Vés al contingut

Carles Mira i Franco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarles Mira i Franco

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 març 1947 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 1993 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0591931 Allmovie: p198907 TMDB.org: 1042181
Find a Grave: 14671942 Modifica el valor a Wikidata

Carles Mira i Franco (València, 14 de març de 1947 - ibíd., 12 de gener de 1993) va ser un director de cinema valencià, conegut per ser un dels precursors de la comèdia mediterrània i per emprar l'humor sense tòpics en les seves produccions.[1][2]

Biografia

[modifica]

Va començar a estudiar ciències polítiques a Madrid, carrera que va abandonar per marxar a viure Londres durant un temps. A la tornada, va ingressar el 1969 a l'Escola Oficial de Cinematografia, de la qual va ser expulsat poc després per participar en una vaga de protesta contra el director de la institució.[2]

Va començant col·laborant com a assistent del director i actor teatral José Luis Gómez en els muntatges de teatre de El pupilo quiere ser tutor, de Peter Handke, i en l'adaptació televisiva Un Informe para una academia, de Franz Kafka. Més endavant, l'any 1974, seria ell el qui realitzaria aquesta última obra per a TVE. Paral·lelament a aquesta col·laboració, Mira ja s'havia endinsat en la realització dels seus primers curts: els documentals Biotopo (1973) i Michana (1975), juntament amb el semidocumental Viure sense viure (1976), van gaudir d'un cert prestigi i van rebre diversos guardons.[2]

Aquests reconeixements per les seves primeres incursions cinematogràfiques li van facilitar dirigir el seu primer llargmetratge, La portentosa vida del pare Vicent (1978). Aquesta producció va ser definida per ell mateix com «una denúncia de la manipulació de la història». Protagonitzada per Albert Boadella (en el paper de Sant Vicent Ferrer), la pel·lícula va desfermar la ira dels sectors més conservadors de la societat valenciana per com es tractava la vida i els miracles del sant.[3] Això va comportar greus problemes a l'hora d'estrenar el film a territori valencià. Després de la detonació d'una bomba en un local d'Alcoi on es projectava la pel·lícula, aquesta ja no es va presentar en cap altra població del País Valencià.[4]

A partir d'aquesta obra, la seva filmografia es caracteritzà per un tarannà festiu i mediterrani propi d'un cinema popular basat en la comèdia i l'esperpent. En aquest sentit destaquen la pel·lícula col·lectiva d'esquetxos infantils Cuentos para una escapada (1979), de la que Mira va dirigir i escriure el guió de l'últim capítol: Recuerdos al mar,[5] el sainet amb connotacions polítiques —i protagonitzat entre altres per Ovidi Montllor i Joan Monleon— Con el culo al aire (1980) i el film humorístic sobre la monarquia Jalea real (1981).[2]

Posteriorment va rodar Que nos quiten lo bailao (1983) a la localitat de Llutxent —centrada en la història d'un petit poble de l'antic regne de València dels segles XV i XVI en què convivien cristians i musulmans—. Anys després dirigiria amb Televisió de Catalunya la coproducció Daniya, el jardí de l'harem (1988) i El rey del mambo (1989), que va escriure al costat de Maruja Torres.[6] La seva col·laboració amb Comediants per a l'espectacle Alè va donar com a resultat el llargmetratge Karnabal (1985), en què Mira va participar en la realització. El seu últim treball va ser la sèrie televisiva Rusafa 56 (1993), produïda per Canal 9.

Carles Mira va morir prematurament a el 12 de gener de 1993 a la clínica Verge del Consol de València a causa d'una pneumonia. Des de feia diversos anys patia una leucèmia crònica que va mantenir en secret fins a la seva mort.[7] Mira va deixar enllestida abans de morir la peça teatral Morocco Bar, que va ser dirigida i interpretada pòstumament per la seva germana, l'actriu Magüi Mira (2003).[8]

Fons personal

[modifica]

El seu fons personal es conserva a la Filmoteca de Catalunya. Consta de 8 arxivadors amb guions i escrits sobre les seves pel·lícules. N'hi ha que són inèdits, tot i que la majoria correspon als films que va dirigir, i també guions de televisió. També hi ha una carpeta amb les seves memòries i una carpeta amb apunts sobre cinema.[9]

Filmografia

[modifica]
Any Pel·lícula Rol Anotacions
Director Guionista
1973 Biotopo Sí Sí Sí Sí Curtmetratge, premi del Festival d'Osca i del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al millor curt
1974 Un informe para una academia Sí Sí Curtmetratge, adaptació de l'obra teatral homòloga de Franz Kafka
Michana Sí Sí Sí Sí Curtmetratge
1976 Viure sense viure Sí Sí Sí Sí Curtmetratge, premiat amb l'Espiga d'Or de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid
1978 La portentosa vida del pare Vicent Sí Sí Sí Sí Llargmetratge
1979 Cuentos para una escapada Sí Sí Sí Sí Pel·lícula d'esquetxos infantils. Episodi: Recuerdos al mar
1980 Con el culo al aire Sí Sí Sí Sí Llargmetratge
1981 Jalea real Sí Sí Sí Sí Llargmetratge
1983 Que nos quiten lo bailao Sí Sí Sí Sí Llargmetratge
1985 Karnabal Sí Sí Llargmetratge, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya de 1986
1988 Daniya, el jardí de l'harem Sí Sí Sí Sí Llargmetratge, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya de 1988
1989 El rey del mambo Sí Sí Sí Sí Llargmetratge

Referències

[modifica]
  1. ↑ Z. Labarrére, A. Atlas del cine (en castellà). Ediciones AKAL, 2009, p. 231. ISBN 9788446021506. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Balló, J; Espelt, R; Lorente, Joan. «Vint-i-un directors i les seves pel·lícules». A: Cinema Català 1975-1986. Primera edició. Barcelona: Columna Edicions, 1990, p. 407-417. ISBN 8478090207. 
  3. ↑ Belausteguigoitia, S. «Muere el cineasta valenciano Carles Mira» (Arxiu) (en castellà). El País, 13-01-1990. [Consulta: 29 gener 2016].
  4. ↑ «Carles Mira: "Mi cine pretende ser nacional, festivo, popular y con raíces culturales en el esperpento"» (Arxiu) (en castellà). El País, 11-09-1980. [Consulta: 29 gener 2016].
  5. ↑ «Estreno de "Cuentos para una escapada", sobre el mundo infantil» (Arxiu) (en castellà). El País, 22-07-1981. [Consulta: 29 gener 2016].
  6. ↑ Rodríguez, E. José Luis López Vázquez: los disfraces de la melancolía. 34 Semana de Cine, 1989, p. 258. 
  7. ↑ «El cineasta valenciano CarIes Mira, realizador de Con el culo al aire, falleció ayer a los 45 años a causa de una neumonía.» (Hemeroteca) (en castellà). El Periódico, 13-01-1993. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2016. [Consulta: 29 gener 2016].
  8. ↑ Romaguera, J. Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. ISBN 9788441213791. 
  9. ↑ Fors, A; Romaní, È «Fons Carles Mira» (Fons documental). Àrea de Documentació – Biblioteca de Cinema. Filmoteca de Catalunya, 2014.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_Mira_i_Franco&oldid=34096373»