Alfred Clebsch
  | |
| Nom original | (de) Rudolf Friedrich Alfred Clebsch |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 gener 1833 Königsberg (Prússia) |
| Mort | 7 novembre 1872 (39 anys) Göttingen (Alemanya) |
| Causa de mort | diftèria |
| Sepultura | Bartholomäusfriedhof, Göttingen (en)  |
| Formació | Universitat de Königsberg Universitat Humboldt de Berlín |
| Director de tesi | Franz Ernst Neumann |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria algebraica i matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, físic |
| Ocupador | Universitat de Giessen Universitat Humboldt de Berlín Institut Tecnològic de Karlsruhe Universitat de Göttingen |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Alexander von Brill, Anton Schell, Aurel Voss i Gottlob Frege |
| Localització dels arxius |
|
| Premis | |
| |
Signatura  | |
Alfred Clebsch (alemany: Rudolf Friedrich Alfred Clebsch) (Königsberg, 19 de gener de 1833 - Göttingen, 7 de novembre de 1872) va ser un matemàtic alemany, cofundador de la revista Mathematische Annalen.
Biografia
[modifica]Després dels seus estudis a l'escola secundària Altstädtisches Institit de Königsberg, on va fer amistat amb Carl Neumann, va ingressar a la universitat de Königsberg on ve rebre classes de Ludwig Otto Hesse, Friedrich Julius Richelot i Franz Ernst Neumann, el pare del seu amic, que li va dirigir la tesi doctoral el 1854.[1]
Després d'uns anys fent de professor de secundària a Berlín, el 1858 va ser nomenat professor de mecànica i geometria de l'Institut Tecnològic de Karlsruhe. El 1863 es va traslladar a la universitat de Giessen on va romandre cinc anys. El 1868 va ser nomenat per la universitat de Göttingen, on va ser el successor de Bernhard Riemann.[2] Va morir sobtadament de diftèria quatre anys més tard.
Clebsch va conèixer Paul Gordan quan tots dos eren professors a Giessen, amb ell es va introduir en l'estudi de les funcions abelianes, el que va donar com a fruit el seu llibre conjunt de 1866 Theorie der Abelschen Functionen (Teoria de les funcions abelianes).[3]
Va publicar més d'un centenar d'articles, sobretot en teoria de la representació de superfícies i en teoria d'invariants.[3] Karl Lindemann va publicar de forma pòstuma (1876 i 1891) els dos volums de les seves lliçons de geometria.[4]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Tomba de Clebsch al Cementiri de Sant Bartomeu de Göttingen.
Referències
[modifica]- ↑ Lê, 2017, p. 41.
- ↑ Chang, 2011, p. 55.
- ↑ 3,0 3,1 Lê, 2017, p. 42.
- ↑ Burau, 2008, p. Dictionary.
Bibliografia
[modifica]- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Lê, François «Alfred Clebsch’s “Geometrical Clothing” of the theory of the quintic equation» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 71, Num. 1, 2017, pàg. 39-70. DOI: 10.1007/s00407-016-0180-5. ISSN: 0003-9519.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alfred Clebsch» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Burau, Werner. «Clesch, Rudolf Friedrich Alfred». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 maig 2017].