Vés al contingut

Blau de cobalt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicBlau de cobalt

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicacolor Modifica el valor a Wikidata
Infotaula de colorBlau de cobalt
Coordenades de color
Triplet hexadecimal#0047AB
RGB (r, g, b)(0, 71, 171)
CMYK (c, m, y, k)(100, 80, 1, 0)
HSV (h, s, v)(215°, 100%, 67%)

El blau de cobalt és un color fred, que històricament s'obtenia utilitzant sals de cobalt.[1][2] L'empresa més important del món que el segle xix en fabricava fou Blaafarveværket a Noruega, sota el càrrec de Benjamin Wegner. El pigment és extraordinàriament estable.

Ja en el segle xvi, alguns compostos del cobalt eren usats per a donar un to blau al vidre, però no va ser aïllat fins que, el 1735, el químic suec George Brandt (1694-1768) el va preparar a partir de l'arsenur.[3]

Localització i usos

[modifica]

Història

[modifica]

El blau de cobalt en formes impures s'havia utilitzat durant molt de temps a la porcellana xinesa.[4] El primer ús registrat del blau cobalt com a nom de color en anglès va ser el 1777.[5] Va ser descobert independentment com un pigment pur a base d'alúmina per Louis Jacques Thénard el 1802.[6][7] La producció comercial va començar a França el 1807. El principal fabricant mundial de blau cobalt al segle xix va ser la companyia noruega Blaafarveværket de Benjamin Wegner ("La indústria del color blau" en danès). Alemanya també va ser famosa per la seva producció, especialment per les seves obres de color blau (Blaufarbenwerke) a les muntanyes Minerals de Saxònia.

Seguint la ruta de la Seda i des de Pèrsia l'òxid de cobalt necessari per a aconseguir el color blau en la porcellana arribava a la Xina i les peces blanques i blaves resultants en el segle xiv, quan es van conèixer a Europa, van esdevenir objectes de col·lecció molt cobejats, com ho demostra la presència de peces de porcellana blanca i blava en bodegons i natures mortes de la pintura flamenca.[8][9]

Una mostra del color blau de cobalt:

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sanz, Juan Carlos; Gallego, Rosa. Diccionario Akal del Color (en castellà). Ediciones AKAL, 2001-07-03, p. 131. ISBN 978-84-460-1083-8. 
  2. ↑ «Cobalt blue». http://cameo.mfa.org.+[Consulta: 24 octubre 2021].
  3. ↑ McDowell, Lee. Mineral Nutrition History: The Early Years (en anglès). First Edition Design Pub., 2017-07-20, p. 536. ISBN 978-1-5069-0459-7. 
  4. ↑ Needham, Joseph; Kerr, Rose; Wood, Nigel. Science and Civilisation in China (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p. 658–692. ISBN 978-0-521-83833-7. 
  5. ↑ Maerz, Aloys John; Paul, M. Rea; Paul, Morris Rea. A Dictionary of Color (en anglès). McGraw-Hill, 1950, p. 91. 
  6. ↑ Gehlen, A.F. (1803). "Ueber die Bereitung einer blauen Farbe aus Kobalt, die eben so schön ist wie Ultramarin. Vom Bürger Thenard". Neues Allgemeines Journal der Chemie, Band 2. H. Frölich. Archived from the original on 2018-02-10. German translation from Thénard, L.J. (1803 (Brumaire, XII)), "Considérations générales sur les couleurs, suivies d'un procédé pour préparer une couleur bleue aussi belle que l'outremer" (PDF), Journal des Mines, 86: 128–136, archived (PDF) from the original on 2012-03-29
  7. ↑ Ball, Philip. The Elements: A Visual History of Their Discovery (en anglès). University of Chicago Press, 2021-09-06, p. 87. ISBN 978-0-226-77595-1. 
  8. ↑ Gerritsen, Anne. The City of Blue and White: Chinese Porcelain and the Early Modern World (en anglès). Cambridge University Press, 2020-05-07, p. 65. ISBN 978-1-108-49995-8. 
  9. ↑ Bagchi, Debasis; Bagchi, Manashi. Metal Toxicology Handbook (en anglès). CRC Press, 2020-11-19, p. 288. ISBN 978-0-429-79574-9. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blau de cobalt
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Blau_de_cobalt&oldid=30536296»