Beta (planta)
Aparença
Bleda, una varietat cultivar de Beta vulgaris | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Caryophyllales |
Família | Amaranthaceae |
Subfamília | Betoideae |
Gènere | Beta L., 1753 |
Beta és un gènere de plantes angiospermes de la família de les amarantàcies (Amaranthaceae).[1] Són plantes natives de la Mediterrània i del sud-oest d'Àsia.
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies, de fulles alternades i peciolades, les flors són hermafrodites i agrupades en inflorescències, el periant és format per cinc tèpals, al gineceu l'ovari és semi-ínfer amb 2 o 3 estigmes i a l'androceu hi ha cinc estams.[2]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[3][4]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Beta es reconeixen les 10 espècies següents:[1]
- Beta corolliflora Zosimovic ex Buttler
- Beta lomatogona Fisch. & C.A.Mey.
- Beta macrocarpa Guss.
- Beta macrorhiza Steven
- Beta nana Boiss. & Heldr.
- Beta palonga R.K.Basu & K.K.Mukh.
- Beta patula Aiton
- Beta trigyna Waldst. & Kit.
- Beta trojana Pamukç. ex Aellen
- Beta vulgaris L.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Beta» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ «Beta» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Beta L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 222.
Bibliografia
[modifica]- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
Enllaços externs
[modifica]