Vés al contingut

Eleccions a Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Generalitat de Catalunya té la competència per a convocar les eleccions al Parlament de Catalunya, les eleccions al Consell General d'Aran i les eleccions als consells comarcals.

Les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat són convocades pel Govern central.

Tant en aquestes com a les del Parlament de Catalunya, les circumscripcions electorals són les quatre províncies, Barcelona Girona Lleida i Tarragona.

Votacions i resultats, darreres convocatòries

[modifica]

Des del 2010 (juliol) hi ha hagut 5 eleccions autonòmiques, al Parlament de Catalunya, (2010, 2012, 2015, 2017 i 2021) i 3 de generals, al Congrés i el Senat (2011, 2015/6, i 2019); les dues darreres, repetides. Més la consulta del 9-N del 2014, i el referèndum no oficial de l'1 d'octubre 2017.

Eleccions al Parlament de Catalunya

[modifica]
2021 (14 Feb) Eleccions al Parlament de Catalunya *: (participació, 53,54%) vots %:
JxC ERC CUP PDC** PSC PP Ciut. E Comú Vox Altres,

i en blanc

TOTAL
N. vots* 570.539 605.581 189.924 77.229 654.766 109.453 158.606 195.345 218.121 39.764 2.819.328
% 20,24 21,48 6,74 2,74** 23,22 3,88 5,63 6,93 7,74 1,40 100
48,45 % + 2,74** = 51,19%

(*): DOGC Núm. 8355 / 3-3-2021; (**): Sense representació parlamentària.


2017 (21 des) Eleccions al Parlament de Catalunya: (participació, 79,04%) vots, %:

J x C ERC CUP ............. PSC PP Ciutadans E Comú Altres i en blanc TOTAL
N. vots 948.233 935.861 195.246 606.659 185.670 951.829 326.360 4.376.799
% 21,66 21,38 4,46 13,86 4,24 25,35 7,37 9,77
47,5 %

Suma de vots a partits que porten la independència al seu programa des de setembre 2015:[1] JxSi, ó JxCat + ERC, + Cup; (+ PDC el 2021)

Evolució del n. de VOTS, darreres eleccions a Catalunya
Font: https://drive.google.com/file/d/1S6vu1rCnNV1HZ-QWA3mZDo6yQk08aQ7q/view?usp=sharing









2015 (27 set) Eleccions al Parlament de Catalunya: (participació, 74,95 %) vots %:

Junts x Si CUP -- - - - - -- - PSC PP Ciutadans C. Si que

es pot

Altres i

en blanc

TOTAL
N. de vots 1.628.714 337.794 523.283 349.193 736.364 367.613 4.130.196
% 39,59 8,21 12,72 8,49 17,90 8,94 4,15
47,8 %

2012 (25 Nov) Eleccions al Parlament de Catalunya: (participació, 67,56 %) vots %

CiU ERC CUP - - PSC PP Ciutadans Iniciativa

per Cat.

Altres i

en blanc

TOTAL
N. de vots 1.116.259 498.124 126.435 524.707 471.681 275.007 359.705 3.668.310
% 30,71 13,7 3,48 14,43 12,97 7,57 9,90 7,28
47,89 %
2010 (28 nov) Eleccions al Parlament de Catalunya: (participació, 60%) vots %:
CiU ERC Laporta PSC PP Ciutadans Iniciativa Altres
No. de vots
% 38,43 7,00 3,29 18,38 12,37 3,39 7,37 9,77
48,72 %
Evolució partits catalans per elecció (2010-2019)

Eleccions Generals (Congrés dels Diputats)

[modifica]
2015 (20 des) Eleccions Generals- vots a Catalunya: (participació, 70,98%) vots %:
Conv ERC CUP PSC PP Ciut. E Comú Altres
24,74 15,98 n.p. 15,7 11,12 13,05 24,74 2,9
40,72 %
2016 (26 jun) Eleccions Generals- vots a Catalunya: (participació, 65,61%) vots %:
CDC ERC CUP PSC PP Ciut. E Comú Altres
13,92 18,17 n.p. 16,12 13,36 10,93 24,51 2,16
40,72 %
2019 (10 nov) Eleccions Generals- vots a Catalunya: (participació, 72,2%) vots %:
Conv ERC CUP PSC PP Ciut. E Comú Altres
13,68 22,56 6,35 20,51 7,43 5,61 14,18 9,98
42,59 %

El Parlament de Catalunya

[modifica]
Paperetes en un col·legi electoral, durant les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012

El Parlament és la institució que representa el poble de Catalunya, la qual cosa el situa en una posició central en el sistema institucional de l'autogovern de Catalunya. El Parlament de Catalunya està format per una sola cambra i és independent i inviolable.

D'acord amb el que disposa l'article 75 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i l'article 60 de la Llei 3/1982, de 23 de març, del Parlament i del Consell Executiu de la Generalitat, el president de la Generalitat de Catalunya, amb deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament i convocar eleccions, que hauran de tenir lloc entre els quaranta i el seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El decret fixarà la data de celebració de les eleccions, el nombre de diputats corresponent a cada circumscripció, la durada de la campanya electoral, i la normativa aplicable al procés electoral.

El Parlament de Catalunya està integrat per 135 diputats, els quals es reparteixen, entre les següents circumscripcions de la manera següent:

  • Barcelona: 85 diputats
  • Girona: 17 diputats
  • Lleida: 15 diputats
  • Tarragona: 18 diputats

Els diputats són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. El sistema electoral que recull l'Estatut és proporcional: els escons al Parlament es reparteixen entre les llistes electorals en proporció als vots que cadascuna ha obtingut. La fórmula electoral utilitzada és la regla D'Hondt i s'aplica la barrera legal del 3% dels vots vàlids a cada circumscripció.

Historial

[modifica]

Eleccions al Consell General d'Aran

[modifica]

El Consell General d'Aran (en aranès, Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern i d'administració de la Vall d'Aran i és integrat pel Síndic i pels consellers generals.

D'acord amb el que disposa l'apartat 2 de l'article 14 de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial d'Era Val d'Aran, les eleccions per designar els consellers generals d'Aran s'han de fer el mateix dia de les eleccions municipals, és a dir, el darrer diumenge de maig de cada quadre anys.

En ús de l'habilitació que conté la disposició final primera de la Llei 16/1991, de 13 de juliol, mitjançant la qual s'autoritza al Govern de la Generalitat de Catalunya perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament, l'execució i el compliment d'aquesta Llei, el Govern de la Generalitat de Catalunya convoca les eleccions al Consell General d'Aran.

La Vall d'Aran es divideix en sis circumscripcions, corresponents als sis terçons històrics formats per: Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Irissa i Quate Lòcs.

El Consell General està integrat per 13 membres distribuïts de la manera següent:

  • Pujòlo: 2 membres
  • Arties e Garòs: 2 membres
  • Castièro: 4 membres
  • Marcatosa: 1 membre
  • Irissa: 1 membre
  • Quate Lòcs: 3 membres

L'elecció directa dels consellers generals es realitza, d'acord amb la legislació electoral vigent, mitjançant llistes tancades i segons la regla D'Hondt amb aplicació de la barrera legal del 3% dels vots vàlids a cada circumscripció.

Eleccions als consells comarcals

[modifica]

Els consells comarcals són els òrgans de govern i d'administració de les comarques.

D'acord amb l'habilitació continguda a la disposició final del Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya, el Govern de la Generalitat de Catalunya convoca les eleccions als consells comarcals i assigna el nombre de membres a elegir a cadascun dels consells.

El nombre de membres del consell comarcal es determina en funció dels residents de la comarca, d'acord amb l'escala següent:

  • Fins a 50.000 residents: 19 membres
  • De 50.001 a 100.000: 25 membres
  • De 100.001 a 500.000: 33 membres
  • De 500.001 en endavant: 39 membres

El Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, estableix que, un cop constituïts tots els ajuntaments de la comarca, la junta electoral provincial ha de procedir a l'elecció dels membres dels consells comarcals corresponents a la seva circumscripció.

Font

[modifica]

Referències

[modifica]