Ernest Lluís I de Saxònia-Meiningen
  | |
| Nom original | (de) Ernst Ludwig I. von Sachsen-Meiningen |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 7 octubre 1672 Gotha (Alemanya) |
| Mort | 24 novembre 1724 (52 anys) Meiningen (Alemanya) |
| Religió | Luteranisme |
| Altres | |
| Títol | Duc (1706–1724) Duc |
| Família | Ducat de Saxònia-Meiningen |
| Cònjuge | Elisabet Sofia de Brandenburg (1714–1724) Dorotea de Saxònia-Gotha (1704–1713) |
| Fills | Joseph Bernard de Saxe-Meiningen (  ) Dorotea de Saxònia-GothaFriedrich August von Sachsen-Meiningen ( ) Dorotea de Saxònia-GothaErnest-Louis II de Saxe-Meiningen ( ) Dorotea de Saxònia-GothaLluïsa Dorotea de Saxònia-Meiningen ( ) Dorotea de Saxònia-GothaCharles-Frédéric de Saxe-Meiningen ( ) Dorotea de Saxònia-Gotha |
| Pares | Bernat I de Saxònia-Meiningen i Maria Hedwig de Hessen-Darmstadt |
| Germans | Élisabeth de Saxe-Meiningen Antoni Ulric de Saxònia-Meiningen Frédéric-Guillaume de Saxe-Meiningen Wilhelmine Luise von Sachsen-Meiningen |
 | |
 
| |
Ernest Lluís I de Saxònia-Meiningen, en alemany Ernst Ludwig I. von Sachsen-Meiningen, (castell de Friedenstein, Gotha, 7 d'octubre de 1672 - Meiningen, 24 de novembre de 1724) fou duc de Saxònia-Meiningen. Era el fill gran del duc Bernat I de Saxònia-Meiningen (1649-1706) i de Maria Hedwig de Hessen-Damstadt (1647-1680).
Ernest LLuís es va graduar a l'Acadèmia Militar de Wolfenbüttel. El 1689 va participar en la guerra contra França i també va tenir un paper important en la presa de la ciutadella de Landau, el 1695. Ja com a duc, la seva gestió política va ser més aviat poc eficaç, obsessionat per altres interessos de tipus religiós i cultural.
Després de la mort del seu pare el 1706, Ernest Lluís va heretar el ducat de Saxònia-Meiningen, conjuntament amb els seus germans, Frederic Guillem de Saxònia-Meiningen i Antoni Ulric de Saxònia-Meiningen. El seu pare, en el testament, havia estipulat que no es dividiria el ducat i que aquest seria regit de forma conjunta pels seus fills.
Com a germà gran, Ernest Lluís es va esforçar a restablir la seva supremacia al capdavant del ducat. Així, va signar un contracte amb els seus germans, per tal que amb determinats incentius com a contrapartida deixessin el govern del ducat a les seves mans. Malgrat aquesta introducció de la primogenitura, els seus germans van aconseguir governar de nou després de la seva mort, en qualitat de tutors dels seus fills.
Matrimoni i fills
[modifica]El 19 de setembre de 1704 es va casar a Gotha amb la seva cosina Dorotea de Saxònia-Gotha (1674-1713), filla del duc Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg (1646-1691) i de Magdalena Sibil·la de Saxònia-Weissenfels (1648-1681). El matrimoni va tenir cinc fills:
- Josep Bernat (1706-1724).
- Frederic August (1707-1707).
- Ernest Lluís II (1709-1729).
- Lluïsa Dorotea (1710-1767, casat amb el duc Frederic III de Saxònia-Gotha-Altenburg (1699-1772).
- Carles Frederic de Saxònia-Meiningen (1712-1743.
Un cop enviudat, el 3 de juny de 1714 es va casar de nou al castell d'Ehrenburg, a Coburg, amb Elisabet Sofia de Brandenburg (1674-1748), amb qui no va tenir fills.
Bibliografia
[modifica]- Ludwig Bechstein: Mittheilungen aus dem Leben der Herzoge zu Sachsen Meiningen S. 36 ff. (Format digital)
- Hannelore Schneider: Das Herzogtum Sachsen-Meiningen unter seinen ersten Herzögen. In: 300 Jahre Schloss Elisabethenburg. Südthüringer Forschungen, Heft 27, Meiningen 1994.
- Alfred Erck, Hannelore Schneider: Musiker und Monarchen in Meiningen 1680 bis 1763, Bielsteinverlag, 2006
- L. Hertel: Meiningische Geschichte von 1680 bis zur Gegenwart. Schriften des Vereins für Sachsen-Meiningische Geschichte und Landeskunde, 47. Heft, Hildburghausen 1904.
- David Voit: Das Herzogthum Sachsen-Meiningen, Storch & Klett, 1844
Enllaços externs
[modifica]