El jutge Priest
Judge Priest | |
---|---|
Will Rogers (esquerra) and Henry B. Walthall a la pel·lícula | |
Fitxa | |
Direcció | John Ford |
Protagonistes | |
Producció | Sol M. Wurtzel |
Guió | Dudley Nichols, Lamar Trotti i Irvin Shrewsbury Cobb |
Música | Samuel Kaylin i Cyril J. Mockridge |
Fotografia | George Schneiderman |
Muntatge | Paul Weatherwax |
Productora | 20th Century Studios |
Distribuïdor | 20th Century Studios |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1934 |
Durada | 80 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica i comèdia |
Lloc de la narració | Kentucky |
El jutge Priest (títol original: Judge Priest) és una pel·lícula de comèdia estatunidenca de 1934 protagonitzada per Will Rogers i dirigida per John Ford, [1] Va ser produïda per Sol M. Wurtzel en associació amb Fox Film, i basada en el personatge Judge Priest de l'humorista Irvin S. Cobb,. La imatge està ambientada al Kentucky posterior a la reconstrucció i el repartiment de suport compta amb Henry B. Walthall, Hattie McDaniel i Stepin Fetchit.[2] Va ser refeta per Ford l'any 1953 com The Sun Shines Bright. Està doblada al català.[3]
Argument
[modifica]El jutge Priest, un orgullós veterà confederat, fa servir el sentit comú i una humanitat considerable per impartir justícia en una petita ciutat del Kentucky de després de la Guerra Civil.
Repartiment
[modifica]- Will Rogers com Jutge William 'Billy' Priest
- Tom Brown com Jerome Priest
- Anita Louise com Ellie May Gillespie
- Henry B. Walthall com Reverend Ashby Brand
- David Landau com Bob Gillis
- Rochelle Hudson com Virginia Maydew
- Roger Imhof com Billy Gaynor
- Charley Grapewin com sargent Jimmy Bagby
- Berton Churchill com senador Horace Maydew
- Brenda Fowler com Mrs. Caroline Priest
- Francis Ford com jurat No. 12
- Hattie McDaniel com tieta Dilsey
- Stepin Fetchit com Jeff Poindexter
- Winter Hall com Jutge Floyd Fairleigh (sense acreditar)
- Harry Tenbrook com home al Saloon (sense acreditar)
Recepció
[modifica]La pel·lícula va ser un èxit a taquilla.[4] Va ser un dels èxits més grans de Fox d'aquell any (cinc dels set grans èxits de l'estudi van ser protagonitzats per Rogers).[5]
El 1998, Jonathan Rosenbaum del Chicago Reader va incloure la pel·lícula a la seva llista sense classificar de les millors pel·lícules americanes no incloses al Top 100 de l'AFI.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Matheson, Sue. The John Ford Encyclopedia. Lanham, Maryland, USA: Rowman & Littlefield Publishers, 2019, p. 165-166. ISBN 9781538103821.
- ↑ «Judge Priest». Turner Classic Movies. [Consulta: 3 febrer 2019].
- ↑ «El jutge Priest». esadir.cat. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ Churchill, Douglas W. «The Year in Hollywood: 1934 May Be Remembered as the Beginning of the Sweetness-and-Light Era (gate locked)». New York Times, 30-12-1934, p. X5.
- ↑ D. W. «TAKING A LOOK AT THE RECORD». New York Times, 25-11-1934.
- ↑ Rosenbaum, Jonathan. «List-o-Mania: Or, How I Stopped Worrying and Learned to Love American Movies», 25-06-1998. Arxivat de l'original el April 13, 2020.