Eritrita
|
«eritrina» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «eritrina (arbre)». |
 Eritrita | |
|---|---|
 Cristalls d'eritrita sobre quars, de la mina Daniel, Muntanyes Metal·líferes (Alemanya) | |
| Fórmula química | Co₃(AsO₄)₂·8H₂O |
| Epònim | roig  |
| Localitat tipus | mina Daniel, Neustädtel, Districte de Schneeberg, Muntanyes Metal·líferes, Saxònia, (Alemanya) |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.CE.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.10b |
| Dana | 40.03.06.03 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | agregats radials, fibrós, drusa; en general en pols i massiva - poques vegades en forma de cristalls prismàtics estriats |
| Estructura cristal·lina | a = 10,254(3) Å; b = 13,447(4) Å; c = 4,764(1) Å; β = 104,98° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | vermell porpra, vermell préssec vermell clar a violeta o rosa |
| Exfoliació | {010} perfecta, {100} i {102} pobra |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 1,5 a 2,5 |
| Lluïssor | subvítria, cerosa, nacrada, mat, terrosa, nacrada |
| Color de la ratlla | vermell clar a rosa (més clar que el color) |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 3,06 |
| Densitat | 3,07 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.626 - 1.629 nβ = 1.662 - 1.663 nγ = 1.699 - 1.701 |
| Birefringència | δ = 0,073 |
| Pleocroisme | visible: X = rosaci pàl·lid a rosa pàl·lid; Y = violeta pàl·lid a rosa pàl·lid; Z = vermell fosc |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ery |
| Referències | [1] |
L'eritrita o eritrina és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser anomenat així l'any 1832 per François Sulpice Beudant del grec έρυθρος erithros, vermell. Pertany al grup vivianita de minerals, i forma una sèrie de solució sòlida amb l'annabergita.[2][3]
Característiques
[modifica]Químicament, l'eritrita és un arsenat de cobalt hidratat, amb fórmula Co₃(AsO₄)₂·8H₂O, que es presenta en forma de petits cristalls aciculars d'un color vermell carmí molt característic. L'eritrita és l'anàleg de cobalt de l'annabergita i la köttigita.
És l'extrem amb cobalt d'una sèrie de solució sòlida de minerals arsenats de cobalt i níquel: (Co, Ni)₃(AsO₄)₂·8H₂O, en la qual l'annabergita és l'altre extrem amb níquel.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eritrita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Mai ha tingut importància econòmica, però els geòlegs prospectors la buscaven, ja que sempre apareix associada a dipòsits de plata i cobalt, i el seu color intens els ajudava a trobar aquests minerals. Un ús menor que se li va donar en el passat va ser per acolorir el vidre de vidrieres.
Formació i jaciments
[modifica]Apareix com a mineral de formació secundària a la zona d'alteració de dipòsits de sulfurs amb cobalt, formant sobre ells aquestes crostes o flor de cobalt tan característiques. A Saxònia (Alemanya) s'han obtingut molt bells exemplars. Apareix a tot el món, però els cristalls més grans es troben en Talmessi (Iran) i en Bou Azzer (Marroc).
Acostuma a trobar-se juntament amb simplesita, skutterudita, escorodita, retgersita, morenosita, malaquita, cobaltita i adamita.
Varietats
[modifica]Es coneix una varietat anomenada eritrita magnèsica, rica en magnesi. Es considera un membre intermedi de la solució sòlida que es forma entre l'eritrita i la hörnesita. Originàriament reportada de les mines de magnesita de Radenthein, Caríntia, Àustria.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Erythrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ «Vivianite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «Annabergite-Erythrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juliol 2014].
- ↑ «Mg-rich Erythrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juliol 2014].