Coquimbita
 Coquimbita | |
|---|---|
 Coquimbita del districte San Rafael, Utah (Estats Units)  | |
| Fórmula química | AlFe₃(SO₄)₆9H₂O₁₂·6H₂O₁₂ (Z=2) |
| Epònim | Regió de Coquimbo |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.04 |
| Dana | 29.8.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics curts, cristalls pirmidals {1011}. Massiu, granular |
| Color | verdós, blavós a violeta clar |
| Exfoliació | {1101} imperfecta, difícil en {1010} |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | mesurada 2,11 g/cm³, calculada 2,12 g/cm³ |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,539; nε = 1,548 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Pleocroisme | no |
| Solubilitat | en aigua freda i en alguns àcids |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2019 s.p. |
| Símbol | Coq |
| Referències | [1] |
La coquimbita és un mineral de ferro (III) de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la coquimbita.[2] Va rebre aquest nom l'any 1841 per August Breithaupt per la província de Coquimbo (Xile), la seva localitat tipus. És un mineral dimorf de la paracoquimbita i visualment indistinguible de l'aluminocoquimbita.
Característiques
[modifica]La coquimbita és un sulfur de ferro amb fórmula química AlFe₃(SO₄)₆9H₂O₁₂·6H₂O₁₂ (Z=2), fórmula redefinida per l'IMA l'any 2019.[3] Pot contenir impureses d'alumini. Cristal·litza en el sistema trigonal i la seva lluentor és vítria. És un mineral soluble en aigua freda i en àcids minerals freds. Si s'escalfa una solució amb aigua es descompon aquesta solució amb precipitació d'òxid de ferro(III) hidratat.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la coquimbita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.
Formació i jaciments
[modifica]La coquimbita es forma en zones de meteorització secundària de dipòsits de sulfurs de ferro a les regions àrides. Poques vegades en fumaroles. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat).[4]
Varietats
[modifica]Es coneix una varietat de coquimbita anomenada coquimbita alumínica amb un contingut major d'alumini que en la mateixa coquimbita. Ha estat trobada a Jerome, Arizona, Estats Units.[5]
Referències
[modifica]
- ↑ «Coquimbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ «Coquimbite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 52». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 887-893 [Consulta: 14 gener 2020].
- ↑ «Coquimbite from Alum mines, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ «Aluminous Coquimbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2014].