Arevacs
 Localització dels arevacs entre els grups celtibers: arevacs | |
| Tipus | tribu |
|---|---|
| Part de | celtibers |
| Grups relacionats | bel·les, lobetans, lusons, pelèndons i tits |
| Coordenades | 41° 30′ N, 3° 30′ O / 41.5°N,3.5°O |
Els arevacs (en llatí Arevaci en grec antic Ἀρεουάκοι) eren la tribu més poderosa dels celtibers de la província Tarraconense. Vivien al sud dels pelèndons i dels berons i al nord dels carpetans.[1]
El seu nom deriva del riu Areva, un afluent del Durius, probablement l'actual riu Ucero. Vivien al llarg del curs de Duero i arribaven fins a les fonts del Tagus. Plini el Vell diu que tenien sis ciutats: Segontia, Uxama (Osma), Segòvia, Nova Augusta, Termes i Clunia. Numantia (Numància), que Plini diu que era dels pelèndons, va ser també probablement una ciutat dels arevacs. Estrabó i Claudi Ptolemeu parlen de les ciutats de Lagni, Malia, Serguntia o Sargantha, Cesada, Colenda, Miacum, Pallantia, Segida, Arbace, Confluenta, Tucris, Veluca i Setortialacta. A la guerra de Numància (143 aC-133 aC) es van distingir pel seu valor, i sobretot en la defensa de la ciutat, diuen Polibi i Apià.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Claudi Ptolemeu, Geografia, II, 6, 55.
- ↑ Smith, William (ed.). «Arevaci». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 20 febrer 2021].
| Hispània Nord-occidental | .jpg) | |
|---|---|---|
| Sinus Cantabrorum (*) | ||
| Celtibèria (Celtibers) | ||
| Hispània central i meridional | ||
| Lusitània | ||
* (En cursiva, tribus pre-celtes assimilades) | ||
