Culturalisme
Culturalisme és un corrent de pensament que, en filosofia i sociologia, destaca la importància central de la cultura com a força organitzadora dels afers humans.[1][2][3] També es descriu com un enfocament ontològic que busca eliminar l'aparent oposició entre natura i cultura.[4] En antropologia cultural, és un corrent de pensament, iniciat a la darreria del segle xix per Margaret Mead, Ralph Linton i Ruth Benedict, que considera que cada cultura modela una personalitat individual típica, una estructura psicològica, i un comportament, idees i mentalitat particulars.[5]
Història
[modifica]
El culturalisme de del filòsof i sociòleg Florian Znaniecki (1882-1958) es basava en les teories de Matthew Arnold (Culture and Anarchy), Friedrich Nietzsche (voluntarisme), Henri Bergson (evolucionisme creatiu), Wilhelm Dilthey (filosofia de la vida), William James, John Dewey (pragmatisme) i Ferdinand C. Schiller (humanisme).[6] Va sintetitzar les seves tesis i va desenvolupar una postura humanista original que es va presentar per primera vegada el 1919 a Cultural Reality.[7]
La filosofia de Znaniecki afavoria els avantatges del coneixement racional i sistemàtic.[8] També va intentar conciliar la visió fenomenològica i pragmàtica per a contrarestar el naturalisme.[8] A part del naturalisme,[3][9][10] Znaniecki va ser crític amb una sèrie de corrents filosòfics prevalents aleshores: l'intel·lectualisme,[11] l'idealisme, el realisme[9] i el racionalisme,[3] així com amb l'irracionalisme i l'intuïcionisme.[11] Les seves crítiques es van convertir en les bases d'un nou marc teòric en forma de culturalisme.[9][10][12] El culturalisme de Znaniecki va influir en les visions sociològiques modernes de l'antipositivisme i l'antinaturalisme.[13][14]
Característiques
[modifica]El «culturalisme» de Znaniecki va ser un enfocament ontològic i epistemològic que pretenia eliminar dualismes com la creença que la natura i la cultura són realitats oposades.[10] Aquest plantejament li va permetre «definir els fenòmens socials en termes culturals».[1] Znaniecki defensava la importància de la cultura, assenyalant que la nostra cultura modela la nostra visió del món i el nostre pensament.[15] Znaniecki assenyala que, tot i que el món es compon d'artefactes físics, no som realment capaços d'estudiar el món físic sinó a través de la perspectiva de la cultura.[16]
Entre els aspectes fonamentals del culturalisme hi ha dues categories: el valor i l'acció.[10] La sociòloga Elżbieta Hałas, que el considera l'«antítesi als dogmes intel·lectuals del naturalisme», identifica les característiques següents:[11]
- El dualisme subjecte-objecte s'ha de superar i el pensament s'ha d'unir a la realitat
- La realitat no és un ordre absolut sinó canvis en una evolució creativa
- Totes les imatges del món són relatives
- És fals oposar la natura i la cultura o subordinar la cultura a la natura
- El valor és la categoria més general de la descripció de la realitat
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Hałas (2010), p. 12.
- ↑ Hałas (2010), p. 214.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Dulczewski (1984), pp. 186–187.
- ↑ Freeman, Matthew. Industrial Approaches to Media: A Methodological Gateway to Industry Studies. Londres: Springer, 2016, p. 133. ISBN 978-1-137-55175-7.
- ↑ «Cultura i personalitat». GEC.
- ↑ Hałas (2010), p. 51.
- ↑ Ritzer, George. Encyclopedia of Social Theory. Londres: SAGE Publications, 2004, p. 897. ISBN 978-1-4522-6546-9.
- ↑ 8,0 8,1 Hałas, Elżbieta. Towards the World Culture Society: Florian Znaniecki's Culturalism. Peter Lang, 2010, p. 52. ISBN 978-3-631-59946-4.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Piotr Kawecki. «Heroism and Intimacy of Post-modern Morality». A: Bo Stråth. The Postmodern Challenge: Perspectives East and West. Rodopi, 1999, p. 129–130. ISBN 978-90-420-0755-0.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Hałas (2010), p. 21.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Hałas (2010), p. 52.
- ↑ Sztompka (2002), pp. 52–53.
- ↑ Hałas (2010), pp. 55, 172.
- ↑ Sztompka (2002), p. 2425.
- ↑ Dulczewski (1984), pp. 187–188.
- ↑ Dulczewski (1984), p. 189.
Bibliografia
[modifica]- Dulczewski, Zygmunt. Florian Znaniecki: życie i dzieło (en polonès). Wydawnictwo Poznańskie, 1984. ISBN 978-83-210-0482-2.
- Hałas, Elżbieta. Towards the World Culture Society: Florian Znaniecki's Culturalism. Peter Lang, 2010. ISBN 978-3-631-59946-4.
- Sztompka, Piotr. Socjologia: Analiza społeczeństwa. Znak, 2002. ISBN 978-83-240-0218-4.