Draga Mašin

Draga Mašin
	;
Nom original	(sr) Драга Обреновић
Biografia
Naixement	(sr) Драга Милићевић ; 23 setembre 1861 ; Gornji Milanovac (Principat de Sèrbia)
Mort	11 juny 1903 (41 anys); Belgrad (Sèrbia)
Causa de mort	homicidi, ferida per arma de foc
Sepultura	església de Sant Marc 44° 48′ 37″ N, 20° 28′ 08″ E / 44.8103°N,20.4689°E
Consort of Serbia (en)
Dades personals
Religió	Església Ortodoxa Sèrbia
Activitat
Ocupació	periodista
Altres
Títol	Reina consort
Família	Dinastia Obrenović
Cònjuge	Alexandre I de Sèrbia (1900 (Julià)–1903 (Julià)); Svetozar Mašin (1883–1886)
Pare	Panta Lunjevica
Germans	Nikodije Lunjevica
Premis
	Orde de Miloš el Gran; Gran Creu de l'orde de l'Àliga Blanca ;

Draginja "Draga" Obrenović (en alfabet ciríl·lic serbi: Драгиња "Драга" Обреновић; 11 de setembre de 1864 – 11 de juny [C.J. 30 de maig] de 1903), anteriorment Mašin (Машин),^[a] fou la reina consort del rei Alexandre Obrenović del Regne de Sèrbia. Havia estat dama de companyia de la mare d'Alexandre, la reina Natalija.

Primers anys

Draga (que volia dir "estimada") era la quarta filla de Panta Lunjevica, un alt funcionari serbi, i la seva dona Anđelija (née Koljević). Draga era la sisena de set germans. Tenia dos germans, Nikola i Nikodije, i quatre germanes, Hristina, Đina, Ana i Vojka. La mare de Draga era alcohòlica i el seu pare va morir en un manicomi.^[2]

Draga era neta de Nikola Lunjevica, amic íntim del príncep Miloš, el rebesoncle d'Alexandre. La seva àvia materna era Đurđija Čarapić, parenta del voivoda Ilija Čarapić (mort el 1844), marit de Stamenka Karađorđević, filla de Karađorđe Petrović. Quan es va casar amb Alexandre, era vídua de Svetozar Mašin (1851–1886), un enginyer civil txec i tenia dotze anys més que ell.

Reina

La parella es va casar el 5 d'agost de 1900 en una cerimònia formal. Quan Aleksandar va anunciar el seu compromís, l'opinió pública s'hi va oposar. Se'l considerava un ruc enamorat en poder d'una malvada seductora. La reina vídua Natalija es va oposar aferrissadament al casament, i el seu fill la va fer exiliar, en part a causa d'això. Les seves múltiples accions arbitràries i impopulars es van atribuir a la influència de Draga. Hi havia rumors que Aleksandar nomenaria el germà gran de Draga com a hereu al tron. Tots dos germans eren oficials de l'exèrcit en el moment del casament, i sembla que no eren populars entre els altres militars.

Assassinat

Aquest últim rumor va provocar l'assassinat de la parella reial. La nit del 10 a l'11 de juny de 1903, un grup d'oficials de l'exèrcit van entrar per la força al palau reial, dirigits pel coronel Dragutin Dimitrijević i d'altres. Tropes liderades per altres oficials implicats en la conspiració es van desplegar a l'entorn del palau, i la guàrdia reial no va resistir-se en la confusió posterior a l'apagada de l'enllumenat elèctric de l'edifici. Al principi, els conspiradors no van poder trobar Aleksandar i Draga. No obstant, un ajudant del rei fou capturat i, bé per simpatia per la conspiració, bé tement per la seva vida, va revelar que estaven amagats en un gran armari encastat de la seva habitació.

Una altra explicació diu que Aleksandar no havia tancat prou bé la porta secreta. En sortir-ne a mig vestir, la parella fou assassinada a cops d'espasa i trets de pistola pels oficials, alguns dels quals sembla que estaven borratxos. Els cossos van ser mutilats, i després es van llençar des d'un balcó del palau sobre piles de fems del jardí.^[3] Els dos germans de Draga, Nikodije i Nikola, foren afusellats el mateix dia.

Notes

↑ El seu nom de soltera era Lunjevica (Луњевица). Normalment se la coneixia i encara se l'anomena com a Draga Mašin (Драга Машин),^[1] pel seu primer matrimoni amb Svetozar Mašin.

Referències

↑ Slobodan Jovanović. Sabrana dela: Vlada Aleksandra Obrenovića. G. Kon, 1936, p. 12. «Исто тако краљ је узалуд означавао у прокламацији Драгу њеним девојачким именом Луњевице; за цео Бео- град она је била и остала не Драга Луњевица, него Драга Машин, — и то име Машин вукло је за собом не само ...»
↑ Vucinich, Wayne S. (2006). Serbia Between East and West. The Events of 1903-1908. ACLS History E-Book Project. pp. 324. ISBN 978-1-59740-242-2
↑ C. L. Sulzberger, The Fall of Eagles, pg. 202, Crown Publishers, New York, 1977.

Bibliografia

Краљица Драга Обреновић. Zavod za Udžbenike, 2009. ISBN 978-86-17-16133-8.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Draga Mašin

[2] El seu nom de soltera era Lunjevica (Луњевица). Normalment se la coneixia i encara se l'anomena com a Draga Mašin (Драга Машин),^[1] pel seu primer matrimoni amb Svetozar Mašin.

[Jovanović1936-1] Slobodan Jovanović. Sabrana dela: Vlada Aleksandra Obrenovića. G. Kon, 1936, p. 12. «Исто тако краљ је узалуд означавао у прокламацији Драгу њеним девојачким именом Луњевице; за цео Бео- град она је била и остала не Драга Луњевица, него Драга Машин, — и то име Машин вукло је за собом не само ...»

[3] Vucinich, Wayne S. (2006). Serbia Between East and West. The Events of 1903-1908. ACLS History E-Book Project. pp. 324. ISBN 978-1-59740-242-2

[4] C. L. Sulzberger, The Fall of Eagles, pg. 202, Crown Publishers, New York, 1977.

[a]

[2]

[3]

[1]