Albrecht Fröhlich
Albrecht Fröhlich (Múnic, 22 de maig de 1916 - Cambridge, 8 de novembre de 2001), conegut pels seus amics com Ali, va ser un matemàtic jueu alemany, nacionalitzat britànic.
Vida i Obra
[modifica]Fröhlich va néixer a Múnic, on el seu pare era comerciant de bestiar. Durant els estudis secundaris, es va anar involucrant en les protestes contra el creixent nazisme.[1] El 1933, quan el partit nazi va arribar al poder, el seu pare va ser apallissat pels camises marrons i ell va ser detingut.[2] El dia següent de ser alliberat es va presentar en el consolat francès i poc temps després ja estava vivint a Alsàcia (en aquell tempos territori francès). Els seus pares s'hi van reunir unes setmanes més tard.[1] Mentre tant, el seu germà Herbert, onze anys més gran que ell, era desposseït del seu càrrec de professor de física a la universitat de Friburg de Brisgòvia i la seva germana Betti residia al Mandat britànic de Palestina. Fröhlich i els seus pares van romandre un any a Alsàcia fins que van obtenir els visat per anar a Palestina a reunir-se amb Betti i residint a Haifa.[3] Mentre tant, el seu germà Herbert, després de passar un curs a la Unió Soviètica, havia estat contractat com professor a la universitat de Bristol.
Fröhlich a Haifa, no va continuar els estudis, sinó que va treballar com mecànic i electricista de la companyia dels ferrocarrils. Per això, en acabar la Segona Guerra Mundial no tenia cap titulació. Tot i així, Herbert, el seu germà, va aconseguir que l'admetessin a la universitat de Bristol per seguir estudis de matemàtiques a finals de 1945.[4] El 1948 (amb trenta-dos anys d'edat) es va graduar i va iniciar estudis de recerca sota la direcció de Hans Heilbronn.[5] El 1951 va obtenir el doctorat i, a continuació, va treballar de professor a les universitats de Leicester (1951-1952) i de Keele (1952-1955).[6] El 1955 va ser contractat pel King's College de Londres, on va romandre fins la seva jubilació el 1981.[5] Després de jubilar-se, va continuar col·laborant amb el Robinson College de la universitat de Cambridge, població a la qual es va traslladar a viure el 1993, quan la seva dona es va jubilar del seu treball de metge de capçalera.[7]
Fröhlich va publicar més d'un centenar d'articles científics[8], quasi tots ells sobre àlgebra i teoria de nombres.[9] També va publicar vuit llibres de text sobre els seus temes d'estudi.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Taylor, 2006, p. 330.
- ↑ Birch i Taylor, 2005, p. 152.
- ↑ Taylor, 2006, p. 331.
- ↑ Birch i Taylor, 2005, p. 152-153.
- ↑ 5,0 5,1 Birch i Taylor, 2005, p. 153.
- ↑ Taylor, 2006, p. 332.
- ↑ Birch i Taylor, 2005, p. 155.
- ↑ Birch i Taylor, 2005, p. 165-168.
- ↑ Birch i Taylor, 2005, p. 156.
- ↑ Taylor, 2006, p. 345-347.
Bibliografia
[modifica]- Birch, Bryan J.; Taylor, Martin J. «Albrecht Fröhlich. 22 May 1916 – 8 November 2001» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 51, 2005, pàg. 151-168. DOI: 10.1098/rsbm.2005.0010. ISSN: 0080-4606.
- Narkiewicz, Władysław. The Story of Algebraic Numbers in the First Half of the 20th Century (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-030-03753-6.
- Taylor, A.J. «Albrecht Fröhlich 1916-2001» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 38, Num. 2, 2006, pàg. 329-350. DOI: 10.1112/S0024609306018443. ISSN: 0024-6093.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Albrecht Fröhlich» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Muñoz García, Amelia. «La vocación tardía de Albrecht Fröhlich». Radio Sefarad. [Consulta: 17 setembre 2022]. (castellà)