Vés al contingut

Comtats d'Irlanda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Escut d'Irlanda
Mapa amb els 32 comtats d'Irlanda

Els Comtats d'Irlanda (gaèlic irlandès: Contaetha na hÉireann) són una creació administrativa del Govern britànic del segle xix, però basada en les estructures històriques normandes subjacents.[1] Irlanda està dividida en 32 comtats. Actualment també s'utilitzen àmpliament en el camp esportiu, especialment per la GAA i el futbol gaèlic.

Després de la guerra angloirlandesa, la partició d'Irlanda el govern britànic va decidir que els 6 comtats amb majoria protestant formessin Irlanda del Nord i els 26 de majoria catòlica Irlanda. Convé assenyalar que les ciutats de Cork, Dublín, Galway, Limerick i Waterford són independents del seu comtat i que a més, el comtat de Tipperary està dividit en 2 entitats administratives diferents, Tipperary del Nord i Tipperary del Sud. Apart de que al nord d'Irlanda ja no s'usen per a funcions administratives ni electorals.

La divisió administrativa del país al llarg de les línies dels comtats tradicionals també va ser adoptada per les organitzacions no governamentals i culturals, com la Lliga Gaèlica i l'Associació Atlètica Gaèlica, que segueix organitzant les seves activitats en gran part sobre aquesta base que atrauen un fort suport, especialment en el camp d'esports. La definició del que defineix a un comtat a Irlanda es difumina per l'acció cada vegada més gran del comtat administratiu.

Els comtats prenen l'educació del sistema de la Comissió de Formació Professional, seguint el model tradicional de les comarques, excepte al comtat de Tipperary i les ciutats dividides.

Molts dels vint comtats de la República d'Irlanda, però, tenen les seves facultats administratives en el seu territori, encara que alguns han perdut la seva entitat geogràfica, com el comtat de Tipperary, el qual va ser dividit en Nord i Tipperary del Sud, o County Dublin dividit en 3 districtes (Dun Laoghaire-Rathdown, Fingal i sud de Dublín).

Llista

[modifica]
Armes
Arms 		Comtat
tradicional 		Nom irlandès[2] Noms
antics 		County town (capital) Província Jurisdicció Districtes (NI) /
administrative divisions (RoI) 		Localització
Antrim Antrim Aontroim
(Contae Aontroma) 		Antrim Ulster Irlanda del Nord Antrim, Ballymena, Ballymoney, Belfast, Carrickfergus, Larne, Lisburn, Moyle, Newtownabbey Antrim
Armagh Armagh Ard Mhacha
(Contae Ard Mhacha) 		Ardmagh[3] Armagh Ulster Irlanda del Nord Armagh, Craigavon, Newry and Mourne. Armagh
Carlow Carlow Ceatharlach
(Contae Cheatharlach) 		Caherlagh[4]
Caterlagh[5]
Catherlagh[6] 		Carlow Leinster República d'Irlanda Carlow
Cavan Cavan An Cabhán
(Contae an Chabháin) 		Cavan Ulster República d'Irlanda Cavan
Clare Clare An Clár
(Contae an Chláir) 		(vegeu Thomond) Ennis Munster República d'Irlanda Clare
Cork Corcaigh
(Contae Chorcaí) 		(see Desmond) Cork Munster República d'Irlanda Cork Cork
Donegal Donegal Dún na nGall
(Contae Dhún na nGall) 		Dunnagall
Tyrconnell
Tirconnell
Tirconaill[7] 		Lifford Ulster República d'Irlanda Donegal
Down Down An Dún
(Contae an Dúin) 		Downshire Downpatrick Ulster Irlanda del Nord Ards, Banbridge, Castlereagh, Craigavon, Down, Lisburn, Newry & Mourne, North Down Down
Dublín Dublín Áth Cliath
(Contae Átha Cliath) 		Dublín Leinster República d'Irlanda Dublín, Dun Laoghaire-Rathdown, Fingal, South Dublin Dublín
Fermanagh Fermanagh Fear Manach
(Contae Fhear Manach) 		Enniskillen Ulster Irlanda del Nord Fermanagh Fermanagh
Galway Galway Gaillimh
(Contae na Gaillimhe) 		Gallive[8] Galway Connacht República d'Irlanda Galway Galway
Kerry Kerry Ciarraí
(Contae Chiarraí) 		(see Desmond) Tralee Munster República d'Irlanda Kerry
Kildare Cill Dara
(Contae Chill Dara) 		Naas Leinster República d'Irlanda Kildare
Kilkenny Kilkenny Cill Chainnigh
(Contae Chill Chainnigh) 		Kilkenny Leinster República d'Irlanda Kilkenny
Laois Laois Laois
(Contae Laoise) 		Queen's County Portlaoise Leinster República d'Irlanda Laois
Leitrim Leitrim Liatroim
(Contae Liatroma) 		Carrick-on-Shannon Connacht República d'Irlanda Leitrim
Limerick Luimneach
(Contae Luimnigh) 		Limnigh/Limnagh
Lumnigh/Lumnagh 		Limerick Munster República d'Irlanda Limerick Limerick
Londonderry Londonderry Doire
(Contae Dhoire) 		(vegeu Coleraine) Coleraine Ulster Irlanda del Nord Coleraine, Cookstown, Derry, Limavady, Magherafelt Londonderry
Longford Longford An Longfort
(Contae an Longfoirt) 		An Longfort Leinster República d'Irlanda Longford
Louth Louth Lú
(Contae Lú) 		Dundalk Leinster República d'Irlanda Louth
Mayo Mayo Maigh Eo
(Contae Mhaigh Eo) 		Maio[9] Castlebar Connacht República d'Irlanda Mayo
Meath Meath An Mhí
(Contae na Mí) 		Navan
(previously Trim) 		Leinster República d'Irlanda Meath
Monaghan Muineachán
(Contae Mhuineacháin) 		Monaghan Ulster República d'Irlanda Monaghan
Offaly Offaly Uíbh Fhailí
(Contae Uíbh Fhailí) 		King's County Tullamore Leinster República d'Irlanda Offaly
Roscommon Roscommon Ros Comáin
(Contae Ros Comáin) 		Roscoman[9] Roscommon Connacht República d'Irlanda Roscommon
Sligo Sligo Sligeach
(Contae Shligigh) 		Sligagh[10] Sligo Connacht República d'Irlanda Sligo
Tipperary Tipperary Tiobraid Árann
(Contae Thiobraid Árann) 		Clonmel & Nenagh
(previously Cashel & Clonmel) 		Munster República d'Irlanda North Tipperary, South Tipperary Tipperary
Tyrone Tyrone Tír Eoghain
(Contae Thír Eoghain) 		Tyrowen
Tirowen 		Omagh Ulster Irlanda del Nord Cookstown, Dungannon and South Tyrone, Omagh, Strabane Tyrone
Waterford Waterford Port Láirge
(Contae Phort Láirge) 		Portlarga/Portlarge
Portlagh/Portlaw 		Dungarvan
(previously Waterford) 		Munster República d'Irlanda Waterford Waterford
Westmeath An Iarmhí
(Contae na hIarmhí) 		Mullingar Leinster República d'Irlanda Westmeath
Wexford Wexford Loch Garman
(Contae Loch Garman) 		Loughgarman[11] Wexford Leinster República d'Irlanda Wexford
Wicklow Cill Mhantáin
(Contae Chill Mhantáin) 		Kilmantan[12] Wicklow Leinster República d'Irlanda Wicklow

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtats d'Irlanda
  1. ↑ «història dels comtats irlandesos» (en anglés). caitlin.bain@eneclann. [Consulta: 24 octubre 2024].
  2. ↑ Gasaitéar na hÉireann / Gazetteer of Ireland. Dublin: Brainse Logainmneacha na Suirbhéireachta Ordanáis / Placenames Branch of the Ordnance Survey, 1989. ISBN 070760076. 
  3. ↑ Hill, George. The Fall of Irish Chiefs and Clans; The Conquest of Ireland. Irish Roots Cafe, 2004. Page 114.
  4. ↑ A census of Ireland, circa 1659: with essential materials from the poll money ordinances 1660-1661. Irish Manuscripts Commission, 2002. Page 11.
  5. ↑ Hyde, Edward. The History of the Rebellion and Civil Wars in England. Oxford University Press, 1839. Page 211.
  6. ↑ The civil survey, AD 1654-1656. Irish Manuscripts Commission, 1961. Page 9.
  7. ↑ Renamed "County Tirconaill" 1922 by resolution of the county council.(Place Name Confusion – Donegal or Tirconaill, The Irish Times, April 24, 1924). After historians and Gaelic scholars pointed out that the name was inaccurate as the historic territory of Tirconaill only included part of the county, the name Donegal was readopted in 1927 (Back to "Donegal", The Irish Times, 22 November 1927).
  8. ↑ Kavanagh, Mary. Galway-Gaillimh: a bibliography of the city and county. Galway County Council, 2000.
  9. ↑ 9,0 9,1 A view of the state of Ireland: from the first printed edition (1633)
  10. ↑ Lynch, William. A view of the legal institutions, honorary hereditary offices, and feudal baronies: established in Ireland during the reign of Henry the Second. Deduced from court rolls, inquisitions, and other records. Longman, Rees, Orme, Brown, & Green, 1830. Page 349.
  11. ↑ Lacy, Thomas. Sights and Scenes in Our Fatherland. Simpkin, Marshall & Co., 1863. Page 404.
  12. ↑ Placenames Database of Ireland - Wicklow: Archival records
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comtats_d%27Irlanda&oldid=34257287»