Enrique Fernández Viola

Enrique Fernández

Nom original	(es) Enrique Fernández Viola
Biografia
Naixement	Enrique Fernández Viola 10 de juny de 1912 Montevideo, Uruguai
Mort	6 d'octubre de 1985 Montevideo, Uruguai
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	1931 -
Esport	futbol
Posició a l'equip	Davanter
Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1930-1931 Nacional 23 (8) 1931 Talleres (RE) 2 (0) 1931-1932 Independiente 16 (5) 1933-1935 Nacional 41 (19) 1935-1936 FC Barcelona 17 (8) 1936-1937 Nacional 22 (8) Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1933-1935 Uruguai 8 (1) 1935-1936 Catalunya 3 (0) Equips entrenats 1946 Nacional 1947-1950 FC Barcelona 1950-1952 Nacional 1953-1954 Reial Madrid 1955-1956 Colo-Colo 1957-1959 Sporting CP 1959-1960 Reial Betis 1961-1962 Uruguai 1962 Gimnasia La Plata 1964 River Plate 1965 Palestino 1966 Gimnasia La Plata 1967 Gimnasia La Plata 1967-1969 Uruguai
Llista Trajectòria   Equip – Real Betis 1930–1931 Club Nacional 23 (8) 1931–1931 Club Nacional 1931–1931 CA Talleres (RdE) 2 (0) 1931–1932 CA Independiente 16 (5) 1933–1935 Club Nacional 41 (19) 1935–1936 FC Barcelona 17 (8) 1936–1937 Club Nacional 22 (8)   Selecció nacional 1933–1935   Uruguai 8 (1) 1935–1936   Catalunya 3 (0)   Entrenador – Real Betis

Enrique Fernández Viola (Montevideo, 10 de juny de 1912 - Montevideo, 6 d'octubre de 1985) fou un futbolista i entrenador de futbol uruguaià.

Trajectòria

El gener de 1935, mentre jugava al Nacional de Montevideo, Fernández guanyà amb la selecció de l'Uruguai el Campionat Sud-americà de l'any 1935. Després fitxà pel FC Barcelona on, dirigit per Franz Platko i Patrick O'Connell, ajudà a guanyar el Campionat de Catalunya dos cops i arribà a la final de la Copa d'Espanya de 1936. Jugà 17 partits de lliga i marcà 8 gols en aquesta competició i un total de 39 partits i 22 gols al club. Durant aquests anys jugà tres partits amb la selecció catalana de futbol, un d'ells el 19 de gener de 1936, al Camp de Les Corts en un partit d'homenatge a Josep Samitier davant el SK Sidenice de Txecoslovàquia. En esclatar la Guerra Civil, Fernández es trobava a Montevideo i el club li va dir que no tornés.

Després de la seva retirada com a futbolista per una lesió de genoll, Fernández inicià una brillant carrera d'entrenador iniciada el 1946 al Nacional, amb el qual guanyà el campionat local. El 1947 retornà al Barça on, dirigint un brillant grup de jugadors entre els quals hi havia Velasco, Ramallets i Estanislau Basora, aconseguí guanyar dues lligues consecutives els anys 1948 i 1949, i una Copa Llatina aquest darrer any. El 1950 fou reemplaçat per Ferran Daucik.

Fernández retornà al Nacional de Montevideo, on guanyà una segona lliga el 1950. Posteriorment entrenà el Reial Madrid de Di Stefano, Gento, Miguel Muñoz, Luis Molowny i Héctor Rial i guanyà la lliga, la primera del club blanc des de 1933. També entrenà el Reial Betis durant 10 partits la temporada 1959-60, la selecció uruguaiana el 1961 i el Gimnasia La Plata.

Palmarès

Palmarès com a jugador

Nacional

• Lliga uruguaiana de futbol: ?
  • ?

Uruguai

• Copa Amèrica de futbol: 1
  • 1935

FC Barcelona

• Campionat de Catalunya de futbol: 1
  • 1934-35, 1935-36

Palmarès com a entrenador

Nacional

• Lliga uruguaiana de futbol: 2
  • 1946, 1950

FC Barcelona

• Lliga espanyola de futbol: 2
  • 1947-48, 1948-49
• Copa Llatina: 1
  • 1949
• Copa Eva Duarte: 1
  • 1948

Reial Madrid

• Lliga espanyola de futbol: 1
  • 1953-54

Bibliografia

• Barça: A People's Passion (1998), Jimmy Burns. «Enllaç».

Enllaços externs

• Enrique Fernandez a www.fcbarcelona.com Arxivat 2007-02-16 a Wayback Machine.
• Informació a Mundo Deportivo
• Perfil d'entrenador a sportec Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
• Entrenadors de l'Uruguai a Rsssf
• Títols amb Nacional