). El Cultural, 17-11-2005.
- Sevillano Calero, Francisco «La construcción de la memoria y el olvido en la España democrática» (en castellà). Ayer. Asociación de Historia Contemporánea y Marcial Pons Historia, 52. ISSN: 1134-2277.
- Valls, Rafael «Reig Tapia, Alberto: Franco "Caudillo": Mito y realidad, Editorial Tecnos. Madrid 1995, 301 págs., ISBN, 84-309-2800-6» (en castellà). Hispania. Revista Española de Historia. Consejo Superior de Investigaciones Científicas [Madrid], 52, 193, 1996, pàg. 844-845.