Barry Lyndon

Barry Lyndon
Fitxa
Direcció	Stanley Kubrick
Protagonistes	Hardy Krüger; Ryan O'Neal; Marisa Berenson; Steven Berkoff; Patrick Magee; Gay Hamilton; Godfrey Quigley; Diana Körner; Murray Melvin; Leonard Rossiter; Philip Stone; Leon Vitali; Marie Kean; André Morell; Frank Middlemass; Liam Redmond; Michael Hordern; Dominic Savage; Arthur O'Sullivan; Anthony Sharp; Wolf Kahler; Ferdy Mayne; Vivian Kubrick; Hans Meyer; John Bindon; Pat Roach; Harry Towb; John Sharp; George Sewell; John Sullivan (en) ; Barry Jackson; Frederick Schiller; David Morley; Billy Boyle; Jonathan Cecil; Peter Cellier; Geoffrey Chater; Roger Booth (en) ; John Alcott
Producció	Stanley Kubrick
Dissenyador de producció	Ken Adam
Guió	Stanley Kubrick
Música	Leonard Rosenman
Fotografia	John Alcott
Muntatge	Tony Lawson
Vestuari	Milena Canonero
Productora	Hawk Films i Warner Bros.
Distribuïdor	Warner Bros.
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica i Regne Unit
Estrena	11 desembre 1975
Durada	184 min i 181 min
Idioma original	anglès (principalment)
Rodatge	Oxfordshire, Powerscourt Estate (en) , Kells Priory (en) , Castell de Howard, palau de Blenheim, Huntington Castle (en) , Corsham Court (en) , Petworth House, Stourhead House (en) , Palau de Longleat, Wilton House, castell de Dunrobin, Castell de Dublín, Ludwigsburg Palace (en) , Palau nou de Potsdam i Waterford Castle (en)
Color	en color
Pressupost	11.000.000 $
Recaptació	20.000.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	The Luck of Barry Lyndon (en)
Gènere	drama, cinema bèl·lic, pel·lícula basada en una novel·la, drama històric i cinema històric
Qualificació MPAA	PG
Tema	narració d'històries, historiografia, violència, individu i societat, llibertat, social hierarchy (en) , control social, masculinitat, sexualitat, emotional competence (en) , colonialisme i oportunisme
Lloc de la narració	Dublín, Anglaterra, Regne d'Irlanda, Europa continental i Berlín
Època d'ambientació	segle XVIII i Guerra dels Set Anys
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1976); Oscar a la millor direcció (1976); Oscar a la millor fotografia (1976); Oscar al millor guió adaptat ; Oscar al millor vestuari (1976); Oscar a la millor direcció artística (1976); Oscar a la millor cançó original (1976) ;
Premis	Oscar a la millor fotografia (1976); Oscar al millor vestuari (1976); Oscar a la millor direcció artística (1976); Oscar a la millor cançó original (1976); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ; National Board of Review Award a la millor pel·lícula ;

Barry Lyndon és una pel·lícula de drama d'època del 1975 dirigida per Stanley Kubrick i basada en la novel·la del 1844The Luck of Barry Lyndon (La sort de Barry Lyndon), de l'escriptor William Makepeace Thackeray. Narra les proeses d'un aventurer irlandès sense escrúpols al segle xviii, en particular la seva ascensió i caiguda en la societat anglesa.

Considerada un clàssic del cinema, consta com una de les cent millors pel·lícules en la prestigiosa revista de cinema Time magazine, així com en la revista Village Voice, en què va obtenir el lloc número 46 del rànquing en una enquesta dirigida per Sight and Sound.^[1] El director Martin Scorsese considera Barry Lyndon com la seva pel·lícula preferida de Kubrick.^[2]

Argument

En la primera escena, ambientada al voltant del 1750, el pare de l'irlandès Redmond Barry (Ryan O'Neal) mor en un duel per la venda d'uns cavalls. La vídua (Marie Kean), rebutjant altres ofertes de casament, es dedica en cos i ànima a criar el seu fill. De jove, Barry s'enamora de la seva cosina Nora Brady (Gay Hamilton). Ella també l'estima, i el sedueix, però, quan l'adinerat capità anglès John Quin (Leonard Rossiter) apareix en escena, la pobresa i la debilitat de Barry fan que ràpidament el deixin de banda. Ella i tota la seva família desitgen un casament de conveniència amb el capità per pal·liar les seves dificultats econòmiques. Barry no accepta la situació i, aparentment, mata Quin en un duel.

Per escapar-se de la llei, Barry fuig cap a Dublín, però és assaltat per un famós lladre, el capità Feeney (Arthur O'Sullivan), i el seu fill Seamus (Billy Boyle), que li deixen poques opcions de vida, i finalment Barry decideix allistar-se a l'exèrcit britànic. Més tard es reuneix amb un amic de la família, el capità Grogan (Godfrey Quigley), que l'informa que el duel era una farsa. La pistola de Barry no estava carregada amb una bala de veritat, sinó que era feta de palla, i Quin ni tan sols va quedar ferit. Tot ho van preparar per desfer-se d'ell i que el covard Quin es pogués casar amb Nora i així assegurés la situació econòmica de la família.

El regiment de Barry és enviat a la Guerra dels Set Anys a Europa. Durant una escaramussa, Grogan és ferit de mort i Barry deserta a la primera oportunitat i es fa passar per missatger. S'està uns quants dies plàcidament amb Lischen (Diana Körner), una dona solitària que té el marit a la guerra. Quan acaba la seva estada, Barry es troba amb un capità prussià, Potzdorf (Hardy Krüger), que s'adona de la seva identitat falsa. Quan li dona l'opció d'unir-se a l'exèrcit prussià per no ser condemnat per desertor, Barry s'allista al seu segon exèrcit. Durant una batalla salva la vida a Potzdorf.

Quan s'acaba la guerra, el 1763, el ministre de Policia prussià, l'oncle de Potzdorf, contracta Barry. Se li encomana convertir-se en el majordom del cavaller de Balibari (Patrick Magee), un jugador professional de qui els prussians sospiten que és un espia, i ell té l'ordre d'esbrinar-ho. De tota manera, Barry descobreix que és un compatriota irlandès, l'hi confessa tot i es converteixen en socis. Barry ajuda el cavaller a guanyar en els jocs de cartes fent trampes, però quan el príncep de Tübingen (Wolf Kahler) ho sospita, després de perdre una abundant suma, tots dos són expulsats de Prússia. Vaguen per totes les corts fent trampes als nobles. Barry resulta ser molt útil: quan un perdedor rebutja pagar els deutes, el seu excel·lent ús de l'espasa els convenç de pagar.

Després de passar moltes experiències, Barry decideix progressar i casar-se amb alguna dona de bona posició. Durant un viatge troba la bella i molt rica comtessa de Lyndon (Marisa Berenson). Barry no té gaires dificultats per seduir-la. El seu vell i malaltís marit, Sir Charles Lyndon (Frank Middlemass), mor l'any següent (1773) i ella i Barry es casen.

Repartiment

Ryan O'Neal: Barry Lyndon / Redmond Barry
Marisa Berenson: Lady Lyndon
Patrick Magee: el cavaller
Hardy Krüger: capità Potzdorf
Steven Berkoff: Lord Ludd
Gay Hamilton: Nora Brady
Marie Kean: mare de Barry

Producció

Per al guió es va decidir adaptar la novel·la de Thackeray The Luck of Barry Lyndon, que Stanley Kubrick havia descobert per casualitat i que el va captivar. El director va veure que per molt que fes canvis amb certs personatges o escenes era difícil perdre l'essència de l'obra original.

Un dels aspectes més rememorats del film és la fotografia, portada i dirigida per John Alcott. En aquesta obra, Kubrick volia capturar la naturalitat, per la qual cosa va decidir abstenir-se tant com fos possible de llums artificials. Hi ha mites que diuen que la pel·lícula es va rodar sense cap mena d'il·luminació, cosa que és completament falsa. En les escenes il·luminades amb espelmes es va preferir no usar il·luminació no natural, només reflectors, ja que, si no, es perdia la naturalitat dels espais il·luminats a la llum dels canelobres. Per poder rodar aquestes escenes es necessitava un objectiu amb una gran obertura de diafragma, i per això Kubrick en va portar al rodatge tres de fabricats per a la NASA que havien sobrat de la remesa. La lent Planar 50 mm f/0,7 per a la càmera Zeiss és un dels objectius amb més obertura mai fabricats. Amb l'ajuda d'Ed DiGiulio van poder adaptar aquestes lents a una càmera sense reflex Mitchell BNC.

Un altre apartat de la fotografia que fa característica Barry Lyndon és l'ús de lents zoom. Tot i que Alcott s'estimava més fer servir objectius simples, Kubrick el va convèncer de fer un canvi per a aquesta pel·lícula. El zoom proporcionava una imatge més aplanada, com les de les pintures del segle xviii, en les quals es van basar Kubrick i Alcott per donar al film un aspecte semblant al de l'època en què se situa el guió. Aquest esforç va donar fruits, ja que la pel·lícula va ser guardonada amb un Oscar a la millor fotografia.

Per poder aconseguir la naturalitat que es pretenia es va decidir no rodar en sets i es van haver de buscar localitzacions reals en les quals poder fer la filmació. La pel·lícula es va rodar en diversos boscos, camps i castells d'Irlanda i Escòcia.^[3]

Premis i nominacions principals

Premis^[4]

Nominacions^[4]

Referències

↑ «Poll of the 100 Greatest Films of the 20th Century» (en anglès). [Consulta: 10 febrer 2011].
↑ (anglès) Michel Ciment, Gilbert Adair i Robert Bononno, Kubrick: The Definitive Edition
↑ Kubrick, Stanley. Los archivos personales de Stanley Kubrick, 2016. ISBN 978-3-8365-5685-9.
↑ ^4,0 ^4,1 «Barry Lyndon - IMDb». [Consulta: 27 novembre 2022].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barry Lyndon

[1] «Poll of the 100 Greatest Films of the 20th Century» (en anglès). [Consulta: 10 febrer 2011].

[2] (anglès) Michel Ciment, Gilbert Adair i Robert Bononno, Kubrick: The Definitive Edition

[3] Kubrick, Stanley. Los archivos personales de Stanley Kubrick, 2016. ISBN 978-3-8365-5685-9.

[:0-4] 4,0 ^4,1 «Barry Lyndon - IMDb». [Consulta: 27 novembre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

Premi National Board of Review a la millor pel·lícula
1932–1950	I Am a Fugitive from a Chain Gang (1932) Topaze (1933) Va succeir una nit (1934) El delator (1935) Mr. Deeds Goes to Town (1936) Night Must Fall (1937) The Citadel (1938) Confessions of a Nazi Spy (1939) El raïm de la ira (1940) Ciutadà Kane (1941) Sang, suor i llàgrimes (1942) The Ox-Bow Incident (1943) Un cor en perill (1944) The True Glory (1945) Enric V (1946) Monsieur Verdoux (1947) Paisà (1948) El lladre de bicicletes (1949) Sunset Boulevard (1950)
1951–1975	A Place in the Sun (1951) The Quiet Man (1952) Julius Caesar (1953) La llei del silenci (1954) Marty (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) El vell i la mar (1958) Història d'una monja (1959) Sons and Lovers (1960) Question 7 (1961) The Longest Day (1962) Tom Jones (1963) Becket (1964) The Eleanor Roosevelt Story (1965) Un home per a l'eternitat (1966) Lluny del brogit mundà (1967) Les sandàlies del pescador (1968) They Shoot Horses, Don't They? (1969) Patton (1970) Macbeth (1971) Cabaret (1972) El cop (1973) La conversa (1974) Barry Lyndon / Nashville (1975)
1976–2000	Tots els homes del president (1976) The Turning Point (1977) Days of Heaven (1978) Manhattan (1979) Gent corrent (1980) Carros de foc / Rojos (1981) Gandhi (1982) Betrayal / La força de la tendresa (1983) Passatge a l'Índia (1984) El color púrpura (1985) Una habitació amb vista (1986) L'imperi del Sol (1987) Crema Mississippi (1988) Tot passejant Miss Daisy (1989) Ballant amb llops (1990) El silenci dels anyells (1991) Retorn a Howards End (1992) La llista de Schindler (1993) Forrest Gump / Pulp Fiction (1994) Sentit i sensibilitat (1995) Shine (1996) L.A. Confidential (1997) Gods and Monsters (1998) American Beauty (1999) Quills (2000)
2001–present	Moulin Rougè (2001) Les hores (2002) Mystic River (2003) Descobrir el País de Mai Més (2004) Bona nit i bona sort (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) No Country for Old Men (2007) Slumdog Millionaire (2008) Up in the Air (2009) La xarxa social (2010) Hugo (2011) Zero Dark Thirty (2012) Her (2013) A Most Violent Year (2014) Mad Max: fúria a la carretera (2015) Manchester by the Sea (2016) Els arxius del Pentàgon (2017) Green book (2018) The Irishman (2019) Da 5 Bloods (2020) Licorice Pizza (2021)