Vés al contingut

André Grétry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndré Grétry

André Ernest Modeste Grétry Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) André Ernest Modeste Grétry Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) André-Ernest-Modeste Grétry Modifica el valor a Wikidata
8 febrer 1741 Modifica el valor a Wikidata
Liège (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort24 setembre 1813 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Montmorency (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 11 Modifica el valor a Wikidata
FormacióFondation Lambert-Darchis (1761–1766) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Ginebra (1766–1767)
Roma (1761–1766)
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1758-1803
  • Missa Solemne (1758)
  • Zémire et Ador (òpera) (1771)
  • La Caravane du Caire (òpera-ballet) (1783)
  • Ricard Cor de Lleó (òpera)(1784)
Membre de
GènereÒpera i opéra-comique Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilClassicisme
ProfessorsHenri Moreau (en) Tradueix, Giovanni Battista Casali i Giovanni Battista Martini Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCaroline Wuiet Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJeanne-Marie Grandon (1771–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Spotify: 1P4zceYumMICJvWy9Ih3W0 Musicbrainz: 5d4a0da1-7516-483e-a541-3c9efb555e01 Lieder.net: 4255 Discogs: 1343106 IMSLP: Category:Grétry,_André_Ernest_Modeste Find a Grave: 8856 Modifica el valor a Wikidata

André Ernest Modeste Grétry (Lieja, Principat de Lieja, actualment a Bèlgica, 8 de febrer de 1741 – Montmorency, França, 24 de setembre de 1813) fou un compositor d'opéras-comiques. El 1767 va anar a viure a París i aviat prengué la nacionalitat francesa.

Biografia

[modifica]
La casa natal i actual museu Grétry a Lieja, feta de pedra natural i entramat de fusta

Va néixer a Lieja, a una casa a la rue des Récollets, com fill d'un músic pobre. De jove era escolà a l'església Saint-Denis. A Lieja va estudiar a prop de Leclerc i de l'organista de l'església de Sant Pere, Nicolas Rennekin, va estudiar composició i teclat a prop de Henri Moreau, mestre de música a la col·legiata de Sant Pau. El 1758 la seva missa solemne va obtenir molt èxit i en conseqüència va rebre una beca del canonge Hurley i així va poder estudiar a Roma i Bolonya. A Roma estudià a prop de Casali, mestre de capella de la basílica Sant Joan del Laterà. S'estava per cinc anys al Col·legi de Lieja. Ell mateix deia que el seu domini d'harmonia i de contrapunt era modest.

Després de la missa solemne, el seu primer gran èxit de música profana era La vendemmiatrice un intermezzo o una opereta que va crear-se al teatre Aliberti a Roma. Segons la llegenda, va ser en llegir la partitura d'una òpera de Pierre-Alexandre Monsigny que el secretari de l'ambaixada francesa li va prestar, que va decidir dedicar-se a l'òpera còmica francesa. Va marxar de Roma a l'inici de 1767 per estar-se unes setmanes a Ginebra on va trobar-se amb Voltaire i Rouseau abans d'anar-se cap a París.

Els primers anys a París eren temps de misèria, tot i tenir-hi amics i relacions. El comte Gustaf Philip Creutz, ambaixador de Suècia va donar-li un libretto Le Huron de Jean-François Marmontel. En sis setmanes va compondre la música. L'estrena a l'agost 1768 va ser un èxit total. Dos més èxits successius Lucille i Le tableau parlant van fixar la seva reputació de primer compositor d'òpera còmica.

Va compondre més de cinquanta òperes, d'entre les quals dues obres mestres: Zémire et Ador 1771 i Richard Coeur de Lyon 1784. L'òpera-ballet La caravane du Caire, que descriu una aventura semblant a la de Mozart El rapte del serrall, va estrenar-se al castell de Fontainebleau el 1783 i romandrà més de cinquanta anys al repertori francès. Tot i compondre unes obres de circumstància La rosière républicaine i La fête de la raison i unes obres clàssiques mereixedors, la seva força rau a les òperes melodramàtiques franceses.

L'amic de la reina Maria Atonieta, padrina d'un dels seus fills, va evolucionar amb el temps i va reeixir a amistar-se cada vegada que el règim va canviar: la cort reial va cobrir-lo d'honors i de premis, la república va anomenar-lo inspector del Conservatori i Napoleó va atorgar-li la creu de la Legió d'Honor.

Va ensenyar o protegir diverses dones aspirants a compositores d'òpera com Sophie de Bawr, Julie Candeille, Caroline Wuiet i la seva filla Lucile Grétry.[2]

Va morir el 1813 a Montmorency, en una casa que havia comprat de Rousseau, i serà sebollit al cementiri del Père-Lachaise. Tot i estipular al seu testament que el seu cor haurà de sebollir-se a Lieja, va caldre un plet abans que es portés a terme. El 1842, una estàtua de bronze es va erigir a la seva ciutat natal, enfront del – aleshores nou – teatre d'òpera.

A l'ocasió del centenari de la seva mort, el 13 de juliol de 1913, el rei Albert I de Bèlgica i la reina Elisabet van inaugurar a Lieja un museu on s'exposen objectes personals i documents, a la seva casa natal, al carrer rue des Récollets.[3] L'acadèmia de música de la ciutat de Lieja va dedicar-se al compositor.

  • Pedra commemorativa a sa casa natal Nota: A la pedra s'ha escrit Erneste en lloc d'Ernest
    Pedra commemorativa a sa casa natal
    Nota: A la pedra s'ha escrit Erneste en lloc d'Ernest
  • Estàtua amb l'escriny del cor del compositor (darrere la graella)
    Estàtua amb l'escriny del cor del compositor (darrere la graella)
  • Acadèmia de música André Ernest Modeste Grétry a Lieja
    Acadèmia de música André Ernest Modeste Grétry a Lieja
  • Grétry que duu la seva medalla de la Legió d'Honor
    Grétry que duu la seva medalla de la Legió d'Honor
  • Sepulcre d'André Grétry al Cementiri Père Lachaise
    Sepulcre d'André Grétry al Cementiri Père Lachaise

Òperes

[modifica]
1765–1769
  • La vendemmiatrice (carn.1765 Roma Al)
  • Isabelle et Gertrude, ou Les sylphes supposés (12.1766 Génève)
  • Les mariages samnites (c.1.1768 Paris: P Prince de Conti)
  • Le connaisseur (1768; np)
  • Le Huron (20.8.1768 ParísCI)
  • Lucile (5.1.1769 ParísCI)
  • Le tableau parlant (20.9.1769 ParísCI)
  • Momus sur la terre (1769? Château de la Roche-Guyon)
1770–1779
  • Silvain (19.2.1770 ParísCI)
  • Les deux avares (27.10.1770 Fontainebleau)
  • L'amitié à l'épreuve (13.11.1770 Fontainebleau)
  • Les filles pourvues (31.3.1770 Comédie Italienne, Paris)
  • L'ami de la maison (26.10.1771 Fontainebleau)
  • Zémire et Azor (9.11.1771 Fontainebleau)
  • Le magnifique (4.3.1773 ParísCI)
  • La rosière de Salency (23.10.1773 Fontainebleau)
  • Céphale et Procris, ou L'amour conjugal (30.12.1773 Versailles)
  • La fausse magie (1.2.1775 ParísCI)
  • Les mariages samnites [revisió] (12.6.1776 ParísCI)
  • Pygmalion (1776? inc)
  • Amour pour amour (10.3.1777 Versailles)
  • Matroco (3.11.1777 Paris: P Prince de Condé)
  • Le jugement de Midas (28.3.1778 Paris: P Mme de Montesson)
  • Les trois âges de l'opéra (27.4.1778 ParísO) [Le génie de l'opéra; Les trois âges de la musique]
  • Les fausses apparences ou L'amant jaloux (20.11.1778 Versailles)
  • Les statues (1778 inc)
  • Les événements imprévus (11.11.1779 Versailles)
  • Aucassin et Nicolette, ou les mœurs du bon vieux temps (30.12.1779 Versailles)
1780–1789
  • Andromaque (6.6.1780 ParísO)
  • Emilie, ou La belle esclave (22.2.1781 ParísO)
  • Colinette à la cour ou La double épreuve (1.1.1782 ParísO)
  • L'embarras des richesses (26.11.1782 ParísO)
  • Électre (1782; np)
  • Les colonnes d'Alcide (1782; np)
  • Thalie au nouveau théâtre (28.4.1783 ParísCI)
  • La caravane du Caire (30.10.1783 Fontainebleau)
  • L'epreuve villageoise (14.06.1784 Comédie-Italienne)
  • Richard Coeur-de-lion (21.10.1784 ParísCI)
  • Panurge dans l'île des lanternes (25.1.1785 ParísO)
  • Oedipe à Colonne (1785 inc)
  • Amphitryon (15.3.1786 Versailles)
  • Le mariage d'Antonio (29.7.1786 ParísCI) [+ L. Grétry]
  • Les méprises par ressemblance (7.11.1786 Fontainebleau)
  • Le comte d'Albert (13.11.1786 Fontainebleau)
  • Toinette et Louis (23.3.1787 ParísCI) [+ L. Grétry]
  • Le prisonnier anglais (26.12.1787 ParísCI)
  • Le rival confident (26.6.1788 ParísCI)
  • Raoul Barbe-Bleue (2.3.1789 ParísCI)
  • Aspasie (17.3.1789 ParísO)
1790–1799
  • Pierre le Grand (13.1.1790 ParísCI)
  • Roger et Olivier (c.1790; np) [rev. Les Mariages samnites]
  • Guillaume Tell (9.4.1791 ParísCI)
  • Cécile et Ermancé, ou les deux couvents (16.1.1792 ParísCI)
  • Basile, ou a trompeur, trompeur et demi (17.10.1792 ParísCI)
  • Séraphine, ou absente et présente (c.1792; np)
  • Le congrès des rois (26.2.1794 ParísOC)
  • Joseph Barra (5.6.1794 ParísOC)
  • Denys le tyran, maître d'école à Corinthe (23.8.1794 ParísO)
  • La fête de la raison (2.9.1794 ParísO) [La rosière républicaine, ou la fête de la vertu]
  • Callias, ou nature et patrie (19.9.1794 ParísOC)
  • Diogène et Alexandre (1794 inc)
  • Lisbeth (10.1.1797 ParísOC)
  • Anacréon chez Polycrate (17.1.1797 ParísO)
  • Le barbier du village, ou le revenant (6.5.1797 ParísTF)
  • Elisca, ou L'amour maternel (1.1.1799 ParísOC)
1800–1803
  • Le casque et les colombes (7.11.1801 ParísO)
  • Zelmar, ou l'asile (1801; np)
  • Le ménage (15.2.1803 ParísO) [Delphis et Mopsa]

La seva filla

[modifica]

Lucile-Angélique-Dorothée-Louise Grétry (Lucile Grétry) (París, 15 de juliol de 1772 - idem. març de 1790) també fou una compositora.

Publicacions

[modifica]

Joseph-Henri Mees publica el 1829 a Brussel·les Mémoires on Essais sur la musique, de Grétry.[4]

Discografia

[modifica]

Denys le tyran, Nuova Era Records, Orchestra Internazionale d'Italia Conductor Francesco Vizioli. Cat: DR 3106 Released 1991

Referències

[modifica]
  1. ↑ Robert Ruwet, «Andre-Modest Grétry (1741-1813)», Ces Liégeois qui firent le monde... tot tuzan!, Stroud, The History Press, 2011, pàgines 68, ISBN 9781845886684 (en català: Aquests liegesos que van fer el món… en reflexionar)
  2. ↑ de Beaumarchais, Jean-Pierre. Littérature Féminine, Rousseau, Voltaire, Théâtre. Voltaire Foundation, 2000, p. 362. ISBN 0729407349. 
  3. ↑ «Web del Museu Grétry a Lieja». Arxivat de l'original el 2005-03-15. [Consulta: 21 gener 2008].
  4. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 192 (ISBN 84 239-4534-0)

Bibliografia

[modifica]
  • Michael Brenet, Vie de Grétry (Paris, 1884)
  • Joach. le Breton, Notice historique sur la vie et les ouvrages de Grétry (París, 1814)
  • A Grétry (his nephew), Grétry en famille (París, 1814)
  • Felix van Hulst, Grétry (Liege, 1842); L. D. S. Notice biographique sur Grétry (Brussel·les, 1869)
  • Jean-Marc Warszawski, "André Grétry"

Enllaços externs

[modifica]
Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: André Grétry
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=André_Grétry&oldid=30597281»