Deserció
La deserció és l'abandonament del deure en una declaració de guerra, en una batalla o de la tasca assignada en una retirada, setge, invasió, incursió per part de l'enemic, una emboscada o un swarming.[1][2] També s'incorre en deserció quan es comet un fragging contra els mateixos companys d'armes, o el traspàs a files enemigues.
El desertor pot ser un militar de qualsevol rang des d'un soldat fins a un general d'Exèrcit, el qual és un individu que forma part d'unes forces armades, ostentant un lloc jeràrquic, (rang o grau) dins d'aquestes, i que sense el permís del seu superior en rang abandona la seva designació.
Quan és un recluta, no és un desertor, sinó un pròfug.[3]
S'aplica el Dret militar al subjecte que ocasioni deserció, i sol considerar-se un delicte, i molt greu en temps de guerra. En aquesta situació se'ls exigeix presentar-se davant d'un consell de guerra, una cort marcial o un tribunal de justícia, i eventualment és objecte d'una sanció penal, que pot arribar fins a la pena de mort.
El desertor té dret a un advocat per defensar-se davant els tribunals, d'acord amb el dret internacional humanitari, particularment els convenis de Ginebra, i els tractats sobre drets humans. Han existit casos en els quals el poder executiu ha indultat a desertors, sent així perdonats.
Modernament, la deserció lligada a motivacions polítiques ha conduït a una suavització de les penes. Un d'aquests exemples el trobem en soldats estatunidencs destinats a la Guerra del Vietnam que no estaven d'acord en l'ocupació. Segons el codi de justícia militar espanyol constitueix deserció el fet d’absentar-se de la unitat o del lloc de residència més de tres dies consecutius; en temps de guerra aquest termini es redueix a vint-i-quatre hores.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «diṡerzióne - Treccani» (en italià). [Consulta: 19 gener 2024].
- ↑ «10 U.S. Code § 885 - Art. 85. Desertion» (en anglès). [Consulta: 19 gener 2024].
- ↑ «Deserción - Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «Deserció». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.