Enric Bayon i Sebastià
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 novembre 1890  Sant Martí de Provençals (Barcelonès) |
| Mort | 11 novembre 1936 (45 anys) Barcelona |
| Causa de mort | ferida per arma de foc |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, professor |
Enric Bayon i Sebastià (Barcelona, Sant Martí de Provençals, 29 de novembre de 1890 - Barcelona, 11 de novembre de 1936), fou un sacerdot català.
Als 11 anys entrà al Seminari Menor del Seminari Conciliar de Barcelona, i als 16 ingressà a la Congregació dels Pares Missioners del Cor de Maria.[1] Després d'una etapa de malaltia, el 1912 torna al Seminari per a completar els estudis de Filosofia. El 15 de gener de 1913 obté el títol de Batxiller a l'Institut de Figueres. El 24 de juny de 1918 celebrà la seva primera missa a la Parròquia Major de Santa Anna.[1]
Va destacar per la seva qualitat intel·lectual. Entre d'altres, el 5 de febrer de 1923 es llicencià en Filosofia i Lletres, i el 7 de maig d'aquell mateix any s'hi doctorà. A finals d'aquell mateix any, concretament el 17 d'octubre, fou nomental auxiliar interí per a l'ensenyament de Llengües i Literatura Clàssiques a facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.[1]
Pel que fa als estudis eclesiàstics, el 29 d'octubre de 1931 es doctorà en Teologia pel Col·legi Teològic de la Universitat Romana.[1] En l'àmbit civil, el 26 de maig de 1932 obtingué el títól de Mestre Nacional de Primera Ensenyança.[1] Al Seminari fou professor de Grec i Hebreu.[1]
L'11 de novembre de 1936 fou detingut al carrer Mallorca de la ciutat de Barcelona, i ja res més es va saber d'ell.[1]