Elstir

Elstir
Tipus	personatge humà de ficció ; personatge literari
Creat per	Marcel Proust
Context
Present a l'obra	A la recerca del temps perdut
Dades
Gènere	masculí
Ocupació	pintor
Nacionalitat	França

Elstir és un personatge de A la recerca del temps perdut de Marcel Proust.^[1]

És, per al narrador, la figura del pintor ideal, el semidéu de la pintura, tal com l'és Vinteuil per a la música, o Bergotte per a la literatura. «... si Déu Pare havia creat les coses anomenant-les, l'Elstir les recreava traient-los el nom, o donant-los-en un altre.» ^[2]) El narrador coneix Elstir al restaurant de Rivebelle, ciutat pròxima a Balbec. es tracta d'un pintor impressionista (de mitjans del segle xix), inspirat en Claude Monet, Auguste Renoir, Helleu, Édouard Manet, Whistler, a qui deuria el seu nom per anagrama aproximat, i sobretot Boudin, el germà gran de la pintura impressionista. Elstir ensenyarà al narrador com mirar les coses amb una mirada nova, amb una realitat subjectiva sobretot quan el narrador descriu el quadre del port de Carquethuit en el qual Elstir barreja terra i mar.^[3] Ha freqüentat el saló de Mme Verdurin, sota el nom de Biche,^[4] però se n'ha deslligat. També ha pintat Odette de Crécy, futura Mme Swann en aquell moment, en un retrat androgin titulat "Miss Sacripant".^[5]^[6] És ell qui presentarà el narrador a Albertine Simonet.

Intèrprets en adaptacions cinematogràfiques

Jean-Claude Drouot a À la recherche du temps perdu de Nina Companeez (2011)

Notes i referències

↑ Vincens, André «Elstir». Proust, ses personnages [Consulta: 6 setembre 2018].
↑ Proust - Noms de lloc: el lloc. Trad. J.M. Pinto, pàg. 237-238.
↑ «Una de les seves metàfores més freqüents en les marines que en aquest moment tenia a la vora era justament la que, comparant la terra amb el mar, suprimia entre tots dos tota demarcació.» Proust - Noms de lloc: el lloc. Trad. J.M. Pinto, pàg. 238.
↑ En diversos passatges de la Recerca se l'anomena "Biche" o fins i tot "Tiche". Vid.: Louis, Patrice «Biche + Tiche = …» (en francès). Le fou de Proust. Arxivat de l'original el 2018-10-17 [Consulta: 16 octubre 2018].
↑ Festa-McCormick, Diana «Proustian Aesthetics of Ambiguity: Elstir's "Miss Sacripant"». The International Fiction Review, 3, 2, 1976, pàg. 92-99.
↑ Mac Garry, Pascale «Proust et Wilde — «Mr W.H.» et «Miss Sacripant» : étude de deux portraits imaginaires.». Études irlandaises, n°12-2,, 1987, pàg. 45-64. DOI: 10.3406/irlan.1987.2773.

Bibliografia

Proust, Marcel; Pinto, Josep Maria (traducció). «Noms de lloc: el lloc». A: A l'ombra de les noies en flor, II. Barcelona: Viena edicions, 2013 (El cercle de Viena, 37). ISBN 9788483307434.

[1] Vincens, André «Elstir». Proust, ses personnages [Consulta: 6 setembre 2018].

[2] Proust - Noms de lloc: el lloc. Trad. J.M. Pinto, pàg. 237-238.

[3] «Una de les seves metàfores més freqüents en les marines que en aquest moment tenia a la vora era justament la que, comparant la terra amb el mar, suprimia entre tots dos tota demarcació.» Proust - Noms de lloc: el lloc. Trad. J.M. Pinto, pàg. 238.

[4] En diversos passatges de la Recerca se l'anomena "Biche" o fins i tot "Tiche". Vid.: Louis, Patrice «Biche + Tiche = …» (en francès). Le fou de Proust. Arxivat de l'original el 2018-10-17 [Consulta: 16 octubre 2018].

[5] Festa-McCormick, Diana «Proustian Aesthetics of Ambiguity: Elstir's "Miss Sacripant"». The International Fiction Review, 3, 2, 1976, pàg. 92-99.

[6] Mac Garry, Pascale «Proust et Wilde — «Mr W.H.» et «Miss Sacripant» : étude de deux portraits imaginaires.». Études irlandaises, n°12-2,, 1987, pàg. 45-64. DOI: 10.3406/irlan.1987.2773.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]