Vés al contingut

Chamberí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaChamberí
Imatge
Tipusdistricte de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 25′ 58″ N, 3° 41′ 50″ O / 40.4328°N,3.6972°O / 40.4328; -3.6972
EstatEspanya
Comunitat autònomaComunitat de Madrid
MunicipiMadrid Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població137.401 (2017) Modifica el valor a Wikidata (29.364,3 hab./km²)
Geografia
Superfície4,679185083358 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud695 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiuJunta Municipal del Districte de Chamberí Modifica el valor a Wikidata
• Regidora presidenta Modifica el valor a WikidataEsther Gómez Morante (2017–) Modifica el valor a Wikidata

Chamberí és el nom d'un districte pertanyent a la ciutat de Madrid i organitzat administrativament en sis barris (Gaztambide (71), Arapiles (72), Trafalgar (73), Almagro (74), Vallehermoso (75) i Ríos Rosas (76). Té una superfície de 4,69 km² i té una població propera als 145.595 habitants.[1] Està delimitat pels carrers:

Història

[modifica]
Junta Municipal del districte de Chamberí.
Hospital de Maudes

Durant l'edat mitjana, les terres que ocupen avui dia el districte de Chamberí van pertànyer a l'Orde del Temple fins a la seva dissolució a principis del segle xiv. Posteriorment passarien a formar part del Consell de Fuencarral. En aquesta època, aquests terrenys estaven coberts de boscos i eren utilitzats per membres de la Cort per realitzar caceres.

Aquesta situació va perdurar fins al regnat de Carles I, moment en el qual es comencen a talar els boscos convertint-los en deveses i posteriorment en terres de secà i erms, a excepció d'algunes hortes properes a rierols, com els de San Bernardino, la Castellana, Cantarranas i Maudes. Les hortes de Santa Engracia, Eloina i l'horta d'Espanya s'explotaran fins a principis del segle xx.

En el segle xvii, el 80% de la terra es reparteix entre l'Església, els nobles, la monarquia. La resta pertany a camperols acomodats i gran nombre de petits propietaris. Els principals cultius són el cereal i la vinya.

Cap a finals del segle xviii i principis del segle xix el sector agrícola perd importància i comencen a aparèixer les primeres indústries, entre les quals destaca la dedicada a la fabricació de maons i teules. És en aquest moment quan comencen a construir-se les primeres cases per allotjar als treballadors i es tracen passejos i arbrats. Entre els passejos que es construeixen destaca el camí d'Hortaleza, actual carrer de Luchana, el del Cisne, actual carrer d'Eduardo Dato i el Passeig Nuevo de las Delicias de la Princesa (batejat així en honor de la princesa Isabel, futura Isabel II), actual Passeig de la Castellana.[2] L'ambient d'esplai al voltant d'aquests passejos, propicia l'aparició de quintas d'esbarjo com la del Marquès de Santiago a l'actual Plaça de Chamberí.

Es diu que durant l'ocupació de les tropes franceses de Napoleó a Espanya, es va formar un campament militar (caserna) en el que actualment seria la plaça Chamberí que ells van anomenar «Chambéry», i que d'aquí va venir a prendre el nom el barri. Les històries expliquen que els mateixos Daoiz i Velarde juntament amb una petita milícia formada per madrilenys del barri i voltants es van enfrontar als soldats d'aquesta «caserna» pujant des de Malasaña i Tribunal per l'actual carrer Luchana durant els successos del dia 2 de Maig.

Després de la desamortització dels béns eclesiàstics amb Mendizábal, la major part del terreny passa a les mans de l'Estat i de particulars, i el seu traçat entra en els diversos plans d'eixample de Madrid durant els segles XIX i XX. Com es tracta d'una àrea parcialment ocupada, el traçat dels seus carrers no és tan regular com al Barri de Salamanca. A més, a causa de l'existència d'indústries i cementiris, la seva composició social és molt variada.

Arquitectura i urbanisme

[modifica]

L'interès arquitectònic d'aquest districte radica en les extraordinària abundància d'edificis modernistes, neogòtics i neomudéjars que es conserven, no solament cases de veïns (sobretot als barris d'Almagro i Trafalgar), sinó d'institucions (els Asils de San Diego i d'Almagro, els col·legis de Sant Rafael i de l'Avenir, el Patronat de Malalts, etc.), esglésies (Los Angeles, Salesas Reales, Santuari del Perpetu Socors) i infraestructures (Parc de Bombers, instal·lacions del Canal d'Isabel II, etc.). També alberga dues joies del racionalisme: l'Estació de Servei de Vallehermoso i la Casa de las Flores.

Escola Superior d'Enginyers de Mines.

Edificis declarats Monument Nacional[3]

[modifica]
  • Asil de les Germanetes dels Pobres, carrer Almagro 1.
  • Asil de San Diego, carrer d'Eduardo Dato 4.
  • Casa de las Flores, carrer d'Hilarión Eslava/carrer de Meléndez Valdés.
  • Col·legi de la Divina Pastora, carrer de Santa Engracia 140-142.
  • Col·legi de La Salle San Rafael, carrer de Guzmán el Bueno 32 semiesquina Fernando el Católico 49.
  • Convent de las Salesas Reales (Primer Monestir de la Visitación de Nuestra Señora, MM. Salesas), carrer de Santa Engracia 18-20.
  • Col·legi El Porvenir, carrer Bravo Murillo, 85.
  • Convent de los Padres Paules, carrer de García Paredes 45.
  • Convent de les Siervas de María, plaça de Chamberí 8.
Institut Internacional.
  • Frontó Beti Jai (1894)
    Frontó Beti Jai (1894)
  • Església de San Fermín de los Navarros.
    Església de San Fermín de los Navarros.
  • Asil de San Diego.
    Asil de San Diego.
  • Institut de Valencia de Don Juan.
    Institut de Valencia de Don Juan.
  • Palauet de Miguel Maura i seu de la Creu Roja Espanyola a la plaça de Rubén Darío.
    Palauet de Miguel Maura i seu de la Creu Roja Espanyola a la plaça de Rubén Darío.
  • Palau de Villamejor.
    Palau de Villamejor.

Altres edificis d'interès

[modifica]
Casa Garay.
Palauet d'Eduardo Adcoch.

Escultura urbana

[modifica]

Transports

[modifica]
La primera línia de metro de Madrid, que travessa el districte de Nord a Sud, en el seu traçat original.

El tràfic urbà en aquest districte és dens, especialment en els dos eixos est-oest (Cea Bermúdez-José Abascal i Rius Roses-Av. Filipines-*Cea Bermúdez) que comuniquen la A-6 (Madrid-La Corunya) i l'Autovia del Nord-est (Madrid-La Jonquera).

Els eixos nord-sud (Santa Engracia i Bravo Murillo-Fuencarral-San Bernardo) no obstant això no tenen un tràfic tan dens en ser absorbit el tràfic nord-sud pel Passeig de la Castellana, via comuna a aquest districte i els districtes de Salamanca i Chamartín.

Els problemes d'aparcament derivats de la gairebé inexistència d'aparcaments públics i l'escassetat de garatges privats ha estat esmenada, en part, per la inclusió de tot el districte a l'àrea d'aplicació del Sistema d'Estacionament Regulat (SER) i la construcció de diversos aparcaments per a residents (San Juan de la Cruz, Ríos Roses, Filipines, Cea Bermúdez, San Francisco de Sales, Meléndez Valdes, Conde de Valle-Suchil...).

Rodalies Madrid

[modifica]

Una estació, Nuevos Ministerios, es troba en l'extrem nord-est del districte, i en ella es poden prendre trens de les línies C-1, C-2, C-3, C-4, C-7, C-8 i C-10.

Metro de Madrid

[modifica]

La seva situació estratègica en el centre-nord de la ciutat fan que Chamberí sigui un districte molt ben comunicat amb la resta de la ciutat des d'antic, especialment per Metro.

La línia 1 és, des de 1919, una de les línies que vertebren el transport d'aquest districte en discórrer sota la carrers de Santa Engracia i Luchana. Té quatre estacions que presten servei al districte: Cuatro Caminos, Ríos Rosas, Iglesia i Bilbao. L'estació de Chamberí es troba sense servei des de 1966, i actualment és la seu del Museu del Metro de Madrid "Andana 0".

La línia 2, des de 1925, vertebra també el districte en discórrer sota els carrers de Bravo Murillo i San Bernardo amb quatre estacions, Cuatro Caminos, Canal, Quevedo i San Bernardo.

La línia 4 presta servei a la part sud amb les estacions d'Argüelles, San Bernardo, Bilbao, Alonso Martínez i Colón.

La línia 5 té dues estacions dins del districte en l'anomenat Triángulo de Oro, Rubén Darío i Alonso Martínez.

La línia 6 dona servei a la part nord en discórrer sota l'Avinguda de Reina Victoria i el carrer Raimundo Fernández de Villaverde. Té quatre estacions que presten servei al districte: Nuevos Ministerios, Cuatro Caminos, Guzmán el Bueno i Metropolitano

La línia 7 creua des de 1998 el districte d'oest a est i hi té cinc estacions: Guzmán el Bueno, Islas Filipinas, Canal, Alonso Cano i Gregorio Marañón.

La línia 8 dona servei a l'extrem nord-est del districte amb una sola estació sota el Passeig de la Castellana: Nuevos Ministerios.

La línia 10 (abans línia 8) dona servei a la part est del districte amb tres estacions: Alonso Martínez, Gregorio Marañón i Nuevos Ministerios.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Xifres l'1 de gener de 2007, segons l'Anuari Estadístic de l'Ajuntament de Madrid.
  2. ↑ Liana Luchini Solano y Belén Torres Arruzas. «Madrid siglos XIX y XX» (en (castellà)). Universitat Complutense de Madrid.
  3. ↑ «Monuments i patrimoni de Madrid.». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 abril 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chamberí
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chamberí&oldid=32645402»